Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iran: L'execució del periodista Rouhollah Zam, un "cop mortal" a la llibertat d'expressió

© VIA REUTERS

En resposta a la notícia de l'execució avui a la forca del periodista dissident Rouhollah Zam, Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica, ha declarat:

"La notícia que les autoritats iranianes han executat avui a la matinada el periodista dissident Rouhollah Zam ens commou i alhora ens horroritza.

"El 8 de desembre, les autoritats van anunciar que el Tribunal Suprem havia confirmat la condemna a mort de Rouhollah Zam. Les autoritats es van apressar a executar-lo només quatre dies després, en el que considerem un reprovable intent d'evitar una campanya internacional per salvar la seva vida".

"El dret internacional prohibia estrictament l'ús de la pena de mort contra Rouhollah Zam, en el punt de mira pel seu popular canal de notícies AmadNews, a qui les autoritats culpaven de les protestes antigovernamentals a tot el país al gener de 2018. La seva execució és un cop mortal a la llibertat d'expressió a l'Iran, i demostra fins a on arriben les brutals tàctiques de les autoritats iranianes per estendre la por i reprimir la dissidència".

"El món no ha de romandre en silenci mentre les autoritats iranianes porten a nivells sense precedents els seus ja terrorífics atacs al dret a la vida i a la llibertat d'expressió. Demanem a la comunitat internacional, inclosos els Estats Membres del Consell de Drets Humans de l'ONU i de la UE, que actuïn immediatament per pressionar les autoritats iranianes perquè aturin l'ús creixent de la pena de mort com a arma de repressió política".

Informació complementària

Rouhollah Zam, que va escapar de l'ran després de les protestes postelectorals de 2009 i va obtenir asil a França, va ser segrestat i retornat a l'Iran per agents de la Guàrdia Revolucionària Islàmica durant una visita que va fer a l'Iraq l'octubre de 2019, pel que sembla amb l'ajuda de les autoritats dels serveis d'intel·ligència iraquiana.

Segons una carta remesa pel seu pare al president de la Magistratura iraniana, després del seu arrest van mantenir-lo nou mesos sense contacte amb familiars o advocats, i només li van permetre reunir-se amb l'advocat designat pel tribunal en presència d'agents dels serveis d'intel·ligència i seguretat.

Al juny de 2020, Rouhollah Zam va ser condemnat a mort per la Secció 15 del Tribunal Revolucionari de Teheran després d'un judici manifestament injust per "propagació de la corrupció a la terra" en relació amb AmadNews, el seu popular canal de notícies en l'aplicació de missatgeria Telegram, que tenia més d'un milió de seguidors i en el qual compartia vídeos de protestes i informació sobre la presumpta implicació de diverses figures d'autoritat en casos de corrupció. Les autoritats van afirmar, tant públicament com en documents judicials, que en el seu treball periodístic duia a terme "espionatge" per a Israel i França, així com "cooperació amb els Estats Units, un Estat hostil", "delictes contra la seguretat nacional" i "difusió de propaganda contra el sistema".

Al juliol de 2020, poc després de ser condemnat a mort, la televisió pública iraniana va emetre un programa de propaganda en el qual Rouhollah Zam apareixia "confessant" els seus "delictes".

Segons informen alguns mitjans de comunicació, els familiars de Rouhollah Zam, que ho van visitar a la presó la vespra de la seva execució, denuncien que ni les autoritats penitenciàries ni les judicials van informar a la família o al propi Rouhollah Zam de la seva propera execució.

Segons el dret internacional, l'ús de la pena de mort ha de limitar-se als més greus delictes, que impliquin un homicidi intencional.

Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència de la naturalesa del delicte, les característiques de la persona condemnada o el mètode d'execució utilitzat per l'Estat per matar-la.

La pena de mort és una violació del dret a la vida i l'exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant.