1961-2021: 60 anys actuant pels
drets humans a tot el món

Iran: atureu l'execució imminent d'Arman Abdolali, jove detingut als 17 anys

Actualització 13/10: El 13 d'octubre era la data marcada perquè l'Iran executés Arman Abdolali. Afortunadament, el clam internacional ha aconseguit aturar l'execució. Arman ha estat traslladat al pavelló públic de la presó de Tall'i Shahr a primera hora del matí, però hores després ha estat posat, de nou, en règim d'aïllament. No és la primera vegada que Arman Abdolali esquiva l'execució. Una execució que es va aturar el juliol de 2021 i el gener de 2020 després d'una protesta internacional. No obstant això, Arman segueix en risc extrem. Les últimes notícies apunten al fet que les autoritats iranianes han fixat aquest dissabte 16 d'octubre com a propera data per executar-lo.

"Les autoritats iranianes han de paralitzar immediatament l'execució programada d'un jove que va ser condemnat a mort en un judici manifestament injust enfosquit per "confessions"
contaminades per l'ús de la tortura per un delicte comès quan era menor d'edat", ha declarat avui Amnistia Internacional.

Arman Abdolali va ser traslladat a una cel·la d'aïllament a la presó de Tall'i Shahr com a preparació de la seva execució el dimecres 13 d'octubre. L'execució ja havia estat programada en dues ocasions anteriors -al juliol de 2021 i al gener de 2020-, però en ambdues es va suspendre gràcies a les protestes internacionals.

"El temps s'acaba ràpidament, les autoritats iranianes han de frenar immediatament tots els plans per executar Arman Abdolali el 13 d'octubre. El dret internacional prohibeix l'aplicació de la pena de mort a persones menors de 18 anys en el moment en què es va cometre el delicte, ús que constitueix un atac abominable contra els drets de la infància", ha declarat Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"En programar per tercera vegada l'execució d'Arman Abdolali, les autoritats iranianes estan demostrant la seva despietada intenció de recórrer a la pena de mort amb absolut menyspreu de les seves obligacions contretes en virtut del dret internacional. L'acció global va contribuir a aturar la seva execució en les altres ocasions, instem ara la comunitat internacional, incloses l'ONU i la UE, al fet que intervingui amb urgència per salvar-li la vida".

Arman Abdolali va ser condemnat a mort al desembre de 2015, després de ser declarat culpable d'assassinat en relació amb la desaparició de la seva parella el 2014, en un judici manifestament injust en el qual el tribunal es va basar en "confessions" contaminades per tortures. El cadàver mai va ser trobat i el tribunal va manifestar que l'assassinat s'havia comès sense deixar cap rastre, la qual cosa indicava que Arman Abdolali havia aconseguit la "maduresa mental" i comprenia la naturalesa i les conseqüències del delicte. La prohibició legal internacional de condemnar a mort persones menors d'edat quan van cometre presumptament el delicte és absoluta, per la qual cosa no està condicionada a declaracions de "maduresa" o "comprensió del delicte".

Per aconseguir aquesta decisió, el tribunal va tenir en compte també l'opinió d'una assessora judicial sobre infància i adolescència, que va declarar que Armen Abdolali comprenia la naturalesa "abominable" del delicte. El Tribunal Suprem va confirmar la condemna al juliol de 2016. Tant en la sentència dictada en el judici com en la del recurs, es van tenir en compte les afirmacions d'Armen Abdolali que havia estat en règim d'aïllament prolongat durant 76 dies i que havia rebut reiterades pallisses perquè "confessés", però no es va ordenar cap investigació i el tribunal va qualificar les "confessions" de "inequívoques".

Al febrer de 2020, el Tribunal Suprem li va concedir un segon judici després que l'assessora judicial sobre infància i adolescència retirés la seva opinió inicial, declarant que l'havia emès sense reunir-se en persona amb l'afectat i sense estudiar el seu expedient. El segon judici, celebrat davant la Sala 5 del Tribunal Penal Un de la Província de Teheran, es va centrar sobretot en si hi havia dubtes sobre la seva "maduresa" en el moment del delicte.

Al setembre de 2020, el Tribunal va resoldre que no es podia determinar la "maduresa" d'Armen Abdolali en haver transcorregut tants anys des que es cometés el delicte i va sentenciar que, davant l'absència de proves en sentit contrari, prevalia la seva responsabilitat penal.

Donades aquestes actuacions plagades d'irregularitats, Amnistia Internacional demana també a les autoritats iranianes que anul·lin la sentència condemnatòria dictada contra Armen Abdolali i li concedeixin un nou judici compatible amb les normes d'imparcialitat processal en general i les relatives a menors d'edat en particular, sense recórrer a "confessions" obtingudes sota coacció ni a la pena de mort.

Segons la legislació iraniana, en els casos d'assassinat i en certs delictes castigats amb la pena de mort, els homes de més de 15 anys i les nenes més grans de 9 anys són tractats com a persones adultes i poden ser condemnats a mort. No obstant això, l'article 91 del Codi Penal Islàmic de l'Iran concedeix a la judicatura discrecionalitat per substituir la pena de mort per una condemna alternativa si determina que hi ha dubtes sobre la "maduresa" de la persona en el moment del delicte. En la pràctica, no queda gens clar quines proves i normes que regulen la càrrega de la prova són necessàries per demostrar la "maduresa completa".

"Aquest cas posa de manifest la naturalesa greument deficient del sistema de justícia de menors de l'Iran. Demanem de nou a les autoritats iranianes que posin fi a les violacions del dret a la vida i dels drets de la infància mitjançant la reforma del Codi Penal per prohibir sense excepció l'ús de la pena de mort contra persones menors de 18 anys en el moment del delicte fins que es declari l'abolició total de la pena de mort", va concloure Diana Eltahawy.

L'Iran segueix utilitzant la pena de mort per a delictes perpetrats per persones menors de 18 anys, incomplint així les obligacions contretes pel país en virtut del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i la Convenció sobre els Drets del Nen.

El 2020, les autoritats van executar almenys 3 persones que tenien menys de 18 anys al moment del delicte. Aquest any, van executar en secret Sajad Sanjari, que tenia 15 anys en el moment del delicte. A l'Iran, segueixen en el corredor de la mort desenes de persones que, de forma similar, van ser declarades culpables per delictes comesos quan eren menors. El 2020, Iran va dur a terme almenys 246 execucions amb les quals es va convertir en el vergonyós segon páis executor del món.