Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Indonèsia: persisteixen les barreres que impedeixen a les dones accedir a la salut reproductiva

Treballadores domèstiques en una manifestació per la defensa dels seus drets, al febrer de 2010. © Rumpun Tjoek Nyak Dien
Treballadores domèstiques en una manifestació per la defensa dels seus drets, al febrer de 2010. © Rumpun Tjoek Nyak Dien

Un nou informe d'Amnistia Internacional mostra la gran quantitat de dones i nenes indonèsies, especialment les procedents de comunitats pobres i marginades, que lluiten per accedir a la salut reproductiva davant de lleis, polítiques i pràctiques restrictives.


L'informe, titulat Left Without a Choice (“Sense elecció”), descriu com les restriccions del govern i les tradicions discriminatòries amenacen la vida de moltes dones i nenes indonèsies al posar els serveis de salut reproductiva fora del seu abast.

El govern indonesi s'ha compromès a millorar la igualtat de gènere, però moltes dones indonèsies encara lluiten per aconseguir un tracte just i equitatiu”, va dir Salil Shetty, Secretari General d'Amnistia Internacional. “La combinació d'actituds socials inqüestionables, lleis no equitatives i rols de gènere estereotipats sol relegar a les dones a un estatus de segona classe.”

La investigació d'Amnistia Internacional mostra com pràctiques discriminatòries i lleis ambigües estan restringint l'accés a l'anticoncepció per a nenes i dones solteres i permetent matrimonis precoços de nenes menors de 16 anys.

També descriu com la llei requereix que les dones obtinguin el consentiment del seu espòs per accedir a certs mètodes anticonceptius, o a un avortament quan la seva vida corre perill, i de quina manera els professionals de la salut neguen amb freqüència tots els serveis d'anticoncepció legalment disponibles a les dones solteres o a les dones casades sense fills.

Si bé el govern ha pres mesures per a una millor protecció de les dones que són víctimes de violència, no està garantint que les supervivents de violació puguin tenir accés a informació i serveis de salut.

Tot i que l'avortament està legalment disponible per a dones i nenes que queden embarassades com a resultat d'una violació, aquest fet no es coneix bé, fins i tot entre els treballadors de la salut, per la qual cosa les víctimes de violació poden trobar obstacles significatius per tenir accés als serveis d'avortament segur.

En les entrevistes realitzades a desenes de dones i nenes indonèsies, així com a professionals de la salut, destaca com aquestes restriccions augmenten els embarassos no desitjats i obliguen a moltes dones i nenes a casar-se joves o a deixar l'escola.  Moltes altres dones opten per avortaments il·legals.

Cada any, a Indonèsia, es realitzen aproximadament 2 milions d'avortaments, molts d'ells en condicions insegures. D'acord amb xifres oficials del govern, els avortaments insegurs suposen entre el cinc i l'onze per cent de morts maternes a Indonèsia.

El cas de Sharifah és un exemple típic. Quan va quedar embarassada als 17, el seu nuvi la va deixar i va ser expulsada de la seva escola. Els remeiers tradicionals al seu poble li van provocar un avortament, però en poc temps va desenvolupar complicacions. L'endemà passat va morir a causa d'una hemorràgia.

Les restriccions en els drets a la salut sexual i reproductiva estan posant obstacles severs i potencialment fatals en la forma en què moltes dones i nenes poden tenir accés a informació i serveis de salut reproductiva”, diu Salil Shetty.

Indonèsia ha de fer més per garantir que els estereotips i maneres de pensar del passat siguin reemplaçats amb un reconeixement més progressista dels problemes i les necessitats que enfronten totes les dones: les esposes, germanes i filles d'Indonèsia.

Amnistia Internacional va trobar que alguns grups de dones i nenes enfronten altres amenaces als seus drets a la salut sexual i reproductiva pel fet que l'Estat no les protegeix en entorns vulnerables. Les treballadores domèstiques, per exemple, enfronten riscos específics d'abús perquè no compten amb una protecció legal completa com a treballadores, mentre que les seves condicions de treball les posen en un major risc d'assetjament sexual i violència i estan en risc d'abús en el període de l'embaràs. 

El govern indonesi ha fet molt per materialitzar el seu compromís amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, especialment en matèria d'igualtat entre els gèneres i millorar la salut materna”, va dir Salil Shetty. “Amb aquest informe, hem ressaltat àrees importants on la llei necessita reformes, o una implementació molt millor, amb la finalitat de superar les pràctiques discriminatòries i normes socials que desapoderen a les dones i posen la seva salut en risc.

Amnistia Internacional ha estat fent campanya a favor dels drets de les persones a la salut i a l'autonomia sexual i reproductiva -a Indonèsia i la resta del món- com a part de la seva campanya Exigeix Dignitat. La campanya demana als governs garantir a totes les persones l'accés a informació i serveis de salut sexual i reproductiva sense discriminació, coerció ni amenaça de criminalització. Amnistia Internacional demana a les autoritats indonèsies que prenguin les següents mesures de manera prioritària:

    * Derogar totes les lleis i disposicions, tant en el nivell central, com a local, que violin els drets a la salut sexual i reproductiva, garantint que dones i nenes puguin exercir els seus drets sense coerció, discriminació ni amenaça de criminalització.

    * Despenalitzar l'avortament en totes les circumstàncies amb la finalitat de combatre la gran quantitat d'avortaments il·legals i insegurs, garantint l'accés a serveis d'avortament segur en casos d'embaràs no desitjat de dones i nenes com a resultat d'una violació, o quan l'embaràs representi una amenaça per a la vida o salut de la dona.

    * Promulgar una llei de Treballadors i Treballadores Domèstiques de conformitat amb les normes internacionals, garantint que s'atorgui a les treballadores domèstiques, dones i nenes, el mateix nivell de protecció que els altres treballadors a Indonèsia i que s'annexin disposicions relatives a les necessitats especials de les dones, incloent disposicions referents a la maternitat.

Notes per a periodistes:

    * Aquest informe es publica com a part de la campanya global Exigeix Dignitat d'Amnistia Internacional, llançada en el 2009, la qual té l'objectiu d'exposar i combatre les violacions als drets humans que impulsen i intensifiquen la pobresa.

    * Aquest informe es fonamenta en treballs previs d'Amnistia Internacional sobre la violència contra les dones en comunitats pobres i marginades a Indonèsia. L'informe de febrer de 2007 d'Amnistia Internacional, Explotació i abusos: la greu situació de les treballadores domèstiques, va ressaltar els factors que posen a les treballadores domèstiques, dones i nenes, en risc de violència domèstica, així com la seva falta de protecció legal com a treballadores. Posteriorment, al juliol del 2007, Amnistia Internacional va subministrar informació concreta sobre aquesta qüestió al Comitè per a l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Contra la Dona.

    * Aquest informe és també una continuació de l'informe de 2009 d'Amnistia Internacional titulat Qüestió sense resoldre: rendició de comptes de la policia, el qual va destacar, entre altres coses, la vulnerabilitat de les dones i nenes de comunitats pobres i marginades, en particular en entorns urbans, als abusos de la policia sense tenir accés adequat a un recurs legal.

    * Left Without a Choice es basa en el treball realitzat a Indonèsia per Amnistia Internacional al març del 2010. L'equip d'investigació va entrevistar a moltes persones, entre elles professionals de la salut, com a doctors i comares, llevadores tradicionals, funcionaris públics i dones i nenes tant d'àrees urbanes, com a rurals. Hi ha disponibles estudis de casos.