- El secretari general d'Amnistia Internacional, Kumi Naidoo, viatja a Lesbos quan la situació a les illes arriba a un punt crític.
- Dones refugiades alcen la veu pel canvi i exposen 10 peticions per als líders europeos.
I want to decide about my future: Uprooted women in Greece speak out revela els arriscats viatges que fan dones i nenes i les terribles condicions i perills a què han d'enfrontar-se quan per fi arriben a les illes o al territori continental de Grècia. També posa en relleu la tremenda resiliència i la força que aquestes dones han demostrat per superar l'adversitat.
"La deplorable acció dels governs europeus a l'hora d'obrir rutes segures i legals per a les persones refugiades que fugen de la guerra posa a les dones i nenes en risc de patir abusos terribles", ha afirmat Kumi Naidoo, secretari general d'Amnistia Internacional.
"Però malgrat les dificultats i contra vent i marea, aquestes dones troben força per alçar la veu. Els qui ocupen posicions de poder han d'escoltar les seves veus, atendre les seves paraules i actuar en conseqüència. En aquests temps de moviments com #MeToo i #TimesUp, ens enorgulleix donar suport a les nostres germanes desarrelades a Grècia per dir-los que les veiem, les sentim, les creiem, i que lluitarem amb elles".
Amnistia Internacional ha parlat amb més de 100 dones i nenes que viuen en camps de refugiats i altres allotjaments a Atenes i els seus voltants i a les illes gregues des de març de 2017. A partir de les seves reflexions, l'informe que avui es fa públic presenta 10 peticions clares per abordar les violacions de drets humans que sofreixen les dones refugiades.
Les dones que viatgen a Europa corren un risc especial d'assetjament físic, verbal i sexual per part dels traficants de persones.
“Quan els governs europeus van tancar les portes a les persones refugiades, nosaltres, les dones, vam quedar més exposades als abusos dels traficants”Dona síria refugiada
"No pots demanar ajuda a la policia ni a altres persones perquè ets "il·legal". Els traficants s'aprofiten d'això".
Fins i tot quan arriben a les costes europees, el seu suplici no acaba. La majoria de les persones refugiades i migrants que arriben a Grècia ara són dones, nenes i nens: constitueixen una mica més del 60% de les persones que han arribat enguany. Però a causa de l'acord sobre migració entre la Unió Europea (UE) i Turquia al març de 2016, les persones que arriben a les illes gregues es troben atrapades en condicions terribles i en precaris camps de refugiats patrocinats per la UE.
L'amuntegament ha assolit un punt crític, amb gairebé 15.500 persones vivint en cinc camps a les illes que van ser dissenyats per albergar a unes 6.400 persones. Milers de persones, en molts casos amb necessitats específiques, com les que tenen una discapacitat i els nadons, dormen en tendes de campanya al voltant de les zones principals dels camps. La manca de sanejament, l'insuficient subministrament d'aigua potable per al consum, els corrents d'aigües residuals i les plagues de ratolins i rates són habituals en tots els camps.
"Cada dia és pitjor [...]. El camp està tan ple...", va explicar una dona en el camp de Moria, a Lesbos, que actualment multiplica per 2,5 la seva capacitat inicial de 3.100 persones.
Encara que totes les persones refugiades i migrants pateixen les conseqüències d'aquestes condicions, les dones i nenes sofreixen conseqüències específiques. Diverses dones embarassades van explicar a Amnistia Internacional que havien de dormir a terra i que tenia molt escàs o cap accés a l'atenció prenatal. El mes passat, segons informes, una dona va donar a llum al seu bebè en una tenda de campanya en el camp de Moria sense cap tipus de suport mèdic.
A causa de la manca de panys en les portes dels banys i a la deficient il·luminació, activitats quotidianes com anar al lavabo, dutxar-se i fins i tot el simple fet de caminar a la nit es converteixen en actes plens de perill per a dones i nenes.
Una dona va explicar a Amnistia Internacional en el camp de Vathy, a Samos: "La porta de la dutxa no té pany. Els homes entren quan estàs a dins. No hi ha llums en els lavabos. Si és de nit, de vegades vaig als sanitaris amb la meva germana, o bé orino en un pot".
A la Grècia continental hi ha unes 45.500 persones refugiades i migrants vivint en allotjaments temporals en zones urbanes o en camps de refugiats.
Les condicions en els camps del territori continental segueixen sent deficients, i aquest any la manca d'allotjament ha obligat a reobrir tres camps que havien estat tancats per considerar-se inhabitables, sense cap millora substancial de les condicions.
Una dona yazidí procedent de l'Iraq i resident en en el camp de Skaramagas, situat prop d'Atenes, va dir a Amnistia Internacional: "Ens sentim totalment oblidades. Algunes de nosaltres portem dos anys en el camp i no ha canviat res [...]. Amb prou feines puc comunicar els meus problemes perquè ningú no parla la nostra llengua".
Tant si viuen en camps de refugiats com en pisos en zones urbanes, la manca d'informació adequada i de dones intèrprets són grans obstacles per accedir a serveis essencials, com ara instal·lacions de salut sexual i reproductiva o assistència jurídica.
No obstant això, malgrat aquests descomunals desafiaments, les dones refugiades a Grècia treballen per transformar la seva situació. Les dones s'uneixen per engegar iniciatives que els permetin canviar la seva vida, com a espais adequats per a dones en zones urbanes on dones i nenes es reuneixen i poden accedir a serveis, reconstruir xarxes de suport i adquirir coneixements i aptituds que necessiten per llaurar-se una vida millor per a elles i les seves famílies.
"Unides per aquests girs cruels girs del destí, dones refugiades que van fugir de llocs perillosos en tot el planeta troben ara en les altres dones punts en comú i una notable resiliència", ha afirmat Kumi Naidoo.
"Aquestes germanes ho estan fent elles soles, però quan la situació a les illes ha arribat a un punt crític, demanem a les autoritats gregues que deixin d'atrapar les persones a les illes. Han de millorar-se les condicions de recepció al territori continental, i els governs europeus han de proporcionar amb urgència a les dones refugiades el suport i la protecció a què tenen dret i la benvinguda que mereixen".