S'està produint una alarmant escalada de l'ús de la pena de mort contra manifestants, dissidents i membres de grups minoritaris a l'Iran, segons ha manifestat avui Amnistia Internacional arran de l'execució el 13 de juliol de dos kurds a la presó d'Urmía, província d'Azerbaidjan Occidental. Diaku Rasoulzadeh i Saber Sheikh Abdollah havien estat declarats culpables i condemnats a mort en 2015 a partir únicament de "confessions" fetes presumptament sota tortura i malgrat existir proves aclaparants que apunten a la seva innocència.
Unes hores després de l'execució, un funcionari judicial va anunciar que s'havien confirmat les condemnes a mort de tres homes joves imposades en relació amb les protestes contra el sistema de novembre de 2019. A més, almenys cinc presos de la minoria kurda de l'Iran i tres més de la minoria àrab ahwazita de l'Iran corren perill de ser executats. Un altre kurd continua sotmès a desaparició forçada, i es creu que ha estat afusellat en secret.
Amnistia Internacional demana a la UE i els seus Estats membres que intervinguin amb urgència per salvar la vida de les persones que corren perill de ser executades i insta l'Iran a deixar de recórrer a la pena de mort per sembrar la por i silenciar l'oposició política.
"Diaku Rasoulzadeh i Saber Sheikh Abdollah són les víctimes més recents del sistema de justícia penal greument defectuós de l'Iran, que es basa sistemàticament en proves falses, entre les quals "confessions" obtingudes sota tortura i altres maltractaments, per dictar sentències condemnatòries. Utilitzar les execucions com a instrument per instigar la por i mantenir un ferri control sobre la societat és d'una crueltat sense límits", va afirmar Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
"La pena de mort és sempre una pena cruel i inhumana. Les nombroses deficiències i la manca absoluta de proves creïbles que entelen la causa d'aquests dos homes posen encara més de manifest l'horror de la seva execució".
A Diaku Rasoulzadeh i Saber Sheikh Abdollah, de poc més de 20 i 30 anys respectivament, els van treure de les seves cel·les a la presó d'Urmia el 13 de juliol. Segons informació filtrada des de la presó, els funcionaris penitenciaris els van dir de forma enganyosa que el Tribunal Suprem havia anul·lat les seves condemnes a mort i que anaven a treure'ls de la presó per tornar a jutjar-los. En lloc d'això, els funcionaris penitenciaris els van traslladar a cel·les d'aïllament i, en la matinada de l'endemà, els van executar sense donar avís previ als seus advocats.
Els dos homes estaven tot esperant execució des de 2015, quan havien estat declarats culpables en relació amb un atac armat mortal perpetrat el 2010 en el qual van negar reiteradament haver participat. El seu judici va ser manifestament injust; el tribunal va passar per alt les coartades sòlides dels homes i es va basar exclusivament en "confessions" presumptament extretes sota tortura que, segons els seus advocats, els havien dictat funcionaris del Ministeri d'Intel·ligència i estaven plagades d'incoherències.
Augment esgarrifós de l'ús de la pena de mort
Aquestes últimes execucions obeeixen a un augment esgarrifós de l'ús de la pena de mort per les autoritats iranianes amb la intenció aparent d'intensificar la por i dissuadir les protestes populars per l'empitjorament de la crisi política i econòmica en la qual està sumit el país.
Unes hores després de les execucions d'Urmía, el portaveu de la Magistratura va anunciar que el Tribunal Suprem havia confirmat les condemnes a mort imposades a tres homes joves en relació amb les protestes de novembre de 2019 de Teheran. I això malgrat la condemna internacional generalitzada i la indignació de l'opinió pública.
Amirhossein Moradi, Mohammad Rajabi i Saeed Tamjidi també van ser sotmesos a judicis manifestament injustos. El tribunal va passar per alt les seves denúncies de tortura i altres maltractaments i es va basar en les "confessions" obtingudes d'Amirhossein Moradi sense la presència d'advocats i, segons informes, mitjançant pallisses, descàrregues elèctriques i suspensió de cap per avall, per declarar-los culpables de "enemistat amb Déu" (moharebeh) mitjançant la provocació d'incendis i actes de vandalisme.
Els acusats van negar els càrrecs. Però, encara que les acusacions anessin certes, la provocació d'incendis i els actes de vandalisme no aconsegueixen el llindar de "els delictes més greus" -és a dir, els que comporten un homicidi intencionat- als quals el dret internacional restringeix la imposició de la pena de mort.
Uns dies abans, el 30 de juny de 2020, la Magistratura va anunciar que el dissident polític i periodista Rouhollah Zam havia estat condemnat a mort per "propagar la corrupció a la terra" (efsad-i fel arz) a través de la gestió d'un popular canal de notícies a les xarxes socials conegut com AmadNews, al qual es autoritats han acusat d'incitar les protestes de desembre de 2017 i gener de 2018. Durant els últims mesos, la televisió estatal ha retransmès reiteradament les seves ?confessions? forçades. La seva apel·lació està pendent de resolució davant la Cort Suprema.
Almenys tres presos condemnats a mort de la minoria ahwazita de l'Iran, Hossein Silawi, Ali Khasraji i Naser Khafajian, i cinc presos condemnats a mort de la minoria kurda d'Iran a qui s'havia detingut per tenir o semblar tenir vincles amb grups kurds polítics d'oposició armats, en concret Heydar Ghorbani, Houshmand Alipour, Saman Karimi, Arsalan Khodkam i Mohayyedin Ebrahimi, corren perill de ser executats. Tots ells van ser condemnats a mort en judicis manifestament injusts celebrats entre 2016 i 2020 i basats principalment o exclusivament en "confessions" obtingudes sense la presència d'advocats i sota tortura i altres maltractaments.
Un altre pres kurd condemnat a mort, Hedayat Abdollahpour, es troba sotmès a desaparició forçada des del 9 de maig de 2020, mentre les autoritats es neguen a revelar la veritat sobre la seva execució secreta i a retornar el seu cos a la seva família. Un setè pres kurd, Mostafa Salimi, va ser executat el 12 d'abril de 2020 a la ciutat de Saqqez, província del Kurdistan. L'execució es va dur a terme poc després que tornessin a capturar-lo, en presumpta represàlia per la seva fugida de presó a la fi de març entre protestes i disturbis per la propagació de COVID-19 a les presons iranianes.
Amnistia Internacional tem que els presos condemnats a mort de minories ètniques desfavorides d'Iran corrin especial perill, donada la constant d'execucions de presos d'aquests grups a les mans de les autoritats davant la preocupació que esclatin protestes populars.
?El creixent ús de la pena de mort com a arma política de repressió a Iran és alarmant i mereix l'atenció immediata de la comunitat internacional. Sense una actuació diplomàtica i pública urgent, existeix el risc que la màquina executora de l'Estat iranià continuï segant vides?, va manifestar Diana Eltahawy.
Detalls sobre les execucions més recents a Urmia
Diaku Rasoulzadeh, Saber Sheikh Abdollah i un tercer home, Hossein Osmani, van ser detinguts per separat a Mahabad el 2014. A continuació van ser traslladats a un centre de detenció en Urmía en el qual van estar reclosos sense accés als seus advocats i la seva família i principalment en règim d'aïllament durant més d'un any. Segons van afirmar, durant aquest període els van torturar reiteradament amb tècniques com a brutals pallisses, flagel·lació, descàrregues elèctriques, humiliació sexual, suspensió del sostre i amenaces de detenir als seus familiars perquè "confessessin" que havien participat en l'atac armat del 2010 i viatjat a l'Iraq per rebre instrucció militar.
La Secció 1 del Tribunal Revolucionari de Mahabad, assignada al seu cas, va passar per alt proves contundents que demostraven que els tres homes es trobaven en un altre lloc al moment de l'atac, i no va investigar les denúncies de tortura, ni tan sols després que Hossein Osmani mostrés al jutge les marques en el seu cos. Segons informació obtinguda per Amnistia Internacional, funcionaris del Ministeri d'Intel·ligència havien amenaçat els homes amb noves tortures si en el judici es retractaven dels seus "confessions". A més, se'ls havia fet la falsa promesa que si "cooperaven" es lliurarien de la pena de mort.
Al gener de 2017, el Tribunal Suprem va anul·lar les seves sentències condemnatòries i les seves condemnes per manca de proves i va retornar les causes perquè se celebrés un nou judici. Posteriorment, la condemna a mort d'Hossein Osmani va ser reduïda a una pena de 30 anys de presó, però Saber Sheikh Abdollah i Diaku Rasoulzadeh van ser condemnats a mort de nou a l'octubre de 2017. Les seves condemnes van ser confirmades a continuació sense que s'abordessin els seus motius de preocupació per la tortura i malgrat la falta de proves creïbles, i les seves sol·licituds d'indult, reiteradament rebutjades.
Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència del caràcter o les circumstàncies del delicte, de les característiques i la culpabilitat o innocència de l'acusat i del mètode utilitzat per l'Estat per dur a terme l'execució. La pena capital viola el dret a la vida, proclamat a la Declaració Universal de Drets Humans