Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Iran: fuetades, abusos sexuals i descàrregues elèctriques a persones detingudes en la terrible repressió que va seguir a les manifestacions

  • Actes de tortura generalitzats, que inclouen pallisses, fuetades, descàrregues elèctriques, postures en tensió, simulacres d'execució, simulacres d'ofec, violència sexual, administració forçosa de substàncies químiques i privació d'atenció mèdica.
  • Centenars de persones sotmeses a judicis manifestament injustos per càrrecs infundats relacionats amb la seguretat nacional.
  • Condemnes a mort basades en "confessions" obtingudes mitjançant tortura.

Amb la complicitat de jutges i fiscals, la policia, els serveis d'intel·ligència, les forces de seguretat i els funcionaris de presons iranianes han comès una llarga llista d'escandaloses violacions de drets humans, que inclouen detencions arbitràries, desaparicions forçades, tortures i altres maltractaments contra persones detingudes en relació amb les manifestacions que van afectar el país al novembre de 2019. Així ho ha afirmat Amnistia Internacional en un nou informe publicat avui.

L'informeTrampled Humanity: Mass arrests, disappearances and torture since Iran's 2019 November protests, documenta els relats angoixants de desenes de manifestants,vianants i altres persones que van ser detingudes violentament, sotmeses a desaparició forçada o recloses en règim d'incomunicació, desproveïdes sistemàticament d'accés a assistència jurídica durant els interrogatoris, i torturades reiteradament per fer-les "confessar". Són els relats d'algunes de les 7.000 persones (homes, dones, nens i nenes) detingudes per les autoritats iranianes en qüestió de dies durant la seva brutal repressió de les manifestacions.

Entre les víctimes hi ha nens i nenes de només 10 anys, manifestants i transeünts amb ferides de bala que van ser detinguts als hospitals on van anar per rebre atenció mèdica, persones que defensen els drets humans, inclosos els drets de les minories, periodistes i persones que van participar en cerimònies en memòria dels qui havien mort durant les protestes. Des de llavors, centenars de persones han estat condemnades a penes de presó i flagel·lació i algunes més a mort, després de judicis manifestament injustos presidits per jutges parcials i celebrats a porta tancada, que normalment duraven menys d'una hora i que es basaven sistemàticament en "confessions" obtingudes mitjançant tortura.

"En els dies que van seguir a les manifestacions massives, els vídeos que mostraven a les forces de seguretat iraniana matant i ferint manifestants i vianants desarmats van commocionar al món. Molt menys visible ha estat el repertori de crueltat contra les persones detingudes i les seves famílies perpetrat per les autoritats iranianes lluny de l'escrutini públic", ha afirmat Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"En lloc d'investigar les denúncies de desaparició forçada, tortura i altres maltractaments i altres delictes comesos contres les persones detingudes, els fiscals de l'Iran es van convertir en còmplices de la campanya de repressió en presentar càrrecs relacionats amb la seguretat nacional contra centenars de persones únicament per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica, mentre els jutges imposaven sentències condemnatòries basades en confessions obtingudes mitjançant tortura. Aquesta interminable successió de delictes i violacions de drets, comesos amb total impunitat, ha vingut acompanyada d'una ona de "confessions" forçades televisades en vídeos propagandístics oficials i declaracions grotesques d'alts càrrecs que elogiaven als serveis d'intel·ligència i forces de seguretat qualificant-los d'herois pel seu paper en la brutal repressió".

Amnistia Internacional ha registrat els noms i dades de més de 500 manifestants i altres persones, entre les quals periodistes i persones que defensen els drets humans, a qui s'ha sotmès a processos penals injusts en relació amb les manifestacions.

Les penes de presó imposades a les persones condemnades oscil·len entre un mes i 10 anys de presó, per càrrecs vagues o falsos relacionats amb la seguretat nacional, com "reunió i col·lusió per cometre delictes contra la seguretat nacional", "difondre propaganda contra el sistema", "pertorbació de l'ordre públic" i "insults al Líder Suprem". De les persones condemnades, almenys tres, Amirhossein Moradi, Mohammad Rajabi i Saeed Tamjidi, van ser condemnats a mort per "enemistat amb Déu" (moharebeh) i actes de vandalisme, i un altre home, Hossein Reyhani, està esperant judici per un delicte punible amb la mort.

Amnistia Internacional té constància de més d'una desena de casos en què s'han imposat penes de flagel·lació a més de les penes de presó i, en almenys dos casos, les penes de flagel·lació s'han executat.

Amnistia Internacional insta els Estats membres del Consell de Drets Humans de l'ONU i a l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans a abordar la impunitat perllongada i sistemàtica per greus violacions de drets humans a l'Iran i, entre altres mesures, donar suport a l'establiment d'una investigació dirigida per l'ONU amb l'objectiu sigui garantir la rendició de comptes i la no repetició d'aquests fets.

L'organització insta també a tots els Estats membres de l'ONU a demanar enèrgicament a les autoritats iranianes que posin en llibertat immediata i incondicional totes les persones que continuen empresonades únicament per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica en relació amb les manifestacions de novembre de 2019; els Estats també han de demanar a les autoritats de l'Iran que anul·lin totes les sentències condemnatòries dictades en judicis injustos, incloses les basades en declaracions obtingudes mitjançant tortura o altres maltractaments, i que facin retre comptes als responsables.

Epidèmia de tortures

La investigació d'Amnistia Internacional ha determinat que va haver-hi un ús generalitzat de la tortura i altres maltractaments per part de la policia, els serveis d'intel·ligència i de seguretat i els funcionaris de presons contra homes, dones, nens i nenes, tant en el moment de la detenció com durant la reclusió.

La fiscalia i les autoritats judicials no van complir amb la seva obligació legal de dur a terme inspeccions independents i imparcials dels centres de detenció, inclosos els dirigits pels cossos d'intel·ligència i de seguretat; tampoc van complir amb la seva obligació de garantir el respecte de les disposicions legals que prohibeixen l'ús de centres secrets de detenció, així com la tortura i altres maltractaments contra les persones detingudes.

Es va utilitzar la tortura per castigar, intimidar i humiliar les persones detingudes. També es va utilitzar de forma habitual per extreure "confessions" i declaracions incriminatòries, no només sobre la seva participació en les protestes, sinó també sobre la seva presumpta relació amb grups de l'oposició, defensors i defensores dels drets humans, mitjans de comunicació de fora de l'Iran i governs estrangers.

Segons la investigació duta a terme per l'organització, amb freqüència a les víctimes les encaputxaven o els embenaven els ulls, els donaven cops de puny, de peu i fuetades, les colpejaven amb pals, mànegues de goma, ganivets, porres i cables, les penjaven de ganxos o les obligaven a romandre en doloroses postures en tensió durant períodes prolongats, les privaven d'aliments suficients i d'aigua potable, les recloïen en règim d'aïllament prolongat, de vegades durant setmanes o fins i tot mesos, i els negaven l'atenció mèdica per ferides rebudes durant les protestes o a causa de les tortures.

Altres mètodes documentats de tortura consistien a despullar les persones detingudes i mullar-les amb aigua freda, sotmetre-les a temperatures extremes i a bombardejos de llum o acústics, arrencar-los les ungles de les mans i els peus, ruixar-les amb aerosols de pebre, administrar-los forçosament substàncies químiques, aplicar-los descàrregues elèctriques, sotmetre-les a simulacres d'ofec i simulacres d'execució.

A més, segons la informació rebuda per Amnistia Internacional de fonts directes, les persones encarregades dels interrogatoris i els funcionaris de presons van cometre actes de violència sexual contra detinguts homes; entre altres coses, els van obligar a despullar-se, els van dirigir insults de caràcter sexual, els van ruixar amb aerosols de pebre a la zona genital i els van aplicar descàrregues elèctriques en els testicles.

Una víctima de la província de Jorasán Razaví que va ser sotmesa a simulacres d'ofec va explicar a Amnistia Internacional: "[Els meus interrogadores] mullaven una tovallola amb aigua i me la posaven en la cara. Després abocaven aigua lentament sobre la tovallola, per fer-me sentir que m'ofegava [...] llavors s'aturaven [...] fins que em començava a trobar millor i llavors començaven amb la mateixa tortura una altra vegada. També em van donar cops de puny i puntades, i em van flagel·lar les plantes dels peus amb un cable".

Un home a qui van aplicar descàrregues elèctriques va relatar: "Les descàrregues elèctriques van ser la pitjor forma de tortura [...] Sentia com si em clavessin milions d'agulles en tot el cos. Si em negava a respondre a les seves preguntes, pujaven el voltatge i em donaven descàrregues més fortes. Jo sofria violentes sacsejades i sentia una intensa coïssor en tot el cos [...] La tortura m'ha deixat seqüeles duradores de salut física i metall. A dia d'avui, encara no puc dormir a les nits"..

Una víctima de la província de Teheran, que va estar penjada d'un pal per les mans i els peus en una postura dolorosa, en un mètode que els seus interrogadores denominaven "kebab de pollastre", va explicar a l'organització: "El dolor era terrible. Sentia tanta pressió i tant dolor en el cos que em pixava a sobre [...] La meva família sap que m'han torturat, però no sap com. L'angoixa em consumeix, perquè aquí no hi ha ningú amb qui pugui parlar".

En tots els casos documentats per Amnistia Internacional, les víctimes van denunciar diverses formes de tortura psicològica destinades a fer-les "confessar", com l'ús d'insults degradants i obscenitats, intimidació i assetjament als membres de les seves famílies, amenaces de detenir, torturar, matar o danyar d'una altra manera als seus familiars, entre ells pares d'avançada edat o cònjuges, i amenaces de violacions a les persones detingudes o a les dones de la seva família.

Desaparicions forçades

La investigació d'Amnistia Internacional ha revelat que moltes persones detingudes van ser sotmeses a desaparició forçada durant setmanes o fins i tot mesos en què van estar recloses en llocs desconeguts dirigits pels serveis d'intel·ligència i cossos de seguretat, entre els quals, el Ministeri d'Intel·ligència o la Guàrdia Revolucionària. Altres persones detingudes van estar recloses en presons o comissaries de policia, casernes militars, recintes esportius i escoles, tots ells massificats.

Les angoixades famílies van explicar a l'organització que van visitar hospitals, dipòsits de cadàvers, comissaries de policia, oficines de la fiscalia, jutjats, presons i altres centres de detenció coneguts per preguntar per la sort o el parador dels seus éssers estimats, però les autoritats es van negar a facilitar-los informació i van amenaçar de detenir-les si continuaven buscant informació o parlant en públic de les persones desaparegudes.

En un dels casos documentats per Amnistia Internacional, les autoritats van detenir un familiar de dues persones que havien estat sotmeses a desaparició forçada per preguntar-li per la sort i el parador dels seus éssers estimats.

Amnistia Internacional té coneixement de tres casos oberts de desaparició forçada en els quals les autoritats continuen ocultant la sort i el parador de les persones desaparegudes als seus familiars. Entre aquestes persones desaparegudes es troben els germans Mehdi Roodbarian i Mostafa Roodbarian de Mahshahr, a la província de Juzestán.

Metodologia

La investigació duta a terme per l'organització ha inclòs entrevistes en profunditat amb 60 víctimes de detenció arbitrària, desaparició forçada, tortura i altres maltractaments o amb els seus familiars o coneguts propers; ha inclòs també entrevistes amb dos manifestants que vivien amagats i amb altres 14 persones que tenien informació, així com informació rebuda per escrit de diversos centenars de persones més al país, i anàlisi d'imatges de vídeo, declaracions oficials i documents judicials.