Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Iran: La violència contra els manifestants marca el nou mandat presidencial

Londres.- Les autoritats iranianes han d'iniciar immediatament una investigació sobre el violent tractament per part de les forces de seguretat de milers de manifestants que van sortir al carrer el dissabte en protesta per l'anunci de la victòria de l'actual president, Mahmud Ahmadinejad, en les eleccions presidencials del divendres.

 Amnistia Internacional ha rebut informes des de l'Iran segons els quals agents de les forces de seguretat sense uniformar van colpejar innecessàriament amb les seves porres manifestants no violents per dispersar-los, ferint moltes persones.

 “Les horribles escenes de violència a les mans de les forces de seguretat necessiten ser investigades amb urgència, i les persones responsables de violacions de drets humans han de ser posades a disposició judicial”, ha dit Hassiba Hadj Sahraoui, directora adjunta del Programa Regional per a l’Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica. “Tot i que reconeixem el deure de les forces de seguretat de garantir l'ordre públic, les famílies de les persones detingudes, l'opinió pública iraniana i la comunitat internacional han de rebre explicacions sobre quins són exactament els càrrecs i quina és la relació exacta de les persones detingudes amb els actes de violència”.

 Almenys 170 persones van ser detingudes el diumenge durant els enfrontaments entre les forces de seguretat i centenars de manifestants als voltants del Ministeri de l'Interior i altres zones del centre de Teheran. Entre les persones detingudes hi ha destacades figures polítiques a qui les autoritats acusen d'haver “orquestrat” els disturbis. Algunes han quedat en llibertat.

 “Instem les autoritats iranianes a que s'assegurin que tots els iranians gaudeixen del dret a expressar-se pacíficament, associar-se i reunir-se. Ningú ha de ser detingut per qüestionar els resultats de les eleccions, i les autoritats iranianes necessiten actuar de forma transparent per adreçar-se als molts iranians que han mostrat preocupació pel fet que els resultats hagin estat alterats”, ha afirmat Hassiba Hadj Sahraoui.

 Encara que els centres universitaris s'han tancat, un informe rebut per Amnistia Internacional indica que uns 100 efectius de la policia antiavalots, amb cascs i escuts, van perseguir entre 300 i 400 estudiants en el campus de la Universitat de Teheran. El personal de seguretat també va utilitzar projectils de pebre i gas lacrimògen per sufocar els disturbis, sobretot a la residència d'estudiantes de Pol-e Gisha (Teheran) i en una altra de Shiraz.

 En un altre incident, motoristes de la policia van colpejar uns simpatitzants del candidat presidencial Mir Hussein Moussavi, que portaven a terme una seguda a la plaça de Vanak (Teheran) en protesta pels resultats electorals.

 En acabar la nit del dissabte, a zones del centre de Teheran hi havia barricades incendiades tallant els carrers i continuaven els enfrontaments amb les forces de seguretat, com ara a les zones d’Abbas Abad i Saadat Abad i a zones al voltant de Tajrish.

 Les manifestacions també es van estendre a d’altres ciutats, com Rasht, Mashhad, Shiraz i Ahvaz, on resideix gran part de la minoria àrab de l'Iran, Zahedan, al sud-est, centre de la minoria baloche iraniana, i Oroumiye, la població de la qual està composta principalment per kurds i turcs azerbaidjanesos.

 Durant els disturbis del dissabte, es va bloquejar l'accés a YouTube, Facebook i altres xarxes socials d'Internet, igual que a diversos serveis de notícies en línia. Segons els informes, les comunicacions per missatges de telèfon mòbil van quedar restringides. En molts d'aquests llocs hi havia informes que plantejaven la preocupació que les eleccions s'haguessin portat a terme de forma fraudulenta i els resultats estiguessin falsejades.

 “En lloc de restringir la informació, bloquejant els llocs on es comparteixen vídeos, com ara YouTube i Facebook i uns quants llocs de notícies en línia, les autoritats haurien d’encarar obertament unes preocupacions i unes crítiques expressades clarament per moltes persones”, ha dit Hassiba Hadj Sahraoui.

 Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats que s'assegurin que es permet els periòdics vinculats a altres candidats presidencials de publicar les declaracions d'aquests candidats.

 “Lamentem que el nou mandat presidencial estigui precedit per abusos generalitzats. Amnistia Internacional considera que qualsevol persona detinguda únicament per exigir transparència i qüestionar els resultats de les eleccions és pres de consciència i que ha de ser posada en llibertat de forma immediata i incondicional”.

   

Informació complementària

 Iran ha estat testimoni de la recrudescència del clima de repressió i intimidació en el període previ a les eleccions. Molts analistes han considerat això una estratègia deliberada per garantir la victòria electoral del president Mahmud Ahmadinejad.

 Abans del tancament de les meses electorals, segons els informes, diaris vinculats a altres candidats diferents de l'actual president van ser ocupats i els seus treballadors van portar a terme la seva tasca sota la supervisió de les forces de seguretat.

 En les hores que van seguir al tancament de les meses electorals, el ministre de l'Interior pel que sembla va informar confidencialment Mir Hussein Moussavi que havia guanyat les eleccions, i aquest estava preparant una roda de premsa quan hi va haver una batuda a les seves oficines, segons els informes seguint les ordres del fiscal de la província de Teheran, Said Mortazavi. Almenys tres dels assessors de Mir Hussein Moussavi van ser detinguts. Mir Hussein Moussavi, va publicar una declaració afirmant: “No em rendiré a aquesta perillosa farsa”.

 

Amnistia Internacional ha estat denunciant que durant el període electoral s'ha encruelit la repressió contra qualsevol persona que expressés obertament la seva opinió sobre les eleccions i contra persones concretes a qui es considerava, d'alguna manera, oposades al sistema, com són estudiants, sindicalistes, activistes en defensa dels drets de la dona, professionals del dret i minories religioses no reconegudes oficialment, entre elles els bahaís i els ahl-e haq. Amnistia Internacional ha rebut informes que indiquen un augment de les onades de detencions arbitràries i de l’assetjament contra aquestes persones.