Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Informe Anual 2005

25/5/05 - Els governs no estan complint la seva promesa d'establir un ordre mundial basat en els drets humans, sinó que estan seguint una nova i perillosa agenda, ha manifestat Amnistia Internacional.

amnistia amni, 

Els governs no estan complint la seva promesa d'establir un ordre mundial basat en els drets humans, sinó que estan seguint una nova i perillosa agenda, ha manifestat Amnistia Internacional avui, 25 de maig de 2005, amb motiu de la presentació de la seva avaluació anual de la situació dels drets humans al món.

 

En la presentació de l'Informe 2005 d'Amnistia Internacional, la secretària general de l'organització, Irene Khan, ha dit que els governs no han donat mostres d'integritat en l'exercici del seu lideratge i que han de passar comptes.

 

?Els governs estan incomplint les promeses que han fet en matèria de drets humans ?ha assenyalat Irene Khan. S'està elaborant una nova agenda en la qual s'utilitza el llenguatge de la llibertat i la justícia per a aplicar polítiques de por i inseguretat. Amb aquesta finalitat s'està intentant, entre altres coses, redefinir la tortura per a fer-la admissible.?

 

Aquesta nova agenda, sumada a la indiferència i a la inacció de la comunitat internacional, va deixar a incomptables milers de persones abandonades a la seva sort en crisis humanitàries i conflictes oblidats al llarg de 2004. A Darfur, el govern sudanès va provocar una catàstrofe de drets humans, i la comunitat internacional va fer molt poc per a abordar la crisi i ho va fer massa tard, defraudant així a centenars de milers de persones.

 

A Haití es va permetre ocupar de nou posicions de poder a individus responsables de greus violacions de drets humans. A l?est de la República Democràtica del Congo no hi va haver una resposta efectiva a la violació sistemàtica de desenes de milers de dones, nenes i nens, inclosos nadons. Tot i haver-se celebrat eleccions, Afganistan es va precipitar en una espiral de desordre i inestabilitat. A l'Iraq, la violència era endèmica el 2004.

 

A nivell nacional, els governs van trair els drets humans amb un cost terrible per als ciutadans del carrer. Segons informes, els soldats russos van torturar, van violar i van agredir sexualment a dones txetxenes amb impunitat. El govern de Zimbabwe va manipular l'escassesa d'aliments amb finalitats polítiques. La traïció dels governs als drets humans va estar acompanyada d'actes cada vegada més terribles de terrorisme, en arribar els grups armats a un grau inaudit de brutalitat.

 

?La decapitació televisada de captius a L'Iraq; el segrest de més d'un miler de persones, inclosos centenars de nens, a una escola de Beslan, i la matança de centenars de viatgers de trens de rodalia de Madrid, van sacsejar el món ?ha manifestat Irene Khan?. No obstant això, els governs no estan abordant la seva falta d'èxit en la lluita contra el terrorisme, sinó que insisteixen en aplicar estratègies fallides però convenients des del punt de vista polític. Quatre anys després del 11-S, la promesa de fer del món un lloc més segur segueix sense complir-se.?

 

Els intents del govern nord-americà de suavitzar la prohibició absoluta de la tortura per mitjà de noves polítiques i de terminologia quasi administrativa com ?manipulació mediambiental?, ?postures estressants? i ?manipulació sensorial?, van ser un dels atacs més perjudicials als valors globals.

 

Tot i l?ús reiterat del llenguatge de la justícia i la llibertat que va fer el govern nord-americà, va haver-hi un profund abisme entre la retòrica i la realitat. Una clara mostra d?això va ser el fet que no es realitzés una investigació completa i independent sobre les terribles tortures i maltractaments infligits pels soldats nord-americans als detinguts a la presó iraquiana d?Abu Ghraib ni es fes passar comptes per això a alts càrrecs.

 

"Estats Units, com a superpotència política, militar i econòmica sense rival, marca la pauta de la conducta dels governs al món ?ha dit Irene Khan?. Si el país més poderós del món fa cas omís de l'imperi de la llei i dels drets humans, els altres es creuran autoritzats a cometre abusos amb impunitat.?

 

Molts governs van mostrar un sorprenent menyspreu per l'imperi de la llei. Nigèria va concedir la condició de refugiat a l'expresident liberià Charles Taylor tot i que s'havia dictat acta de processament contra ell per homicidis, mutilacions i violació. Israel va seguir endavant amb la construcció d'un mur en la Cisjordània ocupada, sense fer cas de l'opinió de la Cort Internacional de Justícia, que va considerar que violava el dret internacional humanitari i de drets humans. En aplicació de legislació de seguretat es van practicar detencions arbitràries i es van celebrar judicis injusts en diversos països.

 

Però també hi va haver signes d?esperança el 2004, ha dit Irene Khan. En el terreny judicial, la nova agenda es va combatre amb iniciatives com les sentències de la Cort Suprema d'Estats Units sobre els detinguts de Guantánamo i la sentència dels jutges lords britànics sobre la detenció indefinida sense càrrecs ni judici de ?presumptes terroristes?. Així mateix, la pressió pública es va fer notar amb accions com la manifestació espontània de milions de persones a Espanya per a protestar contra els atemptats de Madrid, els alçaments populars de Geòrgia i Ucraïna i el creixent debat sobre el canvi polític a l?Orient Mitjà.

 

"La duplicitat dels governs i la brutalitat dels grups armats troben cada vegada major oposició, en forma de decisions judicials, resistència popular, pressió pública i iniciatives de reforma de l'ONU ?ha assenyalat Irene Khan?. El repte que se li planteja al moviment de drets humans consisteix en aprofitar la potència de la societat civil per a obligar els governs a complir les promeses que han fet en matèria de drets humans.?

 

Pot trobar l?Informe Anual 2005 a http://web.amnesty.org/report2005/message-esl

 

(25/05/2005)