Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Índia: la pena de mort no posa fi a la violència contra les dones

© SAJJAD HUSSAIN/AFP/Getty Images

Mukesh Singh, Pawan Gupta, Vinay Kumar Sharma i Akshay Thakur van ser executats per una violació en grup i l’assassinat d’una dona de 23 anys a Delhi el 2012. Aquestes execucions són un canvi descoratjador en l’ús de la pena de mort a l’Índia. “No hi ha proves que la pena de mort tingui un efecte dissuasiu especial enfront del delicte, i el seu ús no erradicarà la violència contra les dones a l’Índia”, ha declarat Amnistia Internacional Índia.

“Des de l’agost del 2015, l’Índia no havia executat a ningú i es lamenta que hagin estat executats quatre homes sota el pretext d’abordar la violència contra les dones. Amb massa freqüència, els qui legislen a l’Índia utilitzen la pena de mort com a símbol de la seva determinació per abordar la delinqüència, però el que cal en realitat són solucions efectives a llarg termini, com ara mecanismes de prevenció i protecció per reduir la violència de gènere, millorar les investigacions, els judicis i el suport a les famílies de les víctimes. El que necessitem ara són reformes procedimentals i institucionals d’abast”, ha afirmat Avinash Kumar, director executiu d’Amnistia Internacional Índia.

La pena de mort mai és la solució i la represa de les execucions afegeix una altra taca a l’historial de l’Índia en drets humans. Els tribunals indis han declarat en reiterades ocasions que s’aplica de forma arbitrària i incoherent. Fins i tot el Comitè Verma, qui va generar les recomanacions sobre les quals es van basar les lleis sobre agressió sexual i violació després del cas Nirbhaya, s’oposa a la imposició de la pena capital en casos de violació. En l’actualitat, 140 països -més de dues terceres parts dels països del món- han abolit la pena de mort en la llei o en la pràctica”, prossegueix Avinash Kumar.

El cas de la violació en grup de Delhi va ser una violació i una agressió letal perpetrades en el districte de Nova Delhi el 16 de desembre del 2012. La víctima, una dona de 23 anys, va ser colpejada, violada en grup i torturada en un autobús privat al qual havia pujat amb un amic. L’incident va rebre una àmplia cobertura en els mitjans de comunicació nacionals i internacionals. Com que la llei índia no permet que la premsa publiqui el nom de les supervivents de violació, la dona va ser coneguda com a Nirbhaya.

Davant de les nombroses peticions públiques perquè es millori la seguretat de les dones, el desembre del 2012 es va crear un comitè judicial per estudiar i considerar els suggeriments del públic sobre la millor manera de modificar la llei per aconseguir que s’investigui i es processi amb més rapidesa les persones sospitoses de delictes sexuals. Després d’estudiar uns 80.000 suggeriments, el comitè va presentar un informe que apuntava a les actuacions deficients del govern i la policia com a causa fonamental dels delictes contra les dones. També incloïa recomanacions sobre una àmplia varietat de qüestions que influeixen en la seguretat de les dones i la discriminació de gènere: des de les lleis sobre violència contra les dones, els abusos sexuals a la infància i els homicidis en nom de l’”honor”, als principis d’imposició de penes, passant per la creació de mesures de seguretat adequades per les dones, reformes policials i una reforma electoral. L’informe s’oposava a castigar la violació amb la pena de mort.

Demanem al govern de l’Índia que estableixi immediatament una moratòria de les execucions i commuti totes les condemnes a mort com el primer pas fonamental cap a l’abolició del càstig cruel, inhumà i degradant per excel·lència”, conclou Avinash Kumar. Amnistia Internacional s’oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència del caràcter i les circumstàncies del delicte, de les característiques i la culpabilitat o innocència de l’acusat i del mètode utilitzat per l’Estat per dur a terme l’execució.