Les autoritats hondurenyes han persistit en la violació dels drets humans de les persones detingudes en les protestes postelectorals de l'any passat, negant-los el dret al degut procés i recloent-les en condicions inhumanes, ha afirmat Amnistia Internacional en un informe publicat avui.

L'informeProhibit protestar: Ús de la força i detencions arbitràries com a estratègies per reprimir la dissidència a Hondures documenta com les autoritats van utilitzar una força excessiva i la detenció prolongada a l'espera de judici, entre altres mesures, per sufocar l'ona de manifestacions que va seguir a les eleccions del 26 de novembre de 2017 i descoratjar nous qüestionaments.

"No va ser només que les forces de seguretat hondurenyes empressin una força excessiva per reprimir persones que protestaven de manera pacífica immediatament després de les polèmiques eleccions de l'any passat; l'Estat va mantenir després a les persones recloses en condicions deplorables durant mesos, negant-los el seu dret al degut procés i a una defensa adequada", ha assenyalat Erika Guevara Rosas, directora per les Américas d'Amnistia Internacional.

"Fins i tot quan se'ls allibera de la detenció tot esperant judici, els acusats han de seguir dedicant temps i recursos a combatre els càrrecs que pesen sobre ells. En pertorbar les vides dels afectats i les afectades amb càstigs exemplificadors, les autoritats d'Hondures tracten descaradament d'evitar que aquestes i altres persones exerceixin el seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica".

Milers d'hondurenys i hondurenyes van sortir al carrer el novembre del passat any per denunciar un presumpte frau electoral en favor del president en exercici i candidat a la reelecció, Juan Orlando Hernández. Les forces de seguretat van reprimir amb brutalitat als i les manifestants i van detenir més de mil persones per incomplir presumptament un toc de queda que el govern d'Hernández va imposar durant els 10 primers dies de desembre.

Desenes de persones més van ser detingudes per la seva presumpta implicació en delictes comesos durant les protestes. La majoria van quedar detingudes durant mesos i, encara que moltes han estat posades en llibertat des de llavors, encara afronten càrrecs penals.

Més de 30 persones van morir en les manifestacions postelectorales, segons organitzacions hondurenyes defensores dels drets humans, entre les quals almenys 16 que van rebre trets, pel que sembla de membres de les forces de seguretat. Les investigacions d'aquestes morts no han portat encara a la presentació de càrrecs contra membres de les forces de seguretat.

La repressió estatal de les manifestacions a Hondures és part d'una tendència regional que Amnistia Internacional ha observat en tot el continent americà en els últims mesos. L'organització ha documentat com les autoritats de Nicaragua, Puerto Rico i Veneçuela, entre altres països, també han utilitzat força excessiva o innecessària per esclafar la dissidència.

"De Caracas a Managua i Tegucigalpa, estem veient les mateixes terribles escenes en les quals les autoritats reprimeixen amb duresa el dret a protestar", ha explicat Erika Guevara Rosas.

"És una vergonya que Estats com Hondures s'apressin a criminalitzar els qui protesten, però no a investigar les morts de persones que fan sentir les seves veus amb valentia durant les manifestacions. No obstant això, malgrat l'estratègia de les autoritats de castigar els qui protesten i reprimir el dissentiment, el poble hondureny ha de saber que no està sol. A tot el món, expressem la nostra solidaritat amb ell".

Amnistia Internacional va realitzar entrevistes en profunditat amb persones detingudes durant les protestes i va corroborar els relats, en la mesura del possible, mitjançant actes judicials, documents escrits i reunions amb representants de l'Estat.

Les persones que van estar detingudes tot esperant judici van explicar a l'organització que van patir un accés restringit tant als seus advocats i advocades com als seus familiars, manca de llits i una greu escassetat d'aliments i aigua potable. De vegades se les mantenia aïllades o havien de compartir cel·la amb presos condemnats, un fet que viola les normes internacionals de drets humans.

Entre els presos entrevistats per Amnistia Internacional, Edwin, Jhony i Raúl, tres homes que van romandre diversos mesos detinguts malgrat que hi havia múltiples irregularitats en els casos contra ells. Els seus testimonis van descriure violacions de drets humans per part de les autoritats hondurenyes que podrien constituir tortures o altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.

"No sé per què em van ficar aquí. Gairebé em vaig tornar boig aquells dies. No veia a ningú. Estava completament aïllat", va assenyalar Edwin, que va romandre en règim d'aïllament durant 10 dies i continuava a la presó quan es va publicar l'informe.

Jhony, que va ser alliberat el 25 d'abril, després de passar més de quatre mesos a la presó, va relatar: "Per a mi va ser un infern. M'he despertat del malson, però no hem d'oblidar-nos dels qui romanen detinguts per les protestes".

Amnistia Internacional demana a les autoritats d'Hondures que obrin investigacions ràpides, imparcials, independents i efectives de tots els casos d'ús innecessari o excessiu de la força en tota la crisi postelectoral.

Les autoritats han d'assegurar-se que les persones jutjades per presumptes delictes comesos en relació amb les protestes tinguin totes les garanties jurídiques del degut procés.

També han d'assegurar-se que les condicions de reclusió siguin compatibles amb la dignitat humana i incloguin l'accés a aigua potable, aliments i tractament mèdic, a més de reformar el reglament de visites per garantir que les persones detingudes tinguin periòdicament accés als seus familiars i a assessorament jurídic de la seva pròpia elecció.