Actuem pels drets humans a tot el món

La COVID-19 colpeja amb especial duresa les persones afectades per l’opressió com a conseqüència de desigualtats, abandonament i abusos comesos durant dècades

© christophemeireis.com
  • La pandèmia posa al descobert enormes desigualtats sistèmiques que pateixen a tot el món les minories ètniques, el personal sanitari i les dones, entre altres grups de persones especialment afectats.
  • L’Informe Anual 2020-2021 d’Amnistia Internacional conclou que la COVID-19 ha estat instrumentalitzada per dirigents per intensificar el seu assalt als drets humans.
  • L’emergència sanitària i dècades de manca d’inversió han desbordat el deficient sistema d’atenció primària, han exposat el personal sanitari i han abandonat les persones grans que viuen en residències, així com les que tenen més necessitats de salut.

La pandèmia ha posat en evidència el terrible llegat d'unes polítiques deliberadament divisives i destructives, que han perpetuat la desigualtat, la discriminació i l'opressió, i que han preparat el terreny per al desastre provocat per la COVID-19, ha manifestat Amnistia Internacional en la publicació, avui, del seu informe anual.

L'Informe 2020/21 d'Amnistia Internacional: La situació dels drets humans al món abraça 149 països i conté una anàlisi exhaustiva de les tendències en matèria de drets humans a tot el món el 2020.

L'organització hi descriu com els grups que ja figuraven entre els més marginats, com ara les persones refugiades i les dones, han patit les pitjors conseqüències de la pandèmia per culpa de polítiques discriminatòries aplicades per decisió dels dirigents mundials durant dècades. El personal sanitari, els treballadors i treballadores migrants i les persones del sector informal -en molts casos en primera linea de la pandèmia-, s'han vist igualment traïts per uns sistemes de salut desatesos i un suport econòmic i social molt desigual.

La resposta a la COVID-19 s'ha vist encara més afectada per uns líders que han tret profit de la crisi sense pietat i han utilitzat la pandèmia per reprendre els seus atacs als drets humans, afirma l'organització.

La COVID-19 ha revelat amb tota cruesa, i també ha agreujat, les desigualtats entre països i a l’interior de cadascun d’ells, i ha posat de relleu el terrible menyspreu dels nostres dirigents pel bé comú de la humanitat. Decennis de polítiques divisives, mesures d'austeritat desencertades i decisions oficials de no invertir en infraestructures públiques deteriorades han fet que massa persones siguin presa fàcil del virus”, ha manifestat Agnès Callamard, nova secretària general d'Amnistia Internacional.

Ens enfrontem a un món immers en el caos. A aquestes alçades de la pandèmia, fins i tot els dirigents més il·lusos tindrien dificultats per negar que els nostres sistemes socials, econòmics i polítics s'han enfonsat”.

La pandèmia ha amplificat decennis de desigualtat i desgast dels serveis públics

L'informe d'Amnistia Internacional posa de manifest que, com a conseqüència de les desigualtats generades per un lideratge tòxic exercit durant decennis, la pandèmia ha afectat de manera desproporcionada les dones, les poblacions refugiades, les persones d'edat avançada i les minories ètniques.

La COVID-19 ha empitjorat la ja precària situació de persones refugiades, migrants i sol·licitants d'asil en molts països, deixant-les en alguns casos atrapades en miserables camps d'acollida, interrompent subministraments vitals o provocant controls fronterers que han deixat moltes persones abandonades. Per exemple, Uganda, el país que acollia el nombre més alt de persones refugiades a l’Àfrica (1,4 milions) va tancar immediatament les seves fronteres a l'inici de la pandèmia i no va fer excepcions amb les persones refugiades i sol·licitants d'asil que intentaven entrar al país. Com a conseqüència, més de 10.000 persones van quedar atrapades al llarg de la seva frontera amb la República Democràtica del Congo.

L'informe subratlla l'augment acusat de la violència de gènere i la violència intrafamiliar. Moltes dones i persones LGBTI ha hagut d'afrontar més obstacles per rebre protecció i suport a causa de les restriccions de la llibertat de circulació, la manca de mecanismes confidencials que permetessin a les víctimes denunciar la violència mentre estaven aïllades amb els seus maltractadors, i la capacitat reduïda o la suspensió de serveis.

Els qui treballaven en primera línia de la pandèmia (personal sanitari i sector informal) van patir les conseqüències d'uns sistemes de salut deliberadament desatesos i mesures pèssimes de protecció social. A Bangladesh, moltes persones que treballaven en el sector informal es van quedar sense ingressos o sense prestacions socials a causa dels confinaments i tocs de queda. A Nicaragua, a principis de juny es van acomiadar en només dues setmanes almenys 16 professionals de la salut que havien expressat preocupació per la manca d'equips de protecció individual i la resposta de l'Estat a la pandèmia.

Estem recollint els fruits d'anys de desatenció calculada dels nostres dirigents. El 2020, la pressió excepcional d'una pandèmia ha posat definitivament a prova els sistemes de salut i ha enfonsat la població en una profunda crisi econòmica. Els herois de 2020 van ser els treballadors i treballadores de la salut que van estar en primera línia salvant vides, així com la gent que ocupava els últims llocs de l'escala salarial i va doblar esforços per donar de menjar a famílies i mantenir actius els nostres serveis essencials. Cruelment, les persones que més van donar van ser les que menys protecció van rebre”, ha afirmat Agnès Callamard.

Una soca virulenta de dirigents instrumentalitza la pandèmia per continuar els seus atacs als drets humans

Alhora, l'informe descriu un panorama lamentable de líders mundials que van gestionar la pandèmia amb oportunisme i menyspreu absolut pels drets humans. “Hem vist tota classe de respostes dels nostres dirigents, tant mediocres com enganyoses, egoistes i falses. Alguns han intentat normalitzar les autoritàries mesures d'emergència que han adoptat per combatre la COVID-19, mentre que una soca especialment virulenta de líders han anat encara més enllà i han vist en la pandèmia una oportunitat per reforçar el seu poder. En lloc de donar suport i protegir la població, s'han limitat a instrumentalitzar la pandèmia per soscavar greument els seus drets”, ha manifestat Agnès Callamard.

L'aprovació de lleis per penalitzar els comentaris relacionats amb la pandèmia ha estat un patró dominant. A Hongria, per exemple, el govern del primer ministre Viktor Orbán va reformar el Codi Penal del país per introduir penes de fins a cinc anys de presó per “difondre informació falsa” sobre la COVID-19.

En diversos Estats del Golf (Aràbia Saudita, Bahrain, Emirats Àrabs Units, Kuwait i Oman), les autoritats van utilitzar la pandèmia de COVID-19 com a pretext per continuar reprimint el dret a la llibertat d'expressió, amb mesures com jutjar persones per difondre “notícies falses” a causa de comentaris que havien publicat a les xarxes socials sobre les respostes del govern a la pandèmia.

Altres dirigents han apostat per l’ús excessiu de la força. A Filipines, el president Rodrigo Duterte va dir que havia ordenat a la policia “disparar a matar” contra els qui protestessin o poguessin causar “problemes” durant les mesures de confinament. A Nigèria, la brutalitat de les forces de seguretat va matar persones per protestar al carrer, reivindicar els seus drets i exigir rendició de comptes. Al Brasil va augmentar la violència policial durant la pandèmia de COVID-19 amb el govern del president Bolsonaro. La policia va matar almenys 3.181 persones a tot el país de gener a juny, una mitjana de 17 persones al dia.

Alguns líders hananat encara més lluny i han utilitzat la pandèmia per desviar l'atenció mentre reprimien les crítiques no relacionades amb el virus i qui les feia, i cometien altres violacions de drets humans aprofitant que els mitjans de comunicació del món tenien la vista posada en altres afers. Per exemple, a l’Índia, el primer ministre Narendra Modi va reprimir encara més l'activisme de la societat civil, amb mesures antiterroristes com ara la irrupció en cases i oficines. Mentrestant, el govern xinès del president Xi Jinping no s’ha aturat en la seva persecució del poble uigur i altres minories musulmanes a Xinjiang, i a Hong Kong es va aprovar una abusiva llei de seguretat nacional per legitimar la repressió per motius polítics.

Les institucions internacionals, com la Cort Penal Internacional i els mecanismes de drets humans de l'ONU, són aquí per obligar a retre comptes als perpetradors, ja siguin individus concrets o Estats. Tristament, el 2020 va demostrar que estan atrapades en un estancament polític causat per líders que intenten menyscabar les respostes col·lectives a les violacions de drets humans i treure’n profit” ha afirmat Agnès Callamard.

Interessos nacionals per sobre de la cooperació internacional en resposta a la COVID-19

Els dirigents mundials també han fet estralls en l'escena internacional dificultant els esforços col·lectius de recuperació de la pandèmia i bloquejant o afeblint la cooperació internacional.

En són exemples:

  • Els dirigents de països rics, com l'expresident dels EUA, Donald Trump, que van eludir les iniciatives de cooperació global i van adquirir la major part dels subministraments mundials de vacunes, deixant-ne pràcticament sense a altres països. Aquests països rics, a més, no van pressionar les empreses farmacèutiques perquè compartissin els seus coneixements i tecnologia per estendre a tothom el subministrament de vacunes contra la COVID-19.

  • El govern de Xi Jinping, que va censurar i va perseguir personal sanitari i periodistes que al principi van intentar donar la veu d'alarma sobre el virus a la Xina, i amb això va impedir que es conegués una informació fonamental.

  • El G-20, que va proposar suspendre els pagaments de deute als països més pobres per reclamar-los-els posteriorment amb interessos.

La pandèmia ha posat en evidència una crua realitat: la incapacitat del món per cooperar eficaçment en moments de necessitat global extrema”, ha declarat Agnès Callamard.

L'única sortida possible d'aquesta desastrosa situació és la cooperació internacional. Els Estats han de garantir la ràpida disponibilitat de vacunes per a totes les persones, arreu, i que siguin gratuïtes on s'administrin. Les empreses farmacèutiques han de compartir els seus coneixements i tecnologia perquè ningú no es quedi enrere. I els membres del G-20 i les institucions financeres internacionals han d'alleujar el deute dels 77 països més pobres del món perquè puguin combatre la pandèmia i recuperar-se’n”.

Sorgeixen a tot el món moviments de protesta d'una població decebuda pels seus governs

Les polítiques regressives adoptades han impulsat molta gent a sumar-se a moviments de lluita consolidats, com les manifestacions de Black Lives Matter als Estats Units i les protestes #EndSARS a Nigèria, o a noves i creatives formes de protesta, com les vagues virtuals pel clima. En l'informe es descriuen amb detall nombroses victòries aconseguides per l'activisme de drets humans el 2020, sobretot en matèria de violència de gènere. Per exemple, a Corea del Sud, Kuwait i el Sudan es va aprovar legislació per combatre la violència contra dones i nenes, i a l’Argentina, Corea del Sud i Irlanda del Nord es va despenalitzar l'avortament.

El 2020, el lideratge no va sortir del poder, dels privilegis ni dels diners, sinó de les innombrables persones que es van manifestar per reivindicar canvis. Vam veure enormes mostres de suport als moviments #EndSARS i Black Lives Matter, així com protestes públiques contra la repressió i la desigualtat arreu del món, com ara Xile, Hong Kong, l'Iraq i Polònia. Va ser el lideratge de la gent corrent i dels qui defensaven els drets humans a tot el món, sovint arriscant la seva seguretat, el que ens va impulsar a actuar. I aquestes són les persones que se situen en primera línia de la lluita per un món millor, més segur i més igualitari” ha afirmat Agnès Callamard.

Ens trobem en una cruïlla. Hem de trencar amb tot allò que degrada la dignitat humana. Hem de prémer el botó de reinici per construir un món basat en la igualtat, els drets humans i la humanitat. Hem d'aprendre de la pandèmia i combinar esforços amb valentia i creativitat per aconseguir que totes les persones siguin tractades amb igualtat”.

La situació de drets humans a Espanya

Algunes d'aquestes tendències globals que Amnistia Internacional denuncia avui en l'Informe Anual 2020/21 també es detecten a Espanya.

En l'últim any, el sistema d'atenció primària a Espanya ha sofert dues pandèmies: la de la COVID-19, i la de la gestió sanitària, que ha emmalaltit d'una manca de planificació i inversió suficient per afrontar la primera, i que ha situat aquest servei bàsic entre l'abandonament i el desmantellament”, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

El personal sanitari ha estat exposat a patir les conseqüències de la pandèmia i no ha tingut prou mitjans per afrontar-la durant molts mesos, especialment durant la primera onada. La manca de personal, els horaris excessius i l'absència d'equips de protecció adequats han estat constants: han deixat exposats als professionals de la salut i han reduït, una vegada més, el dret a la salut de les persones.

"La resposta del personal sanitari, exposant-se sense la protecció i els recursos adequats a la pandèmia de COVID-19 per salvar vides, ha estat una de les millors mostres d'humanitat que ens ha deixat l'any 2020", declara Esteban Beltrán. "Quan els governs no compleixen, és el coratge de la gent corrent el que combat l'adversitat."

Pel que fa a la ciutadania, en concret milers de persones de la tercera edat que viuen en residències, es van veure abandonades durant els mesos més durs del confinament. Van patir falta d'atenció mèdica i aïllament en les residències. “A Catalunya i Madrid moltes persones grans que vivien en residències no van ser ateses de forma individualitzada, no van ser traslladades a hospitals quan ho necessitaven i se'ls va impedir veure a les seves famílies durant llargs períodes de temps”, continua Beltrán.

A més, l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol, i en concret el confinament, entre març i juny, va fer créixer la tendència ja mostrada amb l'entrada en vigor de la llei mordassa fa sis anys d'atorgar més poder a les forces de seguretat sense mecanismes adequats de control d'actuacions arbitràries, en detriment de la protecció dels drets de les persones, especialment de les més vulnerables.

Finalment, i malgrat la bona notícia del tancament temporal dels Centres d'Internament per a Estrangers (CIE) a l'inici de la pandèmia, l'organització denuncia que les persones migrants han estat desateses en el seu dret a la protecció internacional a les Illes Canàries on es van cursar ordres d'expulsió sense respectar les garanties i procediments que recull la llei. Durant els mesos d'octubre, novembre i desembre, milers de persones van romandre amuntegades i en condicions inhumanes durant setmanes en el port d'Arguineguín, a Mogán de Gran Canària, on tal com ha denunciat el Defensor del Poble es van incomplir les normes mínimes de distanciament social i no es van garantir unes mínimes condicions d'higiene, amb un nombre de carpes, banys i accés a aigua potable clarament insuficients.

Amnistia Internacional també va denunciar les condicions d'amuntegament i insalubritat que van suportar els qui residien als Centres d'Estada Temporal per a migrants de Ceuta i Melilla.