Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Hondures: Les fotos i testimonis dels manifestants mostren el grau de violència policial

Londres.- Amnistia Internacional ha publicat avui una sèrie de fotos i testimonis exclusius que revelen el brutal tracte infligit per la policia i l'exèrcit a manifestants pacífics a la capital d’Hondures, Tegucigalpa. L'organització ha advertit que s'estan fent pallisses i detencions en massa per castigar els qui manifesten la seva oposició al cop d'estat de juny, protegit per l'exèrcit.

 Mentre les violacions de drets humans augmenten, la necessitat que la comunitat internacional busqui una solució a la crisi política es fa cada vegada més urgent.

 Les fotos i els testimonis van ser recollits per una delegació d'Amnistia Internacional que es va entrevistar amb moltes de les 75 persones detingudes a la Prefectura Metropolitana núm. 3 de Tegucigalpa després que la policia, protegida per l'exèrcit, dissolgués el 30 de juliol una manifestació pacífica.

 La majoria dels detinguts patien lesions a conseqüència dels cops que els havia donat la policia amb porres i per les pedres i altres objectes que els van llançar. Quan els van detenir, no els van dir on els duien, per quin motiu els detenien o quins eren els càrrecs en contra seu. Tots van quedar en llibertat al cap d'unes hores.

 “Les detencions arbitràries en massa i els maltractaments a manifestants són avui dia motiu de fonda i creixent preocupació a Hondures”, ha manifestat Esther Major, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Centreamèrica.

 “Les detencions i maltractaments de manifestants s'estan utilitzant com a forma de càstig contra els qui s'oposen obertament al govern de facto, i són un element dissuasori per als qui contemplen la possibilitat de sortir al carrer per mostrar pacíficament el seu descontentament amb l'agitació política que viu el país”, ha declarat Esther Major.

 Entre els detinguts el 30 de juliol hi havia 10 estudiants. A tots ells, la policia els va colpejar amb porres a l'esquena, els braços i la part posterior de les cames. Un va dir: “La policia llençaven pedres, ens van acorralar, ens van tirar a terra bocaterrosa i ens van pegar. Van robar les càmeres, ens pegaven si aixecàvem els caps, ens van colpejar quan vam pujar als cotxes de la policia”.

 Diverses de les persones entrevistades per Amnistia Internacional van dir que, durant la manifestació, els policies no duien identificacions visibles. Segons afirmaven, alguns policies els van dir: “no ens mirin, fills de puta”. D’altres duien la cara tapada amb un mocador.

 F.M., mestre de 52 anys detingut també el 30 de juliol, va dir a Amnistia Internacional: “nosaltres veníem pacíficament. De cop i volta, la policia venia, i jo vaig començar a córrer. Em van agafar i em van cridar: ‘Per què donen suport al govern de Zelaya?’. Em van pegar. No m'han dit la raó per la qual estic detingut”.

 “L'ús de força excessiva i de detencions arbitràries en massa com a política per reprimir la dissidència només serveix per inflamar encara més les tensions, i provoca violacions greus de drets humans”, ha manifestat Esther Major. “La força només s’ha d'utilitzar en les circumstàncies més extremes, i per descomptat no com a mètode per impedir el dret legítim de la població a manifestar-se pacíficament”.

 Amnistia Internacional també sent  preocupació per l'assetjament i la intimidació a què se sotmet els qui defensen els drets humans, i observa amb inquietud els límits imposats a la llibertat d'expressió i el nombre d'atacs contra periodistes, que inclouen el tancament de mitjans de comunicació, la confiscació d'equip i materials, i agressions físiques contra periodistes i operadors de càmeres que informen dels successos.

 Fora de Tegucigalpa, es creu que la situació dels drets humans és igual o fins i tot més greu. Els controls al llarg de les carreteres principals d'Hondures estan ara a càrrec de militars i policies que, sovint, retarden o impedeixen l'entrada de les organitzacions de drets humans a les zones en les quals, segons els informes, s'estan cometent violacions d'aquests drets.

  

Informació complementària

 La preocupació pels drets humans a Hondures s'ha intensificat des que el president, triat democràticament, José Manuel Zelaya Rosales va ser deposat el 28 de juny i expulsat del país per un grup de polítics protegit per l'exèrcit i encapçalat per Roberto Micheletti, exdirigent del Congrés Nacional.

 Des del cop d'estat hi ha hagut disturbis generalitzats en el país, amb freqüents enfrontaments entre la policia, l'exèrcit i els manifestants civils. Almenys dues persones han mort per trets durant les protestes:

 Per a més informació podeu consultar (en anglès) l'informe: Honduras: Human rights crisis threatens as repression increases.