David Castillo, exgerent de l'empresa Desenvolupaments Energètics, i responsable del projecte hidroelèctric Agua Zarca, ha estat declarat culpable com a coautor de participar en l'assassinat de la defensora dels drets humans hondurenya Berta Cáceres el 2016. "El tan esperat processament de David Castillo, inculpat com a coautor en l'assassinat de Berta Cáceres, és un pas important cap a la justícia i el resultat dels incansables esforços de la seva família i del COPINH per assegurar la veritat, la justícia i la reparació. No obstant això, no hi haurà mai justícia completa per a Berta fins que tots els que van participar en el crim, inclosos els qui van planejar-lo, siguin portats davant la justícia", ha declarat Erika Guevara-Rosas, directora per a Amèrica d'Amnistia Internacional.
“Fins que tots els responsables retin comptes, altres defensors de drets humans seguiran perdent la vida per alçar la veu i defensar les persones més vulnerables”
"Instem els fiscals a continuar descobrint la veritat. Fins que tots els responsables retin comptes, altres persones defensores dels drets humans a Hondures seguiran perdent la vida per alçar la veu i defensar les persones més vulnerables. Les autoritats hondurenyes han de posar fi a la impunitat".
El Tribunal de Sentència encara no ha sentenciat David Castillo, a l'espera que les apel·lacions prèvies interposades pels seus advocats siguin resoltes. Segons el COPINH, la defensa ha adoptat tàctiques dilatòries en múltiples ocasions, endarrerint el procés judicial fins avui. La justícia va trigar gairebé un any a sentenciar les set persones declarades culpables de l'assassinat de Berta el 28 de novembre de 2018.
Durant el judici de Castillo, el tribunal no va tenir en compte proves que els advocats de la família de Berta van presentar contra altres persones presumptament implicades en l'ordre del seu assassinat. El GAIPE, un equip independent d'advocats internacionals contractat per la família de Berta, va treure a la llum greus errades en la investigació oficial de 2017. El seu informe incloïa proves que implicarien alts executius empresarials i agents de l'Estat en el crim.
Les persones defensores dels drets humans a Hondures segueixen patint atacs amb impunitat. Per exemple, quatre activistes garífunes, membres de l'Organització Fraternal Negra d'Hondures (OFRANEH), van ser víctimes d'una desaparició forçada a mans de cinc individus que portaven armilles de la Direcciói Policial d'Investigacions (DPI) el 18 de juliol de 2020. El seu parador segueix sent desconegut. Amb 20 assassinats l'any passat, Hondures és el tercer país més mortífer del món per a les persones defensores dels drets humans, segons l'últim informe de Frontline Defenders. També és el país més perillós per a les persones defensores de la terra, el territori i el medi ambient. Catorze persones defensores del medi ambient van ser assassinades el 2019, la qual cosa fa d'Hondures el país amb la taxa per càpita més alta d'assassinats de persones defensores del medi ambient al món, segons l'informe de Global Witness de 2020.
Tot i aquest context, Hondures no ha signat l'Acord d'Escazú, el primer tractat de drets humans ambientals d'Amèrica Llatina i el Carib que obliga als Estats signataris a protegir les persones defensores del medi ambient, i que va entrar en vigor el 22 d'abril de 2021.
"El govern d'Hondures sembla mirar cap a una altra banda quan les persones defensores dels drets humans són atacades en comptes de complir amb la seva obligació de protegir-les. Les autoritats han de prendre's això de debò i fer el que sigui necessari per mantenir les defensores i els defensors dels drets humans a resguard de qualsevol dany, perquè mai no es repeteixi un crim com l'assassinat de Berta Càceres", ha declarat Erika Guevara-Roses.
Informació addicional
El 2 de març de 2016, Berta Cáceres, valenta defensora del medi ambient i dels drets dels indígenes, va ser assassinada a trets per homes armats a casa seva, a Intibucá, Hondures. Era la coordinadora del Consell Cívic d'Organitzacions Indígenes i Populars d'Hondures (COPINH) i feia campanya contra el projecte de la presa hidroelèctrica Agua Zarca i l'impacte que tindria en el territori del Poble Indígena Lenca.
Berta Cáceres i altres integrants del COPINH havien sofert amenaces i agressions abans de ser assassinada i eren beneficiaris de mesures cautelars ordenades per la CIDH des del 29 de juny de 2009. Més recentment, el 3 d'abril de 2021, el COPINH va denunciar la detenció de Bertha i Laura Zúniga, filles de Berta Càceres, i de Camilo Bermúdez per part de la Policia Nacional d'Hondures a Santa Rosa de Copán, tres dies abans que comencés el judici de David Castillo.