Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iran: L'informe presentat a l'ONU dóna una imatge distorsionada dels drets humans

Londres.- La visió del govern iranià sobre l'estat dels drets humans en el país està greument distorsionada, ha dit avui Amnistia Internacional en un document d'anàlisi preparat amb motiu del pròxim examen d'Iran pel Consell de Drets Humans de l'ONU.  El document es va elaborar en resposta a l'informe presentat per Iran a l'ONU en el marc de l'examen periòdic universal. El 15 de febrer, el Grup de Treball del Consell de Drets Humans de l'ONU examinarà l'expedient de drets humans de l'Iran.  Durant aquest examen, els estats membres de l'ONU tindran l'oportunitat d'expressar els seus dubtes sobre l'expedient de drets humans de l'Iran i formular les seves recomanacions al govern iranià, que després podrà comunicar quines d'aquestes recomanacions accepta.  “Les autoritats iranianes semblen haver perdut el contacte amb la realitat o no estan disposades a reconèixer-la”, ha dit Hassiba Hadj Sahraoui, directora adjunta del Programa Regional per a l’Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional. “En el seu informe, el govern s'expressa com si no hi hagués una crisi de drets humans, només crítiques polítiques”.  “Els estats membres de l'ONU han d'observar el que succeeix actualment a l’Iran: arrestos i detencions massius, pallisses a manifestants pacífics, tortura i morts sota custòdia, judicis mediàtics i execucions per motius polítics. L'autocomplaença o la solidaritat immerescuda amb l’Iran no han d'interferir en les demandes que el govern iranià compleixi amb les seves obligacions de drets humans”.  L'anàlisi d'Amnistia Internacional inclou exemples de com l’Iran no ha respectat ni defensat drets humans com són el dret a un judici amb garanties, el dret a la llibertat d'expressió i –en el cas de les dones i de les minories ètniques i religioses– el dret a no patir discriminació. A més l'organització posa de manifest les inexactituds presents en l'informe del govern iranià.  L'informe afirma que l’Iran prohibeix l'ús de la tortura per extreure “confessions”, quan la realitat és molt diferent, i la tortura i altres maltractaments s'utilitzen de forma generalitzada amb aquest efecte. La recent emissió de fragments de judicis mediàtics celebrats a Teheran mostra acusats demacrats disculpant-se, en el que semblen “confessions” sota coacció.  El sistema judicial iranià no és la institució independent que presenta l'informe del govern, sinó una institució on les consideracions polítiques tenen un gran pes en les causes delicades i que discrimina les dones des de la primera a l'última instància. No hi ha cap dona en els llocs superiors de presa de decisions, i el testimoni d'una dona davant un tribunal val la meitat que el d'un home. A més, en cas de lesions corporals o de mort, les dones reben la meitat d'indemnització que els homes.  En el seu informe, Amnistia Internacional critica la falta de participació de l'Iran en la labor de les organitzacions de drets humans i dels experts en drets humans de l'ONU amb les seves constants dilacions a l'hora d'autoritzar visites, una pràctica que xoca amb les afirmacions del govern iranià, que assegura haver cooperat amb els grups de drets humans. A Amnistia Internacional se li nega l'accés a l’Iran per investigar de primera mà les violacions de drets humans des de l'abril de 1979.  Hi ha diversos projectes de llei en l'àmbit dels drets humans que estan en estudi des de fa anys, tot esperant l'aprovació de l'Assemblea Legislativa, sense que s'hagi avançat gens en la seva consideració. Entre ells hi ha la llei d'investigació de delictes de menors, que podria reduir el nombre de condemnes a mort imposades a persones menors d'edat en el moment en què es va cometre el delicte pel qual se’ls acusa, i el projecte de llei sobre “delictes polítics”, redactat fa més de cinc anys per una Assemblea Legislativa anterior.  Amnistia Internacional va reconèixer algunes de les millores en la legislació que s'esmenten en l'informe de l'Iran a 'ONU, com ara el restabliment de les fiscalies, l'equiparació de musulmans i no musulmans respecte a la diyat (diners de sang) i els esforços per combatre el tràfic de persones.  “És l’hora que l’Iran apliqui les mesures necessàries per millorar la situació dels drets humans en el país, permetent als qui defensen aquests drets treballar sense temor, als periodistes informar lliurement i als ciutadans protestar sense ser víctimes de la violència, i garantint la creació de mecanismes per millorar l'aplicació de la justícia i garantir la rendició de comptes”, ha dit Hassiba Hadj Sahraoui.  Podeu trobar el text complet (en anglès) de l'informe paral·lel d'Amnistia Internacional, titulat Amnesty International’s Comments on the National Report presented by the Islamic Republic of Iran for the Universal Periodic Review a: http://www.amnesty.org/en/library/info/MDE13/021/2010/en.  Trobaran el text de la informació sobre Iran presentada per Amnistia Internacional per a l'examen periòdic universal de l'ONU a: http://www.amnesty.org/en/library/info/MDE13/009/2009.