Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Iran: activistes pels drets laborals, en risc imminent de ser torturats de nou

“Dos activistes pels drets laborals que van ser detinguts novament després de pronunciar-se sobre les pallisses i altres abusos que havien sofert sota custòdia l’any passat corren un risc greu de patir més tortures” ha advertit Amnistia Internacional.

Esmail Bakhshi i Sepideh Gholian van ser detinguts violentament a Ahvaz, a la província de Khuzestan, el 20 de gener, aparentment com a represàlia per parlar públicament sobre la tortura que van denunciar haver sofert sota custòdia al novembre i desembre de 2018, un fet que va despertar indignació pública.

"Existeix el temor real que Esmail Bakhshi i Sepideh Gholian siguin sotmesos per segona vegada a tortures després de ser detinguts de nou. El moment de la seva detenció indica clarament que aquesta forma part d’un intent sinistre de silenciar-los i castigar-los per parlar sobre els terribles abusos que van patir sota custòdia. Les autoritats han de posar-los en llibertat de forma immediata i incondicional, i garantir que les seves denúncies de tortura s’investiguen amb independència i que els responsables responen davant la justícia”, ha declarat Philip Luther, director de Recerca i Treball d’Incidència d’Amnistia Internacional al Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica.

Tots dos activistes havien estat detinguts el 18 de novembre de 2018 després de participar en una concentració pacífica davant l’oficina del governador a Shush, Khuzestan, i tractar d’entrevistar-se amb les autoritats per parlar de l’impagament de salaris que afecta diversos milers de treballadors del complex industrial de canya de sucre de Haft Tappeh.

Relat esgarrifós de tortura

Després de ser posats en llibertat sota fiança a mitjans de desembre, Esmail Bakhshi i Sepideh Gholian van revelar a Amnistia un relat esgarrifós de les tortures que havien sofert a mans de la policia de seguretat i agents del Ministeri d’Intel·ligència tant a Shush com en Ahvaz, que els van sotmetre sense treva a pallisses, els van llançar contra la paret i a terra, i van ser objecte d’humiliacions i amenaces de flagel·lació, violència sexual i assassinat.

Sepideh Gholian va explicar a Amnistia Internacional que, durant les sessions diàries d’interrogatori, que començaven cap a les deu del matí i duraven fins a primeres hores del matí següent, els agents d’intel·ligència la van sotmetre en reiterades ocasions a insults sexuals anomenant-la “puta”, la van acusar de tenir relacions sexuals amb treballadors i la van amenaçar amb fer que la seva família la matés “en nom de l’honor”.

Esmail Bakhshi va escriure al seu perfil d’Instagram el 4 de gener de 2019 que, immediatament després de ser detingut, “(els agents) em van torturra fins que vaig creure que moriria i em van donar tants cops i puntades que no vaig poder moure’m de la cel·la durant 72 hores. Sentia tant dolor que em feia mal fins que perdia el sentit i encara avui, després de gairebé dos mesos (...), em continuen fent mal les costelles trencades, els ronyons, l’oïda esquerra i els testicles”.

Va afegir que els funcionaris que els van torturar també els van sotmetre a “tota mena d’abjectes obscenitats sexuals”. Esmail Bakhshi concloïa la seva publicació desafiant al ministre d’Intel·ligència Mahmoud Alavi, que participés amb ell en un debat televisat en directe sobre les seves denúncies de tortura.

Les publicacions van desencadenar la indignació de l’opinió pública sobre la tortura en els centres de detenció iranians. Les autoritats van respondre inicialment prometen investigar les denúncies de tortura. Els mitjans de comunicació estatals van informar que s’enviaria una delegació oficial a la província de Khuzestan per a fer una recerca, i un assessor del president va explicar que havia dictat una ordre clara perquè s’examinessin sense demora les denúncies.

No obstant això, aviat es va veure que eren simples paraules. Amb prou feines uns dies després, les autoritats estatals clau com el president de la Magistratura, el fiscal cap del país i el director de l’Oficina del President, entre altres, van fer declaracions en les quals van afirmar que les denúncies de tortura d'Esmail Bakhshi eren falses. El director de l’Oficina del President va declarar també que les autoritats tenien dret a presentar una denúncia contra Esmail Bakhshi per desprestigiar el sistema de la República Islàmica.

El 19 de gener, just un dia abans de la detenció dels dos activistes, la televisió estatal va emetre les “confessions” que, segons els activistes, havien estat obtingudes sota tortura i altres maltractaments. En els vídeos, Esmail Bakhshi i Sepideh Gholian “confessen” conspirar amb grups marxistes i comunistes de fora de l'Iran per a orquestrar el derrocament del sistema polític mitjançant l’organització de vagues i manifestacions de treballadors.

Amb la retransmissió de les confessions forçades, les autoritats iranianes han violat flagrantment els drets al degut procés dels detinguts, inclòs el dret a guardar silenci durant l’interrogatori, i van mirar de representar les persones activistes que defensen els drets dels treballadors i treballadores com "enemics que volen enderrocar l’Estat".

Mesures per garantir protecció davant de les tortures

“Si les autoritats iranianes desitgen realment rehabilitar la seva mala reputació sobre tortures sota custòdia, han d’introduir mesures per a garantir que es protegeix les persones detingudes de qualsevol classe de tortures i altres maltractaments mentre estiguin sota custòdia. Això inclou donar-los accés a assistència lletrada des del moment de la detenció i durant els interrogatoris, i excloure qualsevol informació obtinguda sota tortura de les proves en el judici”, ha afirmat Philip Luther.

“En lloc de tancar activistes que es pronuncien sobre la tortura, les autoritats iranianes haurien de convidar observadors internacionals, inclòs el relator especial de la ONU sobre drets humans a l'Iran, perquè duguin a terme inspeccions independents de centres de detenció”.

Amnistia Internacional demana a les autoritats iranianes que adoptin amb caràcter urgent lleis en l’àmbit nacional que tipifiquin efectivament la tortura com a delicte específic i que ratifiquin la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants. L'Iran és només un dels 26 països del món que encara no han signat ni ratificat aquesta convenció.

Esmail Bakhshi és portaveu del sindicat independent de treballadors del complex industrial de canya de sucre de Haft Tappeh. Sepideh Gholian és una jove activista laboral que treballa per donar suport a les protestes en curs dels treballadors de Haft Tappeh. Durant el seu primer període de detenció tots dos van estar reclosos a un centre de detenció del Ministeri d’Intel·ligència en Ahvaz, província del Khuzestan, sense accés als seus advocats, fins a mitjans de desembre, quan van ser posats en llibertat sota fiança.