Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Guantánamo

Els països europeus han de prendre mesures concretes per contribuir al tancament de Guantánamo

Avui, 11 de gener de 2010, destacades organitzacions de drets humans han instat a més països europeus a que acceptin a detinguts reclusos al centre de detenció nord-americà de Guantánamo que no poden ser tornats als seus països d’origen perquè es tem que patirien tortura o altres violacions de drets humans.

En el vuitè aniversari dels primers trasllats a Guantánamo, les organitzacions han exhortat a altres països, com Alemanya, Finlàndia, Suècia i Luxemburg, a que facin més per facilitar la transferència d’uns 50 homes que resten atrapats després d’anys de reclusió il•legítima.

“Encara que diversos països ja han pres la iniciativa, resulta decebedor que només uns pocs governs europeus s’hagin ofert a ajudar als que necessiten protecció”, va declarar Sharon Critoph, investigadora d’Amnistia Internacional sobre els Estats Units. “Entre els governs que no han prestat ajuda es troben els que abans reclamaven amb més vehemència el tancament de Guantánamo”.

Reprieve, el Centre de Drets Constitucionals i l’ex detingut de Guantánamo Moazzam Begg, membre de l’organització Cage Prisoners, comença avui una gira per Europa per instar a més països a que ofereixin refugi als detinguts. Les Seccions nacionals d’Amnistia Internacional acolliran aquesta gira a cada país.

Els al voltant de 50 homes resten reclusos per la sola raó que no tenen un lloc segur on anar: bàsicament han estat abandonats a Guantánamo. La seva dura situació constitueix un dels principals obstacles al tancament del centro de detenció.

Diversos països europeus, com França, Irlanda, Portugal, Hongria i Bèlgica, ja han donat el encomiable pas d’oferir refugi a aquests detinguts, conforme als objectius declarats a l’acord conjunt entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units sobre el tancament de Guantánamo. En aquest important aniversari, els grups de drets humans insten a altres països a que segueixin el seu exemple.

Els homes procedeixen de països com Líbia, Tunísia, Síria, la Xina i Rússia, on correrien un greu perill de patir tortura o altres violacions de drets humans si fossin retornats.

El govern nord-americà ha tractat de buscar països segurs que estiguin disposats a oferir a aquests homes l’oportunitat de refer les seves vides i és el principal responsable de trobar solucions per tots aquells que segueixen reclusos a Guantánamo.

La comunitat internacional, que en repetides ocasions va demanar el tancament del centre de detenció, pot ajudar a aconseguir aquest objectiu oferint refugi a alguns d’aquests homes.

Guantánamo segueix sent un despietat símbol d’injustícia. Els grups de drets humans han manifestat que temen que el centro de detenció segueixi obert després del 22 de gener de 2010, que era el termini en el que el president nord-americà Barack Obama s’havia compromès a tancar-lo. Si no hi ha més països europeus que ofereixin la seva ajuda, alguns dels detinguts més vulnerables seguiran en greu perill de ser retornats a llocs en els que patiran abusos.

“L’última dècada ha estat testimoni del deteriorament de l’Estat de dret i del respecte internacional pels drets humans. Guantánamo representa tot el que va sortir malament i per això ara s’ha de tancar”, va afirmar Sophie Weller, del Centro de Drets Constitucionals. “Els homes que resten reclusos perquè manquen d’un lloc segur on anar segueixen pagant cada dia el preu humà de la demora i la inacció en la consecució d’aquest objectiu”.

“Molts governs europeus han condemnat que se segueixi recloent a persones a Guantánamo. Ara poden fer alguna cosa per posar-hi remei”, va assenyalar Clive Stafford Smith, director de Reprieve. “Les accions diuen més que les paraules en aquest cas; ja és hora de convertir la retòrica en realitat i tancar Guantánamo el més aviat possible”.

Informació complementària

Les organitzacions de drets humans han acollit amb satisfacció les iniciatives dels països que han ofert la seva ajuda, com França, Irlanda, Portugal, Bèlgica i Hongria, però han expressat la seva decepció perquè altres països no hagin pres mesures concretes d’acord amb la declaració conjunta de la UE i els Estats Units sobre el tancament de Guantánamo. La declaració, emesa el 16 de juny de 2009, manifestava la disposició d’alguns Estats membres de la UE a prestar suport en la recepció d’ex detinguts, previ examen de cada cas.

Transcorreguts gairebé set mesos des que es va emetre aquesta declaració, només set ex detinguts han etat acollits a Europa com homes lliures. Altres deu han estat enviats a Palaos i a les Bermudes, i dos han estat traslladats a Itàlia, on possiblement seran jutjats. Uns 50 homes més necessiten encara ser acollits.

La gira passarà per diversos països europeus –entre ells, Luxemburg, Suècia i Alemanya– que podrien proporcionar una acollida segura i adequada per detinguts de Guantánamo, el que els brindaria l’oportunitat de refer les seves vides.

Les organitzacions també es dirigiran a les autoritats dels països que ja han acceptat a detinguts per demanar-los que transmetin les seves experiències, ànims i exemples de bones pràctiques als seus homòlegs de països que potser estarien considerant la possibilitat de prendre la mateixa iniciativa.

En total, 198 homes segueixen reclusos a Guantánamo.