Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Iran: Les violacions de drets humans són de les més greus en 20 anys

A l’Iran, les violacions de drets humans que es cometen actualment són tan greus com en els pitjors moments dels últims 20 anys. Així ho ha afirmat avui Amnistia Internacional en un nou informe sobre el període posterior a les eleccions presidencials del passat mes de juny.

 “Els dirigents iranians han de garantir la investigació exhaustiva i independent de les nombroses acusacions de tortura, inclosa violació, homicidis il·legítims i altres abusos”, va declarar Hassiba Hadj Sahraoui, directora adjunta del Programa Regional d'Amnistia Internacional per a l’Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica.

 “Cal que es facin rendir comptes sense demora als membres de les milícies i als funcionaris que hagin comès violacions, i ningú ha de ser executat sota cap concepte”. Amnistia Internacional demana al líder suprem d'Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, que permeti a dos experts de l’ONU en drets humans visitar el país per ajudar a realitzar les investigacions.

 “El líder suprem ha d'ordenar al govern que convidi els relators especials de l'ONU sobre la qüestió de la tortura i sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries perquè contribueixin a que les investigacions siguin rigoroses i independents”, va manifestar Hassiba Hadj Sahraoui.

 “Fins avui, les investigacions anunciades per diverses autoritats iranianes semblen estar més dirigides a ocultar els abusos que a descobrir la veritat”. L'informe descriu els abusos constants que es van cometre abans, en el transcurs i sobretot després de les eleccions de juny, quan les autoritats van desplegar la milícia Basij i la Guàrdia Revolucionària Islàmica per reprimir les protestes massives contra els controvertits resultats electorals.

 El document recull testimonis de persones que van ser detingudes durant les protestes, algunes de les quals s'han vist obligades a fugir del país.

 Un exdetingut afirma que va estar reclòs en el conegut centre de detenció de Kahrizak durant uns 58 dies, que va passar tot el temps dintre d'un contenidor de càrrega i que només se li va permetre establir contacte amb la seva família transcorreguts 43 dies.

 Durant l'interrogatori, li van dir que havien detingut el seu fill i que el violarien si ell no “confessava”. Després el van colpejar amb una porra fins que va perdre la consciència.

 L’exdetingut assegura que hi havia més de 70 persones recloses amb ell en el contenidor. Un altre exdetingut, Ali Kheradnejad, afirma que va veure Amir Javadifar, estudiant, amb tota la roba esquinçada i el front ensangonat.

 Després va saber que havia mort sota custòdia, pel que sembla com resultat de la tortura o d’altres maltractaments soferts. Llavors va decidir parlar, fossin quins fossin els riscos. Hassiba Hadj Sahraoui va dir el següent: “Les autoritats han de demostrar que han passat pàgina dels abusos comesos aquest estiu. Han de garantir que el control policial de les protestes s'ajusta plenament a les normes internacionals sobre els òrgans de compliment de la llei, i mantenir la milícia Basij i altres forces repressives allunyades dels carrers”.

 “S’han de protegir totes les persones detingudes o recloses enfront de la tortura o altres maltractaments; els presos de consciència han de quedar en llibertat, i les persones condemnades en judicis injustos –com ara els ‘judicis mediàtics’, que han estat una burla de la justícia– han de ser posades en llibertat tret que es revisin les seves causes.

 Així mateix, totes les condemnes a mort s’han de commutar i les persones que encara no han estat jutjades han de rebre judicis justos.

 ” Les protestes han continuat reprimint-se, ja que en les tres setmanes prèvies al dia nacional de l'estudiant, que se celebra el 7 de desembre a l’Iran, s'han detingut més de 90 activistes estudiantils i a d’altres se'ls ha prohibit seguir estudiant; més de 200 van ser detinguts durant les manifestacions, en les quals les autoritats van colpejar els manifestants i els van llançar gas lacrimògen.

   

Investigació internacional

 En general, les investigacions que ha emprès el govern fins al moment semblen estar més dirigides a ocultar la veritat que a treure-la a la llum. Les autoritats iranianes han creat dos òrgans encarregats d'investigar la crisi postelectoral, inclòs el tracte dispensat a les persones detingudes: un comitè parlamentari i un comitè judicial de tres membres.

 No s'han revelat dades completes sobre el mandat i les atribucions d'aquests dos òrgans, i els resultats de la investigació del comitè parlamentari no s'han fet públics. Manfred Nowak, relator especial de l'ONU sobre la qüestió de la tortura, i Philip Alston, relator especial de l'ONU sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries, han sol·licitat autorització per entrar a l’Iran i estan esperant la decisió de les autoritats.

 “Correspon a les autoritats abordar obertament, amb transparència i rendició de comptes les violacions generalitzades de drets humans que es van cometre durant els disturbis”, va afirmar Hassiba Hadj Sahraoui. Segons xifres oficials, 36 persones van morir a conseqüència de la violència que es va desfermar després de les eleccions. L'oposició eleva al nombre a més de 70. Almenys 4.000 persones van ser detingudes en tot el país després de les eleccions. En el moment de redactar l'informe, fins a 200 persones romanen a la presó, algunes detingudes després que remetessin els disturbis inicials.

  

Nota per a periodistes

 Amnistia Internacional ha sol·licitat autorització en nombroses ocasions per visitar l’Iran i investigar sobre el terreny les violacions de drets humans, però les autoritats iranianes l'hi prohibeixen des de fa 30 anys, des de poc després que triomfés la Revolució Islàmica el 1979. L'ambaixada de l'Iran a Londres també s'ha negat repetidament a reunir-se o comunicar-se amb Amnistia Internacional en almenys els últims cinc anys.