Espanya va exportar material de defensa a la coalició saudita per valor de més de 1.200 milions d'euros entre 2015 i juny de 2017. L'atac de la coalició dirigida per l'Aràbia Saudita amb una bomba de fabricació nord-americana que va convertir en enderrocs un habitatge civil i va matar o  ferir a sis membres de la mateixa família és l'últim d'una llarga cadena de possibles crims de guerra que Amnistia Internacional ha documentat en els tres anys del devastador conflicte del Iemen. Des que va començar la campanya d'atacs aeris contra el grup armat houthi el 25 de març de 2015, Amnistia Internacional ha documentat com totes les parts en el conflicte han violat constantment el dret internacional. "Tres anys després, el conflicte del Iemen no mostra cap signe real de remetre i totes les parts segueixen provocant un terrible patiment a la població civil. Escoles i hospitals han quedat reduïts a ruïnes, milers de persones han perdut la vida i milions estan desplaçades i en necessitat urgent d'ajuda humanitària", ha afirmat Lynn Maalouf, directora d'investigació d'Amnistia Internacional per a Orient Mitjà. "Hi ha nombrosos indicis que el flux irresponsable d'armes a la coalició dirigida per l'Aràbia Saudita ha causat enormes danys a la població civil iemenita. Però això no ha dissuadit als Estats Units, al Regne Unit i a altres estats, com França, Espanya i Itàlia, de continuar transferint aquestes armes per valor de milers de milions de dòlars. A més de destruir vides civils, això és una burla del Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes".

"El Govern espanyol ha de sumar-se al creixent nombre de països que, com Alemanya, Suècia, Noruega o Bèlgica, han cessat les exportacions d'armes als països membres de la coalició saudita que opera al Iemen des de març de 2015 a causa del risc substancial que es puguin utilitzar per cometre crims de dret internacional", ha manifestat Esteban Beltrán, Director d'Amnistia Internacional Espanya. Segons dades oficials, entre 2015 i juny de 2017 (últimes dades disponibles), Espanya va autoritzar 202 llicències d'exportació d'armes a Aràbia Saudita, Bahrain, Egipte, Emirats Àrabs Units, Jordània, Kuwait, el Marroc i Qatar, integrants de la coalició encapçalada per Aràbia Saudita que bombardeja Iemen des de març de 2015. El valor de les autoritzacions d'exportació d'armes en aquest període ascendeix a 1.569 milions d'euros i l'import de les exportacions realitzades és de 1.229 milions d'euros. "Aquesta quantitat suposa gairebé mil vegades més que la destinada a ajuda humanitària al Iemen des de l'inici del conflicte, que ascendia a 1,3 milions d'euros fins a desembre de 2017", denúncia Beltrán.

Atacs aeris de la coalició dirigida per Aràbia Saudita El 27 de gener de 2018, entre les 6 i les 8 del matí, un atac aeri de la coalició dirigida per l'Aràbia Saudita va aconseguir un habitatge civil a Rakab, a la governació de Taiz, al sud del Iemen. Van resultar afectats els sis membres de la família Naji que hi vivien: la mare, Roweyda, i dos fills de deu i sis anys van morir. El pare, Riyad, i el seu fill de tres anys van patir ferides de metralla a l'estómac, mentre la seva filla d'un any va patir ferides lleus. Amin Mohamad Naji, un familiar, va arribar als 10 minuts de l'atac. Va dir a Amnistia Internacional: "Vaig ajudar a rescatar als ferits i [morts] de sota els enderrocs. Quan vaig arribar allà, vaig veure la casa destruïda [...] els nens estaven sota els enderrocs, havien mort; també va morir l'esposa del meu germà. El meu germà Riyad i dos dels seus fills van resultar greument ferits". Segons testimonis, el lloc estava almenys a tres quilòmetres de qualsevol objectiu militar i en aquell moment no hi havia present cap combatent. Amnistia Internacional va analitzar un vídeo gravat després de l'atac i va confirmar que la munició emprada va ser una bomba de 500 lliures GBU-12 guiada per làser fabricada als Estats Units per Lockheed Martin. A l'agost del 2017, un atac nocturn de la coalició dirigida per l'Aràbia Saudita contra un barri residencial del sud de Sanà va matar a 16 civils i va ferir a altres 17; la majoria de les víctimes van ser nens i nenes. També en aquest incident Amnistia Internacional va concloure que s'havia utilitzat una bomba nord-americana fabricada per Raytheon contra un habitatge civil. Aquests successos estan molt lluny de ser casos aïllats. Des que va començar el conflicte, Amnistia Internacional ha documentat 36 atacs aeris de la coalició que aparentment van violar el dret internacional humanitari, molts dels quals podrien constituir crims de guerra. Aquests atacs han causat 513 morts de civils (dels quals almenys 157 eren menors) i 379 ferits.

Violacions del dret internacional de les forces houthis i altres forces terrestres

El grup armat houthi i les forces contràries a ell han matat o ferit a civils quan han llançat indiscriminadament municions explosives amb efectes en una superfície àmplia en zones residencials. En concret, la ciutat de Taiz ha patit atacs intensius amb bombes de morter i projectils d'artilleria recentment, al gener i febrer del 2018. A Sanà i altres zones sota el seu control, els houthis i els seus aliats continuen detenint arbitràriament i recloent als seus presumptes adversaris. Desenes d'homes i dones han estat sotmesos a desaparició forçada, i alguns van rebre dures condemnes en judicis clarament injustos. Des que va començar 2018, Amnistia Internacional ha documentat dos casos en els quals un total de quatre persones van ser condemnades a mort pel Tribunal Penal Especialitzat de Sanà controlat pels houthis: Hamid Haydara, membre de la comunitat bahaí del Iemen, i Asmaa al Omeissy, Saeed al Ruwaished i Ahmed Bawazeer, que van ser acusats d'ajudar a un Estat enemic. Els processaments van ser sotmesos a judicis clarament injustos; desaparició forçada, reclusió preventiva perllongada, tortura i altres maltractaments i no van tenir accés a un advocat. Atès que els houthis van cometre aquestes violacions en relació amb el conflicte armat del Iemen, podrien constituir crims de guerra.

Crisi humanitària

Iemen pateix actualment una de les majors crisis humanitàries del món, amb almenys 22,2 milions de persones en necessitat d'ajuda humanitària i més d'un milió de presumptes casos de còlera. Aquesta crisi està causada pels éssers humans, i la guerra aguditza  la situació humanitària, mentre totes les parts dificulten el lliurament d'ajuda humanitària. Després que, a finals de novembre, les forces houthis llancessin un míssil llançat il·legítimament a zones civils de Riad, la capital de l'Aràbia Saudita, la coalició dirigida per aquest país va endurir de forma il·legítima el seu bloqueig marítim i aeri al Iemen. Encara que el bloqueig s'ha suavitzat amb posterioritat, la coalició segueix imposant restriccions a l'ajuda i a les importacions comercials de productes essencials com a aliments, medicines i combustible. Segons la coalició, les restriccions fan complir l'embargament d'armes de l'ONU als houthis, però estan aguditzant la crisi humanitària i contribuint al fet que es violin el dret a la salut i a un nivell de vida adequat. Personal mèdic ha dit a Amnistia Internacional que la falta de subministraments bàsics o el perill que representen els combats en les proximitats ha fet que moltes instal·lacions mèdiques tanquin o suspenguin les seves activitats. "Milers de civils iemenites han perdut la vida i milions més estan en joc enmig d'una de les pitjors crisis humanitàries del món en decennis", va concloure Lynn Maalouf. "La llarga llista de violacions posa de manifest la necessitat que la comunitat internacional prengui mesures enèrgiques. Encara que la tercera declaració del president del Consell de Seguretat de l'ONU sobre Iemen, la setmana passada, ha estat un pas positiu, vigilarem de prop la situació per garantir que s'implementa en el terreny".

Informació complementària

Al febrer de 2018, l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va informar que, des de març de 2015, més de 5.974 civils havien mort i més de 9.493 havien estat ferits a Iemen. Segons l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) de l'ONU, més de 20 milions de persones (el 80% de la població) necessita assistència humanitària. En un informe publicat aquest mateix mes, l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) va declarar que hi ha més de dos milions de persones desplaçada internament al Iemen. La notícia positiva va ser l'aprovació al setembre de 2017 d'una resolució del Consell de Drets Humans de l'ONU en la qual s'encarregava a un grup d'experts la investigació dels abusos comesos per totes les parts a Iemen i la identificació dels responsables en tant que sigui possible. El 15 de març de 2018, el Consell de Seguretat de l'ONU va adoptar una declaració de la Presidència sobre la situació humanitària a Iemen. La declaració representa un pas endavant per fer que totes les parts en el conflicte del Iemen rendeixin comptes pels seus abusos. Entre altres coses, demana el ple accés humanitari i comercial, així com que totes les parts compleixin les seves obligacions contretes en virtut del dret internacional humanitari. No obstant això, no s'ha establert cap mecanisme de presentació d'informes sobre l'aplicació de la declaració.