Un any després de la guerra entre Geòrgia i la Federació Russa, milers de civils continuen lluny de casa seva i amb escasses perspectives de tornada en un futur pròxim. Tant ells com alguns milers que han pogut tornar s'enfronten a un futur d'inseguretat, segons afirma Amnistia Internacional en l'informe que ha publicat avui, 7 d'agost de 2009.  “Centenars de milers de persones han d'enfrontar-se a la nova realitat creada pel conflicte i les autoritats tenen l'obligació de suavitzar tant com sigui possible la transició. A més, són responsables de garantir justícia i reparació a les víctimes”, afirma Nicola Duckworth, directora del Programa Regional d'Amnistia Internacional per a Europa i Àsia Central.  “Les autoritats de totes les parts del conflicte tenen l'obligació de garantir el dret de totes les persones obligades a fugir de casa seva a tornar en condicions de seguretat i dignitat i a tenir el control dei seu destí.”  Al voltant de 192.000 persones es van veure desplaçades durant la guerra, desencadenada la nit del 7 al 8 d'agost de 2008. De les 38.500 persones que van abandonar Ossètia del Sud en direcció a la Federació Russa, sembla ser que totes han tornat excepte unes 4.000, segons càlculs. No obstant això, de les 138.000 persones georgianes que es calcula que estat desplaçades pel conflicte, 30.000 no han pogut tornar a casa seva. D'aquestes, 18.500 persones d'ètnia georgiana que van fugir a Ossètia del Sud i al districte d’Akhalgori s'enfronten a un desplaçament a llarg termini.  A la majoria de les persones desplaçades a Geòrgia se'ls ha ofert allotjament alternatiu o una indemnització. Actualment, 8.000 persones viuen en 36 nous assentaments rurals o urbans, proveïts de mobiliari i serveis bàsics. Com van dir a Amnistia Internacional, el seu problema més important continua sent la llunyania d'alguns dels assentaments recent construïts, ja que dificulta l’accés a hospitals i escoles i, sobretot, a llocs de treball, per la qual cosa depenen de l'ajuda humanitària.  L'informe d'Amnistia Internacional, Civilians in the aftermath of War: The Georgia – Russia conflict one year on, revela l'entorn de creixents tensions i fràgil seguretat en el qual les persones tracten de reconstruir la seva vida mentre que ningú rendeix comptes per les nombroses violacions del dret internacional que s'han comès durant el conflicte.  La seguretat segueix sent un gran desafiament a la regió del conflicte, on algunes zones han quedat pràcticament deshabitades. A més, moltes de les persones d'ètnia georgiana que han tornat a zones a tocar d’Ossètia del Sud ja no tenen accés als seus camps ni als seus horts, ja que aquests ara es troben en territori sota jurisdicció de les autoritats de facto d’Ossètia del Sud, o perquè no s'ha netejat la zona d'explosius.  La difusa línia de demarcació entre Geòrgia i Ossètia del Sud establerta després de la guerra constitueix altra font més d'inseguretat.  La situació es complica a causa de la reduïda capacitat d'escrutini internacional després del tancament de les missions d'observació de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i l'ONU, mentre que els únics observadors amb mandat internacional, els de la Missió d'Observació de la Unió Europea, en l'actualitat no poden entrar a zones controlades per les autoritats de facto d’Ossètia del Sud (i l'altra regió escindida, Abkhàzia).  “Les autoritats de totes les parts del conflicte han de garantir la seguretat de totes les persones que resideixen en les àrees afectades pel conflicte, que van haver de fugir però ara desitgen tornar a casa seva. Les parts en conflicte no han d'escudar-se en motius polítics per incomplir la seva obligació de protegir els drets de les persones sota el seu control, contretes en virtut del dret internacional”, va afirmar Nicola Duckworth.  La investigació que va portar a terme Amnistia Internacional immediatament després del conflicte va proporcionar indicis significatius que s'havien comès crims de guerra i possibles crims de lesa humanitat durant el conflicte i amb posterioritat. No va semblar que les forces georgianes prenguessin les degudes mesures de precaució per protegir els civils, desenes dels quals van morir en el curs del seu assalt a Tskhinvali la nit del 7 al 8 d'agost de 2008. Segons informes, milícies d’Ossètia del Sud van saquejar i van destruir cases i propietats de diversos pobles d’ossetes del sud de majoria georgiana sense que les forces russes prenguessin mesures suficients per impedir aquests actes. A més, atacs russos aeris i d'artilleria van arribar a pobles i ciutats, i va haver informes segons els quals alguns d'aquests atacs havien estat indiscriminats o dirigits específicament contra civils. Tant Geòrgia com Rússia van utilitzar bombes clúster.  “Fins a la data, ni les autoritats russes ni les georgianes han processat ningú en relació amb les greus violacions del dret internacional o del dret intern durant el conflicte i immediatament després”, va assenyalar Nicola Duckworth.  “No hi pot haver reconciliació ni pau duradora si no hi ha veritat i rendició de comptes.”  Amnistia Internacional demana a totes les parts del conflicte que prenguin mesures per garantir investigacions ràpides, independents, exhaustives i imparcials sobre les denúncies que indiquen que les seves respectives forces han comès crims de dret internacional durant el conflicte, inclosos crims de guerra. Existeixin o no proves admissibles suficients, les parts han de garantir que tota persona sobre la qual sigui raonable pensar que ha comès un delicte de dret internacional compareix davant la justícia i és processada amb totes les garanties que exigeixen les normes internacionals.  Podeu consultar, en anglès, Civilians in the line of fire: the Georgia-Russia conflict.