Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Hondures: veritat a mitges per a Berta Càceres i la seva família

© Amnesty International/Sergio Ortiz

Les irregularitats en la investigació i procés judicial per l'assassinat de la defensora de drets humans Berta Càceres, junt amb el fet que no s'han identificat encara tots aquells que van operar com a autors intel·lectuals del crim, porten a concloure, segons Amnistia Internacional, que no s'ha garantit el dret a la justícia, la veritat i la reparació en aquest cas emblemàtic cas.

"L'exclusió de les víctimes del procés per l'assassinat de la defensora de drets humans Berta Càceres, i la imposició del Ministeri Públic com el seu representant, una institució que ha estat denunciada reiteradament per vulnerar els seus drets, han enterbolit el camí de la família de la defensora per aconseguir la justícia i veritat en aquest cas", ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora per les Américas d'Amnistia Internacional.

"Malgrat l'existència d'una sentència en aquest cas, la justícia hondurenya té pendent demostrar el seu compromís amb la veritat i identificar totes les persones que van planejar i van ordenar l'assassinat de la defensora Berta Càceres".

El dia d'avui, el Tribunal de Sentència amb Jurisdicció Nacional en Matèria penal ha donat per acabat el judici contra vuit acusats per l'assassinat de la lideressa indígena lenca i defensora del medi ambient, ocorregut el 2 de març de 2016.

El tribunal ha declarat culpables Douglas Bustillo (militar retirat), Henry Hernández (ex-soldat), Edilson Duarte Mesa, Elvin Rápalo Orellana, Óscar Torres, Sergio Rodríguez Orellana (directiu de DESA, l'empresa que construïa la presa Aigua Zarca a la qual s'oposava la defensora) i Mariano Díaz Chávez (Major de l'exèrcit). Alhora, ha absolt Emerson Duarte Mesa.

Queda pendent la realització del judici contra David Castillo, gerent general de DESA, qui va ser arrestat el 2 de març de 2018.

Irregularitats durant el procés

Al llarg de la investigació, la família de la defensora de drets humans, així com Gustavo Castro, l'únic testimoni de l'assassinat, han reiterat que el Ministeri Públic d'Hondures no ha garantit l'accés real i complet a l'expedient, ni al material provatori.

A causa que el Tribunal no va prendre les mesures pertinents per garantir l'accés de les víctimes a les proves i l'expedient, els representants de la família de Berta Càceres i de Gustavo Castro van presentar una recusació contra les integrants del Tribunal per considerar que els mateixos no eren imparcials per conèixer i decidir en el judici. Aquesta sol·licitud va donar lloc al seu torn a la suspensió del judici que estava programat per començar el 17 de setembre.

El Tribunal va convocar novament el judici el 19 d'octubre. Els advocats de la família de Berta Càceres i de Gustavo Castro no es van presentar per considerar que l'inici del judici era il·legal, ja que estava pendent la decisió d'una empara interposada precisament perquè no comencés.

En aquesta mateixa data, el Tribunal va declarar l'abandonament del judici per part de la família de Berta Càceres, així com de Gustavo Castro. En conseqüència, el Tribunal va decidir que el Ministeri Públic hauria d'assumir la representació de la família de la defensora de drets humans i de l'esmentat testimoni.

La decisió del Tribunal d'imposar a les víctimes el Ministeri Públic com el seu representant va violar la garantia del degut procés i, per tant, va afectar el seu dret d'accés a la justícia, la veritat i la reparació. La representació de les víctimes no hauria d'haver quedat en mans d'una institució que elles havien denunciat repetidament com a vulneradora dels seus drets.

Estigmatització i possibles actes de discriminació

Mentre el judici avançava, el Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH) i el Movimiento Amplio para la Justicia (MADJ), organització a la qual pertanyen els advocats de la família de Berta Càceres, van patir atacs d'estigmatització que busquen desacreditar la seva feina pels drets humans. Les autoritats no s'han pronunciat per rebutjar aquests assenyalaments o per donar suport a la importància de defensar drets humans, i d'aquesta manera, protegir d'altres atacs als i les integrants de les esmentades organitzacions.

Segons el COPINH, el 31 d'agost 2018, el personal de la Cort va obligar als assistents indígenes a treure's la vestimenta tradicional abans d'ingressar a la sala del tribunal i va negar l'entrada a alguns assistents indígenes a la sala al·legant que no hi havia prou seients. Per contra, s'hauria permès l'ingrés de delegats del cos diplomàtic de diferents ambaixades a qui se'ls va proporcionar seients addicionals.