Les famílies dels quatre nois van explicar a Amnistia Internacional que els seus fills havien estat agredits sexualment en una sèrie d'incidents registrats en els últims vuit mesos. En dos dels casos, les famílies asseguraven que els autors de les agressions eren membres de milícies afins als islamistes, que reben suport de la coalició liderada per Aràbia Saudita.
“Els testimonis esgarrifosos d'aquests joves supervivents i dels seus familiars posen de manifest com el conflicte en curs exposa menors a patir explotació sexual en una ciutat assetjada per la manca de seguretat i la feblesa de les institucions. S'ha deixat desprotegides aquestes víctimes i les seves famílies desprotegides i soles enfront del terrible suplici de l'abús sexual i les seves seqüeles”, ha dit Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
“Les autoritats del Iemen han d'investigar exhaustivament aquestes denúncies per deixar clar que no es toleraran aquests crims i per a protegir de represàlies les famílies dels menors. Els presumptes autors, entre els quals hi ha membres de les forces combatents i dirigents comunitaris que ocupen càrrecs de confiança, han de respondre davant la justícia en judicis justos. Les violacions i agressions sexuals comeses en el context d'un conflicte armat són crims de guerra. Els superiors que no impedeixen aquests actes abominables són ells mateixos responsables de crims de guerra.” Amnistia Internacional ha documentat quatre casos de violència sexual: la violació de tres nens i un intent d'agressió sexual a un altre. Els dos informes mèdics que ha vist l'organització assenyalen marques de lesions anals en dos dels supervivents que són compatibles amb els seus testimoniatges.“El conflicte al Iemen exposa menors a patir explotació sexual en una ciutat assetjada per la manca de seguretat i la feblesa de les institucions”Heba Morayef, Amnistia Internacional
Fins ara, un patró recurrent d'impunitat i represàlies dissuadeix les famílies de denunciar aquests fets, sobretot perquè, segons informes, els presumptes agressors són políticament afins a les autoritats locals controlades pels islamistes. Tot i que actualment hi ha dues persones detingudes en espera de judici en relació amb dos dels quatre casos, encara no s'ha detingut cap membre de milícia sobre el qual pugui haver-hi sospites en relació als altres dos casos. Amnistia Internacional va escriure al fiscal general del Iemen sol·licitant comentaris i aclariments, però no va obtenir resposta. Durant els últims mesos, les institucions i el sistema judicial del Iemen han reprès el seu funcionament en algunes parts del sud del país i han atès un nombre modest de casos.
Les famílies s'han trobat amb impediments múltiples per a denunciar aquests fets a les autoritats. Segons el testimoni de les famílies i els documents examinats per Amnistia Internacional, els quatre casos es van denunciar directament al Departament d'Investigacions Criminals de Taiz. Tot i que aquest, va donar instruccions a un dels principals hospitals de la ciutat perquè examinés els tres supervivents de violació i emetés informes mèdics, l'hospital no va complir aquestes ordres en un dels casos, malgrat les reiterades peticions de la mare de la víctima. A més, l'hospital va demanar, per a elaborar l'informe, una suma de diners que la família no podia pagar.
Aquests casos documentats per Amnistia Internacional no semblen episodis aïllats. Familiars i activistes locals van informar d'almenys dos altres casos en què les famílies de les víctima no volien parlar perquè tenien massa por de patir les represàlies de milícies locals amb suport de membres de la coalició que dirigeix l'Aràbia Saudita al Iemen. Dos de les quatre famílies afectades han hagut de mudar-se per temor a represàlies de les milícies.
Absència de rendició de comptes
En dos dels quatre casos —una violació i un intent d'agressió sexual—, les famílies van assegurar que els agressors eren membres de milícies afins als islamistes.
Un noi de 16 anys, que afirma que va ser violat a la fi de desembre de 2018 per un membre d'una milícia afí als islamistes en una zona de la ciutat de Taiz controlada per ells, va explicar a Amnistia Internacional el següent:
“Em va amenaçar amb el seu fusell […] va començar a copejar-me amb la culata del fusell, em va donar puntades i em va empènyer contra la paret per a intentar deixar-me inconscient […]. Després em va dir: ‘Vull violar-te’. Jo em vaig posar a plorar […] i li vaig demanar que em tractés com al seu fill. Es va enfurismar i va començar a pegar-me més […]. Em va agafar pel coll i em va tirar al terra, jo vaig començar a cridar però em va copejar amb el fusell al coll, i em va violar”.
Així va descriure la mare del noi la tarda en què el seu fill havia tornat a casa després del succeït:
“En arribar a casa aquella tarda, va anar directe al bany. Quan va sortir, una estona després li vaig preguntar què li passava, però no va voler explicar-me el que havia succeït. Després es va posar a plorar, i jo també”.
“Vam estar tres dies asseguts un al costat de l'altre, incapaços de menjar, beure o dormir […] el seu estat psicològic era penós a causa de la por, estava groguenc i semblava esgotat […]. Es va quedar aquí sense moure's, amb la mirada perduda. Va estar tres dies sense poder asseure's ni anar al bany després d'allò.”
Ella va denunciar la violació davant la Direcció de Recerques Criminals de Taiz, que va cursar una ordre perquè el mèdic forense emetés un informe; Amnistia Internacional ha vist l'ordre. El metge, que treballa en un hospital controlat pels islamistes, va negar-se a fer-ho.
Seguidament, l'hospital va demanar diners per a elaborar l'informe, però ella no podia pagar-lo al comptat. Va dir que ho faria quan es lliurés l'informe, però aquest mai es va realitzar.
“El metge em va dir: ‘Al seu fill no li passa res i no penso fer l'informe’. En aquest moment, em vaig posar a cridar: ‘És que vostè no tem a Déu?’”.
Segons un altre testimoniatge, al juliol de 2018, un membre d'una milícia afí als islamistes a Taiz va intentar agredir sexualment a un noi de 12 anys, qui va aconseguir escapar.
Un familiar va explicar a Amnistia Internacional que l'home havia enganyat al nen perquè portés un paquet a casa d'un veí, i que després l'havia seguit i atacat:
“El va fer entrar al seu dormitori, el va tirar sobre el llit i va llançar el fusell al costat d'ell [...] va començar a amenaçar-lo, dient-li que si protestava o cridava usaria el fusell carregat [...]. [L'home] va tancar la porta del dormitori i va començar a desvestir-se [... ]. En aquest moment, el noi va espantar-se tant que va agafar l'arma i va disparar contra ell per a defensar-se [... ]. Després va escapar”.
L'agressor va morir. La família va denunciar els fets davant les autoritats locals però no va rebre protecció. Als dos dies van ser atacats en el seu habitatge per membres del mateix grup que l'agressor. Tres familiars van resultar ferits i van haver de ser operats, i una persona va resultar morta en els enfrontaments.
Després de l'atac, les autoritats locals van posar al noi de 12 anys, al seu pare i a dos germans sota detenció voluntària durant dues setmanes, per a protegir-los de més represàlies.
Vulnerables a les agressions
En un altre cas, la mare d'un nen de vuit anys va explicar a Amnistia Internacional que el seu fill havia estat violat almenys en dues ocasions entre juny i octubre de 2018 pel fill d'un imant islamista i un amic seu en una mesquita local. La dona va explicar que havia observat un canvi de conducta en el seu fill, que plorava amb molta freqüència.
“El meu fill m'explica que [el fill de l'imant] el va tancar als serveis de la mesquita i va tapar-li la boca, asfixiant-lo, i va començar a llevar-li la roba [...]. Després d'acabar amb ell va fer entrar a un altre home, que també va fer el que va voler amb el meu fill”, va explicar.
Segons els informes mèdics examinats per Amnistia Internacional, el nen de vuit anys pateix des de llavors problemes de mobilitat, falta de concentració i commoció a causa dels reiterats cops i agressions.
La seva mare va explicar a Amnistia Internacional que abans el nen era molt bon estudiant però que, des de l'agressió, ja no era capaç de sostenir un bolígraf ni d'escriure. Va explicar que ara té trastorn del somni i és propens a sofrir atacs incontrolables d'ira i plor.
Així mateix, Amnistia Internacional va parlar amb el pare d'un noi de 13 anys que afirma haver estat violat per aquests mateixos dos homes a la mateixa mesquita.
“Aquests terribles abusos il·lustren l'exposició progressiva dels menors en un conflicte armat on les institucions i els mecanismes de protecció s'han desintegrat, deixant un buit en el qual poden prosperar els abusos i l'explotació. A aquesta greu situació s'afegeix l'absència de l'Estat de dret a Iemen. Tota demora a portar als responsables davant la justícia posa en risc d'atacs a més menors”, ha dit Heba Morayef.
“Les autoritats iemenites, recolzades per les organitzacions humanitàries que treballen al país, han de proporcionar, així mateix, ajuda, assistència mèdica i suport psicosocial amb caràcter urgent a les víctimes i a les seves famílies.”
Com en altres situacions de conflicte, el nombre de casos de violència sexual denunciats a Iemen continua sent inferior al real a causa de la dificultat de verificar els fets per la delicadesa de l'assumpte. No hi ha dades recents a disposició pública sobre violència sexual contra menors. No obstant això, segons ha informat el Fons de Població de les Nacions Unides, hi ha 60.000 dones en risc de violència sexual, inclosa la violació. La violència sexual contra homes menors i adults en un conflicte armat és habitual, però el nombre de casos denunciats no reflecteix la realitat, segons l'ONU.
Crides a la rendició de comptes
Després d'anys sense activitat, les institucions i el sistema judicial de Iemen han reprès el seu funcionament en els últims mesos en algunes parts del sud del país i han atès un nombre modest de casos.
Segons la família del nen de 12 anys, els membres de milícies no han estat detinguts per l'atac posterior i la família ha hagut de marxar de Taiz després de tancar els negocis familiars per por de sofrir represàlies. Tampoc s'ha detingut a ningú en relació amb la violació del noi de 16 anys, i el presumpte autor continua en llibertat. Mentrestant, hi ha dues persones detingudes a l'espera de judici en relació amb els altres dos casos.
“Han d'executar-se recerques ràpides, exhaustives, independents i imparcials sobre tots aquests casos. Tota persona contra la qual existeixin proves admissibles suficients ha de ser jutjada amb les degudes garanties i sense recórrer a la pena de mort ni a altres càstigs cruels, inhumans i degradants”, ha afirmat Heba Morayef.
La legislació iemenita estableix la pena de mort per als autors de delictes de violència sexual. Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció.
La Convenció sobre els Drets del Nen, ratificada per Iemen en 1991, obliga els Estats Parts a adoptar totes les mesures precises per a protegir a nens i nenes enfront de tota forma de violència física o mental, inclòs l'abús sexual.
Informació complementària
Des del 2015, tenen lloc a Taiz forts enfrontaments armats intermitents entre les forces houthis i una amalgama de forces antihouthis lleials al govern iemenita i a la coalició, que es van intensificar al llarg de 2018.
Quatre anys de conflicte han afavorit la proliferació de milícies en el bàndol del govern iemenita i la coalició, i les més importants estan afiliades als grups salafistes o islamistes recolzats per Aràbia Saudita. Malgrat que en teoria estiguin en el mateix bàndol del conflicte, aquestes milícies tenen els interessos enfrontats i les lluites internes són freqüents.