Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Guinea Equatorial: defensors de drets humans pateixen detencions arbitràries, atacs i persecució

Activistes, defensors i defensores dels drets humans a Guinea Equatorial s'enfronten a detencions arbitràries, atacs i persecució pel seu treball. En un nou informe publicat avui per Amnistia Internacional sobre Guinea Equatorial —que presideix fins a final de mes el Consell de Seguretat de l'ONU i se sotmetrà a l'examen periòdic universal (EPU) al maig—, l'organització posa en relleu que les autoritats no han respectat els compromisos contrets per a garantir que defensors i defensores dels drets humans, activistes i periodistes treballin en un entorn sense intimidació, assetjament, violència ni detencions.
“Fa cinc anys, les autoritats van prometre acabar amb l'assetjament, intimidació i detenció de defensors i defensores dels drets humans, activistes i membres de l'oposició. Malauradament, aquestes violacions dels drets humans es continuen produint. Els drets a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica s'han anat reprimint progressivament”, ha afirmat Marta Colomer, responsable de campanyes d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Occidental.
“El president Teodoro Obiang Nguema, el país del qual actualment presideix el Consell de Seguretat de l'ONU, hauria d'aprofitar aquesta oportunitat per demostrar al món el compromís del seu govern amb la millora del seu atroç historial de drets humans. Un primer pas seria que les autoritats investiguessin de forma detallada, independent, transparent i efectiva totes les amenaces i atacs contra activistes i defensors i defensores dels drets humans, i portessin davant la justícia als presumptes responsables.”
En l'informe es posen en relleu diversos casos de defensors i defensores que han sofert aquesta situació en els últims cinc anys, com Alfredo Okenve, vicepresident del Centre d'Estudis i Iniciatives per al Desenvolupament (CEID), a qui uns homes armats sense identificar van colpejar amb pals i amb les culates de les armes el 27 d'octubre de 2018. Els agressors el van abandonar en una zona apartada als afores de Bata (província Litoral), emportant-se el seu telèfon mòbil i una cartera amb documents.
Abans de l'agressió, Alfredo Okenve i Enrique Asumu, president del CEID, havien estat detinguts i interrogats pel ministre de Seguretat Nacional, l'endemà que les autoritats impedissin a Asumu embarcar en un vol que feia el trajecte des de la capital, Malabo, a la ciutat de Bata. Els activistes no van ser portats davant un jutge en el termini de 24 hores, ni es van presentar càrrecs contra ells en 72 hores, com disposa la llei, i al final van quedar en llibertat.
Ramón Esono Ebalé, caricaturista i activista, el treball del qual es considera crític amb la situació dels drets humans al país, porta diversos anys vivint a l'estranger. A l'agost de 2017 va tornar a Guinea Equatorial per a renovar el seu passaport, i el 16 de setembre va ser detingut quan sortia d'un restaurant acompanyat de dos ciutadans espanyols.
Els tres van ser emmanillats i, després de confiscar-los els telèfons mòbils, van ser interrogats per més d'una desena d'agents de seguretat, que els van preguntar per què estaven al país i quina relació tenien entre ells. Els dos ciutadans espanyols van quedar en llibertat. El càrrec de “falsificació de moneda” contra Ramón Esono es va retirar després que el principal testimoni es retractés de la seva declaració contra ell i admetés que li havien demanat que l'acusés falsament d'activitats de falsificació. Ramón Esono va quedar en llibertat el 7 de març de 2018. No obstant això, no va poder sortir de Guinea Equatorial fins al 28 de maig de 2018, quan va rebre per fi el seu nou passaport.
Membres de l'oposició i activistes polítics, en el punt de mira L'informe també documenta els atacs contra membres de l'oposició i activistes polítics, com Joaquín Eló Ayeto, membre del partit d'oposició Convergència per a la Democràcia Social, que ha estat detingut diverses vegades. El 29 de novembre de 2016, l'activista va ser colpejat brutalment per dos militars, després d'haver publicat un article sobre la negativa d'un d'ells a pagar un peatge de carretera. Després de l'incident, Ayeto va demandar als dos militars. Un jutge li va dir que els seus articles estaven donant una mala imatge al país, i després el van arrestar i el van mantenir detingut més d'un mes. Durant els cinc primers dies de la seva detenció va estar en règim d'aïllament. Quan es va reprendre l'any judicial, el tribunal va decidir deixar-lo en llibertat. Mai li han dit per què va ser detingut. El 27 de juny de 2017, Joaquín Eló va ser detingut de nou, aquesta vegada per participar en un acte exigint justícia per l'assassinat d'un jove taxista. Una setmana després, va quedar en llibertat. “Durant molts anys, el govern del president Teodoro Obiang Nguema s'ha vist reiteradament implicat en greus violacions de drets humans, com el dret a la llibertat d'expressió, reunió pacífica i associació. Això s'ha d'acabar", ha afirmat Marta Colomer. “És hora que Guinea Equatorial compleixi les seves obligacions internacionals de drets humans, fet que inclou garantir que es respecten plenament els drets d'activistes i defensors i defensores d'aquests drets”.