Las Palmas de Gran Canària.- Una delegació d'Amnistia Internacional ha visitat aquesta setmana les illes de Fuerteventura, Tenerife i Gran Canària i s'ha entrevistat amb desenes de persones migrants i sol·licitants d'asil, així com amb autoritats estatals i de l'àmbit autonòmic i insular, a més de fiscalies territorials, col·legis d'advocats i organitzacions. L'organització emetrà més endavant un informe més complet, però abans d'això, Virginia Álvarez, investigadora de l'organització, assenyala les primeres preocupacions:
"En relació a la situació a Fuerteventura i Tenerife, ens preocupa confirmar les informacions sobre les males condicions d'acollida als centres d'emergències on s'estan quedant milers de persones migrants i sol·licitants d'asil. Si bé no hem pogut visitar els macrocentres de El Matorral y Las Raíces perquè se'ns va denegar el permís al·legant motius sanitaris hem recollit informació que confirma les greus mancances que tenen, que no garanteixen en molts casos un acolliment en condicions dignes".
"És urgent que es prenguin mesuresper garantir que aquestes persones tenen accés a condicions de vida digna i que es tingui cura tant del seu benestar físic com del mental. A més, volem assenyalar que la COVID-19 no pot ser una excusa per impedir el monitoratge d'aquests centres per part d'organitzacions de drets humans, un escrutini que ha de ser sempre possible, adoptant les mesures sanitàries adequades".
"Per AI ha estat especialment alarmant observar les condicions en què es troba el lloc on tant les persones que han donat positiu en la COVID-19 com els seus contactes directes passen la quarantena a Fuerteventura. La denominada Nave del Queso, segons les imatges i testimonis a què ha tingut accés l'organització, és un lloc que no reuneix les mínimes condicions sanitàries necessàries. Homes, dones i nens romanen en condicions deplorables, sense mínimes mesures d'higiene, privades de llibertat, amuntegats, en unes circumstàncies que per a l'organització podrien considerar-se d'infrahumanes". Amnistia Internacional ha recollit testimonis que revelen que algunes d'aquestes persones han romàs en aquesta situació fins a un mes.
D'altra banda, l'organització seguirà recollint informació sobre l'accés a informació i procediments de protecció internacional sense cap tipus de discriminació, i sobre la situació de persones que poden estar especialment en situació de vulnerabilitat, com ara dones que han estat víctimes de violència de gènere, possibles víctimes de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual, menors no acompanyats, persones LGBTI, persones que han sofert algun tipus de tortura i famílies monoparentals amb nens i nenes. És urgent que els recursos habilitats per a aquestes persones garanteixin una atenció especialitzada.
En relació als nens i nenes, AI considera que les autoritats han d'avaluar si s'estan adoptant les mesures adequades que garanteixin el benestar integral que qualsevol menor requereix sense cap tipus de discriminació. "Molts han passat per experiències traumàtiques i segueixen vivint amb ansietat tant quan estan amb les seves famílies, com, especialment quan estan sols, la incertesa i les difícils condicions per les quals segueixen passant. La COVID-19 no pot ser utilitzada com a justificació per negar el dret al lleure, a les activitats recreatives i educatives als i les menors. Tots els nens i nenes han de tenir accés als mateixos drets", assenyala Virginia Álvarez.
A més, AI se sumea a la petició d'altres organitzacions de buscar solucions duradores per als nens i nenes no acompanyats en les quals prevalgui el principi de l'interès superior del menor. Ha de considerar-se el seu trasllat a recursos adequats, ja sigui a Canàries o a qualsevol altra comunitat autònoma. Per això és imprescindible que s'engeguin mecanismes de coresponsabilitat interterritorial.
Pel que fa a Gran Canària, l'organització es troba en aquests moments realitzant la visita i les entrevistes. Ahir sí que va poder visitar el centre d'emergència denominat Canàries 50 i considera positiu que s'hagin realitzat millores en relació a l'acolliment d'aquestes persones. No obstant això, creu que ha de dotar-se de suficient personal per assegurar que es cobreix el seu dret a informació, assistència lletrada o psicològica si la requereixen.
"D'altra banda, cal més coordinació entre les diferents administracions, tant a nivell estatal com a autonòmic i local, assegurant criteris homogenis que evitin l'arbitrarietat en les diferents fases d'atenció i protecció a les persones migrants i refugiades, especialment per a aquells casos en què s'estan duent a terme bones pràctiques".
L'organització també vol posar en valor les iniciatives ciutadanes i veïnals que estan sorgint per donar suport (i, en ocasions, suplir, les mancances del sistema) a les persones migrants i sol·licitants d'asil. "Canàries és un altre exemple més de la fallida d'aquest model d'acolliment que revictimiza les persones migrants i sol·licitants d'asil i que només provoca desemparament, ansietat davant la incertesa, i abandonament institucional", conclou la investigadora d'Amnistia Internacional Espanya.