Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Indiferència mundial per violacions de drets humans al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica fomenta atrocitats i impunitat

Palestins fugen del llançament de gasos lacrimògens per part de les forces de seguretat israelianes a la frontera ente Israel i Gaza. Foto: © Mohammed Abed / AFP / Getty Images.

  • L'informe examina la situació dels drets humans en 19 Estats del Pròxim Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica el 2018.
  • Lucratius acords comercials i el comerç internacional d'armes alimenten un cercle viciós d'abusos.
  • L'absència de rendició de comptes provoca repressió i patiment de la població civil de forma generalitzada.
  • Gràcies a les campanyes de la societat civil hi ha hagut tímids avenços en els drets de les dones i s'han fet esforços per abordar abusos comesos en el passat.

L'esgarrifosa indulgència de la comunitat internacional amb les violacions generalitzades de drets humans comeses al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica ha donat ales als governs per cometre terribles violacions de drets humans el 2018, en transmetre'ls la impressió que no han de témer l'acció de la justícia; així ho ha afirmat Amnistia Internacional en presentar el seu informe sobre els drets humans en aquesta regió el 2018.

L'informe Human rights in the Middle East and North Africa: A review of 2018 descriu com governs de tota la regió han persistit sense vergonya en les seves despietades campanyes de repressió per esclafar la dissidència, reprimint manifestants, opositors polítics i membres de la societat civil, sovint amb el suport tàcit d'aliats poderosos.

L'esgarrifós assassinat de Jamal Khashoggi a l'octubre de 2018 va provocar un clam global d'indignació sense precedents, que va impulsar una investigació saudita i fins i tot la insòlita adopció de mesures per Estats com Dinamarca i Finlàndia per suspendre el subministrament d'armes a l'Aràbia Saudita. No obstant això, importants aliats del regne saudita, com Estats Units, Regne Unit i França, no han fet el mateix i, en conjunt, la comunitat internacional ha ignorat les peticions d'organitzacions de drets humans perquè s'obri una investigació independent de l'ONU capaç de fer justícia.

"Ha hagut de passar l'assassinat a sang freda de Jamal Khashoggi a la seu d'un consolat perquè alguns dels Estats més responsables suspenguin les transferències d'armes a un país que dirigeix una coalició responsable de crims de guerra i que ha contribuït a causar una catàstrofe humanitària al Iemen. Però, fins i tot després del clam global pel cas de Khashoggi, no s'han adoptat mesures concretes per garantir que els responsables de l'assassinat compareixen davant la justícia", ha afirmat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"En tot el Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica, milers de persones que exercien la dissidència i la crítica pacífica van patir vergonyoses violacions de drets humabos enmig del silenci absolut de la comunitat internacional".

L'informe d'Amnistia Internacional posa de manifest que la repressió de la societat civil i la dissidència es va intensificar considerablement a Egipte, l'Iran i l'Aràbia Saudita el 2018. Aquests tres Estats són representatius de la resposta insuficient a les violacions generalitzades.

A l'Iran es va reprimir amb violència una onada de protestes multitudinàries, amb milers de persones detingudes i recloses al llarg de l'any. Així i tot, la Unió Europea, que manté un diàleg de drets humans amb el país, va guardar silenci.

El 2018, Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Països Baixos van suspendre les vendes d'armes a l'Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs. En canvi, Estats Units, França i Regne Unit estan entre els Estats que han continuat exportant armes que han permès a la coalició liderada per l'Aràbia Saudita dirigir atacs selectius contra escoles, hospitals i civils durant el conflicte del Iemen, en contravenció del dret internacional. Internament, l'Aràbia Saudita va continuar la seva campanya repressiva contra activistes de la societat civil, i va haver-hi casos de defensores dels drets humans detingudes i torturades sota custòdia.

França i Estats Units, entre altres Estats, també han seguit subministrant a Egipte armes utilitzades per exercir la repressió interna en un context de repressió generalitzada dels drets humans. Avui, viure a Egipte és més perillós que en cap altre moment de la història recent del país per a qui exerceixen la crítica pacífica.

Estats Units, a més, s'ha compromès a proporcionar ajuda militar a Israel per valor de 38.000 milions de dòlars en els propers 10 anys, malgrat la impunitat amb què actuen les forces israelianes i del gran nombre de violacions de drets humans que segueixen cometent als Territoris Palestins Ocupats. A la Franja de Gaza, les forces israelianes van matar almenys 180 persones palestines l'any passat, entre les quals 35 menors, durant les manifestacions pel dret al retorn de les persones refugiades, segons el Centre Palestí de Drets Humans. Encara que el Consell de Drets Humans de l'ONU va establir una comissió d'investigació sobre els homicidis, Israel s'ha negat a cooperar amb la investigació i les pressions que ha rebut per fer-ho han estat escasses o nul·les.

"Una vegada i una altra, aliats dels governs de la regió han anteposat als drets humans els seus lucratius acords comercials, acords de cooperació en matèria de seguretat o vendes d'armes per valor de milers de milions de dòlars, fomentant els abusos i creant un entorn en el qual els governs del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica consideren que són 'intocables' i estan per sobre de la llei", ha manifestat Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Ja és hora que el món segueixi l'exemple d'Estats com Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Països Baixos, que han anunciat la suspensió de vendes d'armes a l'Aràbia Saudita, transmetent el missatge inequívoc que violar drets humans té conseqüències clares".

Amnistia Internacional fa una crida a tots els Estats perquè suspenguin immediatament la venda o transferència d'armes a totes les parts del conflicte del Iemen i a Israel
mentre existeixi un risc considerable que aquestes armes puguin utilitzar-se per cometre o facilitar la comissió de greus violacions del dret internacional dels drets humans o del dret internacional humanitari.

Alhora, l'organització demana així mateix a tots els Estats que prestin més suport als mecanismes internacionals destinats a garantir justícia a les víctimes, com les missions d'investigació de l'ONU sobre els homicidis de Gaza i sobre les violacions de drets humans comeses al Iemen i Síria, així com a la Cort Penal Internacional.

Repressió incontrolada de la dissidència


Com a conseqüència de l'absència de rendició de comptes en tota la regió, les autoritats dels Estats del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica han tingut via lliure per empresonar persones que exercien la crítica pacífica, restringir les activitats de la societat civil o recórrer a la detenció i reclusió arbitràries i a l'ús excessiu de la força contra manifestants que reclamaven els seus drets.

A l'Iran, 2018 va ser qualificat per Amnistia Internacional com "any de la vergonya", en el qual les autoritats van detenir més de 7.000 manifestants, estudiants, periodistes, activistes mediambientals, treballadors i defensors dels drets humans, i en moltes ocasions de forma arbitrària. Entre les persones que van pagar un alt preu pel seu activisme pacífic estaven les defensores dels drets humans que es van manifestar contra la pràctica abusiva i discriminatòria d'obligar a portar el vel (hijab).

A l'Aràbia Saudita, les autoritats van detenir i van processar persones crítiques amb el govern, figures del món acadèmic i persones que defensen drets humans. En una onada de detencions practicades al maig de 2018, almenys vuit defensores dels drets humans que havien fet campanya contra la prohibició de conduir imposada a les dones i contra el sistema de tutela van ser detingudes sense càrrecs. Pràcticament la totalitat dels defensors i defensores dels drets humans de l'Aràbia Saudita estan actualment entre reixes o han hagut de fugir del país.

A Egipte, les autoritats van intensificar la repressió de la dissidència en el període previ a les eleccions presidencials. Van detenir almenys 113 persones només per expressar opinions crítiques de forma pacífica i van promulgar legislació que agreuja el silenciamiento dels mitjans de comunicació independents. Dues dones van ser detingudes per alçar la veu contra l'assetjament sexual en Facebook. Una d'elles, Amal Fathy, va veure confirmada la condemna a dos anys de presó que li havien imposat.

A l'Iraq, les forces de seguretat van disparar, van copejar i van detenir a manifestants. Al Marroc es van imposar llargues penes de presó a desenes de persones per participar en manifestacions.

A Unió dels Emirats Àrabs i en Bahrain, els destacats activistes Ahmed Mansoor i Nabeel Rajab van ser sancionats amb dures penes de presó -10 i 5 anys, respectivament- per les seves publicacions en xarxes socials.

A Algèria, persones activistes i blogueras van ser blanc d'atacs per criticar al govern en comentaris publicats a Facebook.

Les autoritats de Jordània, Líban i Palestina també van detenir arbitràriament activistes i altres persones per expressar crítiques a les autoritats o participar en manifestacions de manera pacífica.

"A tota la regió del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica, pràcticament tots els governs sense excepció han demostrat una escandalosa intolerància del dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica", ha afirmat Heba Morayef.

"Els qui van sortir al carrer per manifestar-se desafiant la repressió i es van atrevir a alçar la veu per exercir la crítica pacífica han pagat un preu molt alt. Algunes d'aquestes persones passaran anys entre reixes simplement per expressar les seves opinions, ja que es dicten condemnes absurdament desproporcionades per intimidar activistes i silenciar-ne la veu".

El patiment de la població civil en el conflicte armat

El subministrament continuat d'armes a governs del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica per la comunitat internacional i la seva reiterada manca de mesures encaminades a pressionar perquè hi hagi rendició de comptes pels crims de guerra i altres violacions del dret internacional han tingut conseqüències devastadores i de gran abast.

A Líbia, Síria i el Iemen van seguir cometent-se crims de guerra i altres violacions greus del dret internacional humanitari el 2018. A l'Iraq i Síria, la població civil va continuar suportant un gran sofriment malgrat que les hostilitats armades van disminuir.

La població palestina de Cisjordània i Gaza va continuar sofrint a causa de l'ocupació militar israeliana. La seva política d'ampliar els assentaments il·legals i el seu bloqueig permanent sobre Gaza constitueixen violacions greus del dret internacional.

A Síria, les forces governamentals van continuar cometent crims de guerra i crims contra la humanitat; Rússia i la Xina, per la seva banda, van ajudar a obstaculitzar la rendició de comptes per aquests crims.

La investigació d'Amnistia Internacional també ha revelat que les forces de la coalició liderada per Estats Units van matar centenars de civils i van ferir a milers durant la seva ofensiva sobre Raqqa per expulsar el grup armat autodenominat Estat Islàmic, que va incloure atacs contraris al dret internacional humanitari. Tant a Síria com a l'Iraq, les forces de la coalició han mostrat lentitud a reconèixer i explicar les morts de civils causades durant les seves operacions.

Al Iemen, tot i que alguns països europeus han suspès les transferències d'armes a l'Aràbia Saudita i Unió dels Emirats Àrabs (membres de la coalició), altres països, com Estats Units, França i Regne Unit, han seguit subministrant equip militar per valor de milers de milions de dòlars, part del com s'ha utilitzat per cometre violacions del dret internacional humanitari durant el conflicte.

A Líbia, la manca de mesures de la comunitat internacional per pressionar en favor de mecanismes efectius de rendició de comptes en fòrums com el Consell de Drets Humans ha animat a les parts del conflicte a continuar cometent abusos amb absolut menyspreu del dret internacional.

"Fa massa temps que els autors d'atrocitats queden impunesa tot el Pròxim Orient i Nord d'Àfrica a causa de l'absència de pressió internacional per obligar a retre comptes a les parts del conflicte responsables de crims de guerra i altres violacions del dret internacional. La rendició de comptes és fonamental, no només perquè les víctimes d'aquests crims obtinguin justícia, sinó per posar fi al cercle viciós d'abusos i evitar que hi hagi més víctimes", ha manifestat Philip Luther.

Un bri d'esperança per als drets humans

Enmig de la repressió i els abusos generalitzats que van caracteritzar 2018, va haver-hi alguns avenços limitats per als drets de les dones i de lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals (persones LGBTI).

En tot el Magrib es van promulgar lleis que contenen disposicions per combatre la violència contra les dones, i Palestina va derogar una disposició per la qual el presumpte violador podia lliurar-se de ser jutjat casant-se amb la seva víctima, seguint els passos d'altres estats del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

A l'Aràbia Saudita, les autoritats per fi van aixecar la prohibició de conduir a les dones, encara que van empresonar dones defensores dels drets humans que havien fet campanya en favor d'aquest mateix dret.

Encara que les relacions sexuals entre persones del mateix sexe seguien sent delicte en tota la regió, va haver-hi dos petits triomfs per als drets LGBTI en països on hi ha hagut una forta mobilització de la societat civil sobre aquesta qüestió: a Tunísia, on es va presentar un avantprojecte de llei al Parlament que despenalitzava les relacions sexuals entre persones del mateix sexe, i al Líban, on un tribunal va resoldre que les relacions sexuals consentides entre persones del mateix sexe no constituïen delicte.

En una regió dominada per una impunitat molt arrelada, aquests dos països també van avançar cap a la rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses en el passat. Al Líban, el Parlament va aprovar una llei que establia una comissió per investigar milers de desaparicions forçades durant la guerra civil després de diversos anys de campanya de la societat civil libanesa. A Tunísia, la Comissió de la Veritat i la Dignitat va superar amb èxit els reiterats intents d'obstaculitzar el seu treball per part de les autoritats.

"En un context de repressió desbordant, alguns governs han donat tímids passos endavant. Aquests avenços són un tribut a les persones valentes que defensen els drets humans a tota la regió del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica i serveixen per recordar als qui arrisquen sistemàticament la seva llibertat per dir la veritat al poder i enfrontar-se a la tirania que estan sembrant les veritables llavors del canvi per als propers anys", ha afirmat Heba Morayef.