Les persones condemnades a mort han de ser tractades amb humanitat i dignitat i recloses en condicions que compleixin el dret i les normes internacionals de drets humans. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional el Dia Mundial contra la Pena de Mort (10 d'octubre).

L'organització ha llançat una nova campanya per pressionar cinc països (Bielorússia, Ghana, l'Iran, el Japó i Malàisia) amb l'objectiu que posin fi a les condicions inhumanes de detenció de les persones condemnades a mort i avancin cap a l'abolició total de la pena capital.

"No importa el delicte que hagin comès: ningú ha de ser obligat a suportar condicions inhumanes de reclusió. No obstant això, en molts casos, els presos i preses condemnats a mort romanen en aïllament estricte, sense accés a medicació que necessiten i vivint en un estat d'angoixa constant per l'amenaça d'execució", ha manifestat Stephen Cockburn, director adjunt del Programa d'Afers Globals d'Amnistia Internacional.

"El fet que alguns governs notifiquin als presos i els seus familiars l'execució amb tan sols uns dies o, en alguns casos, uns moments d'antelació és una pràctica cruel".

"Tots els governs que mantenen la pena de mort han d'abolir-la immediatament i posar fi a les terribles condicions de reclusió que es veuen obligats a suportar massa condemnats i condemnades a mort". Encara que Amnistia Internacional ha documentat abusos terribles a tot el món, la seva nova campanya destaca casos de Bielorússia, Ghana, Iran, Japó i Malàisia.

A Ghana, les persones condemnades a mort han relatat que, sovint, no tenen accés a medicació per tractar malalties i problemes de salut a llarg termini.

A l'Iran, Mohammad Resa Haddadi, condemnat a mort des que tenia 15 anys, ha hagut de suportar la tortura mental que la seva execució es programés i posposés almenys sis vegades en els últims 14 anys.

Matsumoto Kenji, al Japó, ha desenvolupat un trastorn delirant, gairebé amb tota probabilitat a causa de la seva prolongada eclusió en règim d'aïllament mentre espera l'execució.

Hoo Yew Wah, a Malàisia, va presentar una petició de perdó el 2014, però encara no ha rebut resposta.

El secret que envolta l'ús de la pena de mort preval també a Bielorússia, on les execucions s'oculten estrictament al públic i es duen a terme sense donar avís previ a les persones condemnades, les famílies o advocats.

Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència del caràcter o les circumstàncies del delicte, de les característiques i la culpabilitat o innocència de l'acusat i del mètode utilitzat per l'Estat per dur a terme l'execució.

La pena capital  viola el dret a la vida, proclamat a la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) i és el màxim exponent de càstig cruel, inhumà i degradant.

Amnistia Internacional va registrar 993 execucions en 23 països el 2017, un descens del 4% respecte a 2016 i del 39% respecte a 2015. La majoria de les execucions van tenir lloc a l'Iran, Aràbia Saudita, l'Iraq i el Pakistan. Aquests totals no inclouen els milers d'execucions realitzades a la Xina, on les dades sobre l'ús de la pena de mort seguien estant classificats com a secret d'Estat.

Més informació

L'1 d'octubre va arrencar el nou judici contra Pablo Ibar. El 4 de febrer de 2016, el Tribunal Suprem de Florida va anul·lar la seva condemna a mort per considerar que havia tingut una defensa ineficaç, i que havia estat trobat culpable i condemnat a mort amb proves "escasses" i "febles". L'any 2000, en un judici plagat d'irregularitats Pablo Ibar va ser condemnat a mort per un triple assassinat que va tenir lloc el 1994. Pablo Ibar ha seguit declarant-se innocent durant més de dues dècades.