Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Hosni Mubarak: un llegat viu de tortura i detenció arbitrària a gran escala

© AFP via Getty Images

La mort de l'ex president egipci Hosni Mubarak arrabassa a la població d'Egipte una oportunitat clau de veure que es fa justícia per la successió interminable d'abusos comesos durant els seus 30 anys de govern, entre els quals la mort de centenars de manifestants en els disturbis de 2011 que van posar fi a la seva presidència.

Hosni Mubarak, que ha mort al Caire als 91 anys, havia estat condemnat en principi a cadena perpètua el 2012 per no protegir manifestants a qui estaven matant i ferint. Amnistia Internacional va acollir amb satisfacció aquella sentència per considerar-la un "important pas endavant" en la lluita contra la impunitat, però al març de 2017 va ser anul·lada i Mubarak va quedar en llibertat.

"Les polítiques característiques del govern d'Hosni Mubarak -tortura i detenció arbitrària a gran escala- segueixen sent una realitat quotidiana a Egipte. Mubarak no va retre mai comptes per la successió interminable d'abusos que es van cometre sota la seva supervisió", ha manifestat Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"El llegat de Hosni Mubarak perviu en els instruments de repressió que va crear, la mostra més visible dels quals són els incomptables serveis de seguretat que, nou anys després de la seva caiguda, mantenen un control ferri sobre el país".

Almenys 840 persones van morir i 6.000 van resultar ferides durant els 18 dies de protestes que van enderrocar finalment Mubarak. A més, els qui van patir reclusió arbitrària per temps prolongat i tortura i altres maltractaments durant els seus 30 anys de govern no han vist encara cap indici real de veritat,  justícia i reparació.

Malgrat la llarga llista de càrrecs presentats contra ell, entre els quals assassinat, temptativa d'assassinat, corrupció i especulació, l'únic delicte del que Mubarak va arribar a ser declarat culpable en sentència ferma va ser malversació de fons públics. Per aquest càrrec va ser condemnat a tres anys de presó. Mubarak va complir gran part de la condemna en un hospital militar, pels seus constants problemes de salut.

Hosni Mubarak es va convertir en president d'Egipte després de l'assassinat del seu predecessor, el 1981. El primer que va fer va ser imposar l'estat d'excepció, la qual cosa va permetre concedir amplis poders a les forces de seguretat i restringir la llibertat de premsa, d'expressió i de reunió. Va estar vigent fins que es va produir el derrocament de Mubarak, però es va restablir l'abril de 2017.

La legislació d'excepció va crear també un sistema de justícia paral·lel, que burlava el sistema ordinari i les seves salvaguardes ja limitades. Com a conseqüència d'això, desenes de milers de persones van ser recloses sense càrrecs ni judici, sovint en condicions terribles. En l'actualitat, les autoritats egípcies han recreat aquest sistema per mitjà de legislació antiterrorista.

Durant la seva presidència, a Hosni Mubarak li agradava de promocionar la seva funció de cap de les forces aèries en la guerra de 1973 contra Israel amb la finalitat de fer créixer la la legitimitat popular. No obstant això, aquesta tàctica no li va servir per res amb la desil·lusionada generació posterior, que estava cada vegada més enfurismada a causa de les violacions generalitzades de drets humans i la manca d'oportunitats econòmiques. Aquests factors van generar una oposició constant al govern i les polítiques de Mubarak, que va aconseguir el seu punt àlgid quan, el 2011, milers de persones van inundar els carrers en demanda de reformes i justícia social. El final dels 30 anys de Mubarak en el poder van ser 18 dies de protestes, a les quals es va respondre amb violència i repressió per mitjans com ara l'ús de gas lacrimògen i munició real.

El govern de Mubarak va supervisar també la creació de l'infame i molt temut Departament d'Investigacions de la Seguretat de l'Estat, que va arribar a tenir més de 100.000 empleats i que es creia que era responsable de centenars de casos de tortura i altres abusos, entre ells nombroses detencions arbitràries.

Encara que va quedar dissolt oficialment després de l'aixecament de 2011, aquest organisme va rebre després el nom d'Agència de Seguretat Nacional i va tornar a instituir-se. Ha mantingut sempre els mateixos mètodes de tortura, com penjar les víctimes dels canells i els turmells i sotmetre-les a brutals pallisses i a descàrregues elèctriques, amb la mateixa impunitat.

"Mubarak va consolidar el 'Deep State' d'Egipte, que va cimentar alhora la invulnerabilitat i manca de rendició de comptes de les forces de seguretat, a les quals no s'han exigit responsabilitats per les greus violacions de drets humans comeses en l'època de Mubarak i en els anys transcorreguts des de llavors. Les forces de seguretat han seguit actuant fins avui com si estiguessin per sobre de la llei", ha afirmat Philip Luther.

Avui dia, Egipte continua governat per un president sorgit de l'exèrcit, que supervisa una crisi de drets humans sense precedents, en la qual es cometen sistemàticament les mateixes violacions terribles de drets humans, en molts casos a una escala encara més gran. La reclusió arbitrària i sense judici i la tortura sistemàtica segueixen sent la realitat quotidiana de nombroses persones i les seves famílies, per als quals representa un cruel recordatori que la impunitat de les violacions de drets humans perpetua encara més els abusos i la injustícia.