Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Grècia/Turquia: homicidis i abusos contra sol·licitants d'asil i migrants a les fronteres

Persones migrants intentant parlar amb la policia grega © BULENT KILIC/AFP via Getty Images

En el context de violència de la frontera greco-turca, almenys dos homes han mort i una dona està encara en parador desconegut com a conseqüència d'haver disparat les forces de frontera gregues gas lacrimògen i munició real, segons informes, contra sol·licitants d'asil i migrants. Segons han revelat noves investigacions d'Amnistia Internacional, aquests fets van passar després que les autoritats turques prenguessin la temerària mesura d'animar amb enganys a aquestes persones a dirigir-se a Grècia.

Des del 27 de febrer, milers de persones s'han dirigit a la frontera grega, després d'animar-les les autoritats turques a fer-ho i facilitar-los la marxa cap allà. Algunes persones sol·licitants d'asil que vivien a Turquia fins i tot han renunciat al seu allotjament i han gastat tot els seus diners per emprendre amb les seves famílies el viatge a Grècia. No obstant això, les autoritats gregues han reprimit la circulació dels qui intenten creuar la frontera, reforçant-hi els controls amb l'enviament de forces armades i policials que han fet ús de gas lacrimògen, canons d'aigua, projectils de plàstic i munició real.

"La gent viatjava de Turquia a Grècia a la recerca de seguretat, però el que ha trobat ha estat una violència tan extrema que almenys dues persones han resultat mortes en tràgiques circumstàncies. Han d'investigar-se amb rapidesa i imparcialitat les denúncies de violència. Qualsevol persona ha de rebre un tracte humà, estar protegida de la violència i tenir accés a protecció al país on es dirigeixi a la recerca de seguretat", ha manifestat Massimo Moratti, director adjunt de l'Oficina Regional d'Amnistia Internacional per a Europa.

Almenys dues persones mortes a la frontera terrestre amb Turquia

Amnistia Internacional ha confirmat les morts de dos homes, ocorregudes a la frontera greco-turca els dies 2 i 4 de març.

Una tercera persona, Fatma (nom fictici), de Síria, està en parador desconegut, presumiblement morta, des que es va separar del seu marit i els seus sis fills quan intentaven creuar el riu Evros/Meriç, al sud d'Edirne, per entrar a Grècia.

Ahmed (nom fictici), marit de la víctima, ha explicat que les autoritats gregues van mantenir després detinguts als seus fills i a ell durant quatre o cinc hores, en el transcurs de les quals els van despullar i els van treure les seves pertinences. Després els van portar de nou al riu i els van posar en un vaixell de fusta que els va retornar, juntament amb altres persones, al llac turc. Encara que ha contractat serveis jurídics en tots dos països per saber el que li ha passat a la seva dona, Ahmed no ha pogut determinar el seu parador ni la seva sort.

Muhammad Gulzari, pakistanès de 43 anys, va rebre un tret en el pit quan intentava entrar a Grècia pel pas fronterer de Pazarkule/Kastanies i va ser declarat mort en un hospital turc el 4 de març; en aquest incident, cinc persones més van resultar ferides de bala. A la mateixa zona va morir també Muhammad al-Arab, sirià de 22 anys. El seu homicidi ha estat documentat per Forensic Architecture.

Altres formes de violència contra sol·licitants d'asil i migrants a les fronteres

Segons han explicat a Amnistia Internacional diverses persones sol·licitants d'asil i migrants, les forces de frontera gregues aplicaven una política oficial i procedien a rebutjar-les, sense acceptar les seves sol·licituds d'asil, fins i tot havent entrat ja en territori grec. Aquesta política viola el dret internacional dels drets humans.

Aquestes persones han explicat que els guàrdies de frontera les van clpejar amb porres, les van mantenir detingudes prop de la frontera durant períodes d'entre unes hores i diversos dies i les van retornar en grups a Turquia en vaixells que creuaven el riu Evros/Meriç. Han explicat a Amnistia Internacional que les forces de frontera també se'ls van quedar els diners -en alguns casos, milers de dòlars o tots els seus estalvis- amb els quals esperaven començar una nova vida a Europa.

Aquesta violenta resposta no es va donar només a les zones frontereres. Un home de Deir ez Zor (Síria) ha explicat a Amnistia Internacional el que va viure el 4 de març en entrar a Grècia: "Vaig creuar el riu i vaig caminar per Grècia durant quatre dies i quatre nits abans que em localitzessin. Em van portar a un lloc on em van colpejar i em van treure el telèfon i els diners: 2.000 lires [al voltant de 275 euros], que era tot el que tenia. Em van portar de nou al riu perquè tornés a Turquia i em van deixar allí sense abric ni sabates".

Detenció arbitrària i suspensió de l'asil

En resposta a l'actuació de Turquia, Grècia ha reforçat la seva capacitat de patrulla en el mar amb 52 vaixells més, que s'utilitzen per impedir les arribades a les illes, i amb recursos addicionals de Frontex, l'agència de guàrdia costanera i de fronteres de la UE. Paral·lelament, s'ha promulgat legislació d'excepció que suspèn totes les sol·licituds noves d'asil al país durant un mes, la qual cosa viola de manera flagrant el dret internacional i de la UE. Encara que la llei en qüestió ja no està en vigor des del 2 d'abril, se segueix impedint als qui busquen seguretat accedir als procediments d'asil, perquè l'activitat del Servei d'Asil Grec està suspesa des del 13 de març a causa de la Covid-19.

En totes les illes de l'Egeu, totes les persones arribades després de l'1 de març de 2020 van ser recloses arbitràriament en centres instal·lats en els ports i altres zones, on no podien sol·licitar asil i estaven exposades a ser retornades a Turquia o a països de "origen o trànsit". Només a Lesbos, al voltant de 500 persones -entre les quals més de 200 nens i nenes- que van arribar per mar van ser recloses durant més de 10 dies en un vaixell de l'Armada grega utilitzat normalment per transportar tancs i altres vehicles militars. Centenars de sol·licitants d'asil i migrants més van anar a parar a altres centres instal·lats en ports de tot l'Egeu.

Finalment, el 20 de març, totes les persones recloses a les illes van ser traslladades a centres de detenció del territori continental grec amb més capacitat, on estan ara a l'espera que es decideixi la seva devolució sense poder sol·licitar asil.

"Grècia ha de canviar de seguida de rumb i permetre l'accés de totes les noves arribades a procediments d'asil i serveis bàsics. Ha de treure a la gent dels centres de detenció i els camps d'acolliment insalubres i proporcionar-li allotjament segur i adequat. La ràpida propagació del COVID-19 fa que sigui encara més urgent", ha afirmat Massimo Moratti.

"Els països europeus han de prendre mesures efectives i significatives per reubicar des de Grècia sol·licitants d'asil i reassentar des de Turquia persones refugiades. Si s'estableixen els deguts controls de salut pública i quarentenes, la COVID-19 no té per què ser un obstacle per proporcionar seguretat a persones que s'han vist obligades a fugir de casa seva".