Les autoritats iranianes han desencadenat una àmplia repressió contra la minoria àrab ahwazita en la qual han detingut a centenars de persones a la província de Khuzestan.

L'onada de detencions es produeix després d'un atac armat contra una desfilada militar a la ciutat d'Ahvaz el mes passat que va causar la mort d'almenys 24 persones, algunes de les quals presenciaven l'esdeveniment, i ferides a més de 60.

"L'escalada de les detencions de les darreres setmanes és molt alarmant. El moment en què s'estan practicant indica que les autoritats iranianes estan utilitzant l'atac d'Ahvaz com a excusa per arremetre contra membres de la minoria ètnica àrab ahwazita, activistes de la societat civil i polítics, per esclafar la dissidència a la província de Khuzestan", ha afirmat Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"Totes les persones presumptes responsables penals del terrible atac d'Ahvaz han de respondre davant la justícia en judicis justos, però practicar detencions arbitràries no és la forma de fer justícia per a les víctimes".

Activistes àrabs ahwazites residents fora de l'Iran han enviat a Amnistia Internacional fins ara els noms de 178 persones detingudes. El nombre real podria ser molt més alt, perquè segons alguns activistes de fora del país hi ha fins a 600 persones detingudes. També hi ha informes que indiquen que continuen practicant-se detencions gairebé diàriament.

Entre les persones detingudes hi ha activistes de l'àmbit polític i dels drets de les minories. Les detencions s'han practicat en localitats, ciutats i pobles de tota la província de Khuzestan, inclosos Ahvaz, Hamidiyeh, Khorramshahr (a la qual la població àrab ahwazita coneix com Mohammareh) i Shush.

Les detencions massives han creat un clima de temor entre la comunitat àrab ahwazita, que ja pateix persecució i discriminació a l'Iran. "El terrible historial d'Iran de persecució i discriminació de membres de la comunitat àrab ahwazí fa pensar que aquestes detencions s'estan practicant de forma arbitrària i tenen motivació política", ha afirmat Philip Luther.

Amnistia Internacional demana a les autoritats iranianes que deixin en llibertat immediatament i sense condicions totes les persones recloses únicament per l'exercici pacífic del seu dret a la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió pacífica o per la seva identitat ètnica.

Amnistia Internacional ha rebut informació segons la qual les detencions les practiquen funcionaris del Ministeri d'Intel·ligència acompanyats de la força policial ordinària o de la policia antidisturbis. Ni han mostrat ordres de detenció ni han comunicat a les persones afectades el motiu del seu arrest.

La majoria de les persones detingudes estan en règim d'incomunicació, sense accés a assistència lletrada ni a les seves famílies, en condicions que podrien constituir desaparició forçada, i corren el risc de sofrir tortura i altres maltractaments.

Malgrat les declaracions del governador de la província de Khuzestan, Gholamreza Shariati, que no hi ha activistes de la societat civil entre les persones detingudes, Amnistia Internacional ha rebut informació creïble que entre les persones que han estat detingudes al seu domicili, centre de treball o al carrer hi ha estudiants, escriptors i escriptores, i activistes de la societat civil, dels drets de les minories i de l'àmbit polític.

Una de les persones detingudes és l'activista de la societat civil Sahba (Lamya) Hammadi, que està embarassada. Va ser detinguda el 6 d'octubre al seu domicili a la ciutat de Susangerd (coneguda com Khafajiyeh per la comunitat àrab ahwazita), a la província de Khuzestan. Va contactar el dia de la seva detenció amb la seva família, però aquesta no ha tornat a tenir notícies d'ella des de llavors.

Zoudieh Afrawi i Gheysieh Afrawi, dues dones de Susangerd, van ser detingudes als seus respectius domicilis el 22 d'octubre. Els seus fills havien estat detinguts aquell mateix dia. Les forces de seguretat van tornar després casa seva i les van detenir també a elles. Ambdues van trucar a familiars una setmana després de la seva detenció i els van dir que estaven sota custòdia del Ministeri d'Intel·ligència. Les seves famílies no han tingut notícies d'elles des de llavors.

L'activista de la societat civil Mohammad Mo'meni Timas va ser detingut el 30 de setembre. Havia anat al Tribunal Revolucionari d'Ahvaz per preguntar per dos dels seus fills, que havien estat detinguts, quan també va ser detingut. Des de llavors, la família no ha tingut notícies seves.

Informació complementària

La població àrab ahwazita de l'Iran pateix discriminació i restriccions arbitràries a l'accés a l'educació, l'ocupació, un habitatge adequat i al gaudi dels seus drets culturals i lingüístics. Ha expressat en reiterades ocasions la seva preocupació per la impossibilitat d'aprendre, promoure i emprar la seva pròpia llengua, en privat i en públic, lliurement i sense ingerències ni discriminació.

L'atac armat d'Ahvaz del 22 de setembre va estar dirigit contra una desfilada militar que s'estava celebrant per commemorar el 38è aniversari de la guerra Iran-Iraq. Les autoritats iranianes van anunciar que les forces de seguretat havien matat durant l'atac els responsables: quatre homes armats que s'havien disfressat de membres de la Guàrdia Revolucionària i de la força paramilitar Basikh. En els dies següents, el Ministeri d'Intel·ligència iraniana va anunciar que havia detingut 22 persones sospitoses, i el canal de televisió estatal Press TV va emetre un vídeo que mostrava algunes d'elles emmanillades i amb els ulls embenats davant d'un mur.

Diversos grups han reivindicat la responsabilitat de l'atac, entre els quals la Resistència Nacional Al Ahwazi, que s'autodefineix com una coordinadora integrada per diversos grups separatistes ahwazites, i el grup armat autodenominat Estat Islàmic.