Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Hondures: exercir el dret a la protesta té un alt cost per a qui s'atreveix a sortir al carrer

© ORLANDO SIERRA / GETTY

El govern del president Juan Orlando Hernández ha emprès una política de repressió en contra de qui protesta al carrer exigint la renúncia i la rendició de comptes de les autoritats. L'ús de les forces militars per controlar les manifestacions en tot el país ha deixat un resultat profundament preocupant per als drets humans, ha afirmat Amnistia Internacional en presentar les conclusions d'una investigació sobre terreny.

"El missatge del president Juan Orlando Hernández (JOH) és molt clar: cridar "fora JOH" i exigir un canvi pot pagar-se molt car. Almenys sis persones han mort en el context de protestes i desenes més han resultat ferides, en moltes ocasions per trets d'armes de foc a mans de les forces de seguretat des de l'inici d'aquesta onada de manifestacions", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

En un intent desesperat de fer callar les veus que n'exigeixen la renúncia, el president Hernández ha utilitzat les forces armades per al control de les protestes. Segons la informació recopilada per Amnistia Internacional, durant aquest període les forces de seguretat han utilitzat armes de foc i han emprat de forma indiscriminada armes menys letals, com gasos lacrimògens o bales de goma, provocant lesions en desenes de persones. En total, sis persones han perdut la vida en aquest context des de l'abril, quatre de les quals per arma de foc a mans de les forces de seguretat.

Les polítiques repressives del govern d'Hernández per respondre a protestes han estat condemnades anteriorment. El 13 de juny de 2018, Amnistia Internacional va publicar l'informe Prohibido Protestar: Uso de la Fuerza y Detenciones Arbitrarias como Estrategia para Reprimir la Disidencia en Honduras, on es documenta com les autoritats no només van emprar una força excessiva per reprimir persones que protestaven de manera pacífica immediatament després de les polèmiques eleccions del 26 de novembre de 2017, sinó que també van detenir arbitràriament i van mantenir reclosos manifestants en condicions deplorables i durant mesos, negant-los el dret al degut procés i a una defensa adequada.

Des de llavors, l'onada de manifestacions antigovernamentals ha estat una constant al país. D'acord amb l'organització no governamental el Comité por la Libre Expresión (C-Libre), del 4 de març al 25 de juny d'aquest any, va haver-hi almenys 346 protestes a tot el país. L'actual descontentament generalitzat de la població va ser provocat per l'aprovació, el 25 d'abril, de lleis per a la transformació dels sistemes nacionals d'educació i salut, que segons el parer dels dirigents magisterials i del Col·legi Mèdic d'Hondures, condueixen a la privatització dels sectors i a l'acomiadament massiu d'empleats. Malgrat que aquestes lleis van ser derogades, les protestes han continuat exigint la renúncia del president.

L'equip de crisi per a les Amèriques d'Amnistia Internacional va realitzar una missió de resposta ràpida durant la primera setmana de juliol, després del repunt de violència durant les manifestacions de les darreres setmanes, que van deixar un saldo de sis persones mortes i gairebé 80 ferides. L'organització va documentar un total de vuit casos, dos dels quals són persones mortes a mans de l'exèrcit i policia militar i sis de persones ferides, quatre d'ells per arma de foc. A més, es van analitzar més de 60 peces de material audiovisual i fotogràfic per identificar, entre altres, armes i municions.

Morts per ús de la força

El 20 de juny, Eblin Noel Corea Maradiaga, estudiant de 17 anys, va ser executat per l'exèrcit a Yarumela, La Paz, on hores abans havia tingut lloc un bloqueig de carretera en senyal de protesta, i que va ser finalment dissolt. Malgrat això, un comboi de l'exèrcit va arribar instants després, va disparar contra civils i va perseguir diverses persones, entre les quals l'Eblin i el seu pare. Malgrat que anaven desarmats i intentaven refugiar-se en un carreró, els testimonis expliquen que un oficial de l'exèrcit va prendre posició, va apuntar i va disparar contra l'adolescent, que va caure als braços del seu pare després de rebre un tret en el pit.  

Així mateix, el 19 de juny, Erik Peralta intentava creuar una avinguda bloquejada per una protesta a la zona del Pedregal, Tegucigalpa, després de tornar del treball, quan elements de l'exèrcit van arribar i sense intervenir paraula, van començar a disparar. D'acord amb l'informe forense, una bala va perforar-li el tòrax i li va causar la mort gairebé de forma immediata. Erik tenia 37 anys i quatre fills.

Ferits per ús de la força

Un altre cas documentat per Amnistia Internacional sobre ús excessiu de la força va ser la incursió a la Universitat Nacional Autònoma d'Hondures (UNAH) el 24 de juny, quan elements de la Policia Militar van entrar al recinte i van disparar contra desenes de persones que es manifestaven a l'àrea d'accés. En un comunicat de premsa, el govern va justificar aquest actuar per la necessitat de rescatar un oficial privat il·legalment de la llibertat per part d'alguns estudiants, així com per l'ocupació de bombes Molotov i altres artefactes llançats en contra de les forces de l'ordre, i la necessitat de "persuadir" i "repel·lir l'atac".  

Si bé Amnistia Internacional va poder documentar l'ús de pedres i, en alguns casos, l'ús de morters artesanals per part dels manifestants, l'organització considera que l'ús de força letal va ser excessiu i innecessari. Que alguns grups o persones exerceixin violència en una manifestació no torna violenta per se a tota la protesta.

Dit això, l'organització no va poder trobar indicis de la suposada retenció de l'oficial castrense, i el propi rector de la universitat va confirmar a Amnistia Internacional que no s'havien presentat evidències sobre aquest fet, ni que hagués existit un procés de negociació previ a l'ús de la força. Així mateix, l'autoritat va infringir el principi d'excepcionalitat de la força letal, que únicament pot ser usat en casos de risc imminent contra la vida dels agents o de tercers.

Com a resultat, almenys cinc persones van ser ferides de bala, entre les quals un estudiant de 25 anys, la identitat dels quals s'omet per raons de seguretat, qui va rebre un tret en el braç, i Elder Nahúm Peralta, un altre estudiant de 21, qui va rebre un impacte de bala amb entrada i sortida que va perforar-li el gluti dret. En entrevista amb Amnistia Internacional, Elder referia que en córrer per protegir-se va rebre una tret i va caure al terra. Va ser auxiliat per personal de seguretat de la universitat i per estudiants, que van traslladar-lo a l'Hospital Escola, on va rebre atenció mèdica.

El 30 de maig, un jove mestre que participava en les protestes de la seva població, va ser ferit de bala a mans d'agents de la Policia Nacional, després de disparar contra la multitud. L'impacte que va rebre per l'esquena li va provocar la pèrdua d'un ronyó i va danyar-li l'ntestí gruixut, el colon trasvers i el pulmó.

La repressió violenta de la policia també va afectar persones que no es trobaven participant en les protestes. A Tegucigalpa, agents de la policia nacional van agredir dos membres d'una família, després d'increpar-los per llançar gasos lacrimògens prop del seu habitatge. La família, en sentir-se asfixiada per la toxicitat, va sortir de casa seva a exigir el cessament dels gasos lacrimògens i van ser colpejats amb bastons i porrres, cops de puny i puntades. Com a conseqüència, un d'ells va requerir atenció medica immediata, que va incloure la sutura de ferides en el cap.

Impunitat

La impunitat, que ha estat contínuament denunciada al país en els darrers anys, segueix sent endèmica a Hondures quan es tracta de violacions de drets humans, fet que n'afavoreix la repetició.

"El sistema de justícia hondureny ha demostrat una vegada més que les violacions de drets humans en el context de protestes continuen sense ser degudament investigades, ni aquells sospitosos de responsabilitat penal són portats davant la justícia. Els fets d'aquestes últimes setmanes deixen al descobert com la impunitat és una constant que promou la repetició de greus violacions", va dir Erika Guevara-Rosas.

Dels vuit casos que Amnistia Internacional va documentar, en dos d'ells les famílies no van presentar denúncia davant el Ministeri Públic per por a represàlies. En els sis casos restants, encara que van denunciar, desconfiaven de la imparcialitat i eficiència del Ministeri Públic, i en almenys tres casos van al·legar que les diligències necessàries per garantir una investigació exhaustiva no s'havien realitzat a temps.

Per exemple, la família d'Eblin Noel Coreja no va permetre que se li practiqués l'autòpsia, per temor al fet que les autoritats "extraviessin" la bala que va quedar instal·lada en el cos. Com que la consideren una prova clau per a l'esclariment del crim, van sol·licitar una exhumació que comptés amb la col·laboració de personal forense de confiança aportat per la família. No obstant això, aquesta participació va ser denegada pel ministeri públic, i segueixen a l'espera d'aquesta actuació. La seva desconfiança en les autoritats era tal que van instal·lar un focus de llum damunt del nínxol que es vigila 24 hores, a causa del temor que algú accedeixi al cos i robi la bala.

Així mateix, el 29 d'abril, un funcionari públic vestit de civil i operant en conjunt amb la policia nacional va disparar contra una persona, la identitat de la qual s'omet per raons de seguretat.

Malgrat els testimonis i imatges de l'esdeveniment on s'evidencia que aquest funcionari portava un arma semi-automàtica compatible amb el calibre de la bala que la víctima té allotjada en el pit, no hi ha ningú processat fins al moment. Si bé existeix una denúncia interposada immediatament després del fet, així com comunicacions dirigides a la fiscalia sol·licitant informació sobre les diligències, el Comitè de Familiars Detinguts Desapareguts d'Hondures (COFADEH), l'organització que l'acompanya, no ha rebut resposta.

En aquest context Amnistia Internacional considera indispensable el progrés de les investigacions i la garantia del correcte processament de qualsevol evidència disponible per a la deguda identificació dels possibles responsables, i el seu posterior enjudiciament.

Amnistia Internacional també es va reunir amb funcionaris del govern, amb la finalitat de discutir l'actual context de crisi, i les evidències recollides per l'organització que posen al descobert les greus violacions de drets humans. Els funcionaris van manifestar que es va mantenir la inclinació a la llei i que, si existissin casos contraris, es tractaria d'accions específiques de personal inexpert, i no pas d'una política de repressió. A més, van justificar el desplegament militar per a tasques de seguretat a causa del seu caràcter constitucional. Les autoritats es van comprometre a remetre a Amnistia Internacional informació relativa a la investigació sobre l'atac a la UNAH.

A més, es van sostenir reunions amb organitzacions nacionals de drets humans, que van manifestar la seva preocupació davant l'estratègia repressiva de l'estat dirigida a silenciar les veus crítiques que exigeixen canvis estructurals en les polítiques públiques. L'organització reitera la seva condemna per l'estigmatització, fustigació i agressions en contra de persones defensores dels drets humans i fa una crida a garantir-ne la protecció.  

Amnistia Internacional ja ha reprovat públicament la decisió del Consell Nacional de Seguretat de 20 de juny de 2019 de desplegar les forces armades, la policia i intel·ligència en resposta a les protestes, perquè això podria implicar un increment de l'ús excessiu de la força contra els qui es manifesten. L'organització reitera que l'estat ha de garantir un retir ordenat de les forces armades de les feines de seguretat pública i implementar un procés d'enfortiment de les capacitats de la Policia Nacional.

"El president ha de demostrar de forma urgent que està disposat a posar tots els mitjans al seu abast per frenar la repressió letal, en cas contrari existiran raons de pes per considerar la seva responsabilitat en cadascuna de les morts i violacions a la integritat personal de les persones que exerceixen el dret legítim a manifestar-se", va concloure Erika Guevara Roses.