Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

França: milers de manifestants sancionats injustament en virtut de lleis draconianes abans i després de les mesures anti COVID

Segons un informe d'Amnistia Internacional, milers de persones que es manifestaven pacíficament s'han vist afectades per les draconianes mesures contra les manifestacions aplicades a França per les autoritats, que fan un ús indegut de la llei per detenir arbitràriament i jutjar persones que no han comès cap acte violent.

L'informe Arrested for protest: Weaponizing the law to crackdown on peaceful protesters in France  documenta com la prohibició general de protestes decretada després del confinament per la COVID-19 va ser desproporcionada i va desembocar en la imposició injustificada de centenars de multes. També conclou que des que a finals de 2018 -molt abans de la pandèmia- van començar un seguit de moviments de protesta a tot el país, es vénen aplicant lleis poc precises contra persones encarregades d'oferir primers auxilis, periodistes i els qui observen la situació dels drets humans, entre altres.

"Les desproporcionades restriccions de les protestes a la França de després del confinament són la continuació d'una constant en la qual la policia i el sistema de justícia ataquen manifestants pacífics. Detenir persones per deixar anar globus o portar pancartes té un profund efecte dissuasori en protestes legítimes", ha declarat Marco Perolini, investigador d'Amnistia Internacional per a Europa.

"Milers de persones han estat arbitràriament multades, detingudes, recloses i jutjades per activitats pacífiques que no haurien de considerar-se delicte. En aplicació dels poders en vigor a causa de la COVID-19 s'han prohibit protestes i s'ha multat centenars de manifestants".

En els últims anys, s'ha produït a França un augment considerable de moviments de protesta d'àmbit nacional: des de les Armilles Grogues (Gilets Jaunes) a les manifestacions en què es demanen mesures contra l'emergència climàtica, passant per les quals reclamen justícia social i les convocades contra la impunitat policial i el racisme celebrades després de l'assassinat de George Floyd als Estats Units.

La xacra de les lleis ambigües

Entre novembre de 2018 i juliol de 2019, es va ordenar la presó preventiva d'11.203 manifestants del moviment Armilles Grogues, detinguts i jutjats per activitats que no haurien de constituir delicte. Els anys 2018 i 2019, més de 40.000 persones, manifestants inclosos, van ser declarades culpables en aplicació d'unes lleis poc precises que criminalitzen, entre altres activitats, el "desacatament a funcionaris públics", la "participació en un grup amb la finalitat de cometre actes violents" i la "organització d'una protesta sense complir els requisits sobre notificació".

Frédéric, sindicalista, ha estat detingut i jutjat diverses vegades en els últims dos anys per les seves activitats pacífiques, i multat cinc vegades per participar en el que les autoritats consideraven "protestes prohibides".

Brice, periodista, estava filmant les protestes de les Armilles Grogues a París, a l'abril de 2019, quan va ser detingut, sotmès a detenció preventiva 24 hores i acusat de "violència", "tapar-se la cara" i "preparar actes violents". Va explicar a Amnistia Internacional: "Em sembla absurd que la fiscalia demanés [una pena de] tres mesos, tenint en compte que sóc periodista i que no hi havia proves contra mi". Finalment va ser absolt.

El 2019, 20.280 persones, manifestants entre elles, van ser declarades culpables de "desacatament a funcionaris públics". Aquest delicte, definit de forma ambigua, abraça tot el que es consideri que "afecta a la dignitat personal o al respecte a causa d'un funcionari públic" i és punible amb fins a un any de presó i una multa màxima de 15.000 euros.

En una protesta contra la violència policial celebrada en Narbona al maig de 2019, quatre persones van ser amonestades per desacatament pel simple fet de desplegar una pancarta que deia "Sí al lliri de la vall, no a les bales de goma".

A Marsella, un home que va proferir paraules malsonants davant un policia que era a punt de copejar a una dona amb la porra durant una protesta va ser copejat al seu torn, sotmès a 24 hores de detenció preventiva i condemnat per desacatament a una multa de 900 euros. També va haver de pagar 1.000 euros en concepte de danys al policia, mentre que no que no s'ha pres cap mesura contra els policies.

Confusió sobre l'ús de peces que cobreixen la cara

Davant el fort augment de l'ús de gas lacrimògen, bales de goma i granades de gas lacrimògen per la policia, els qui es manifesten recorren cada vegada més a l'ús de màscares, cascos i ulleres de protecció. A l'abril de 2019, es va introduir la prohibició general de portar la cara tapada en les protestes sota multa de fins a 15.000 euros i penes de fins a un any de presó. Entre abril i octubre de 2019, 210 persones van ser sotmeses a detenció preventiva en aplicació d'aquesta prohibició. El 2019, 41 manifestants van ser declarats culpables d'aquest delicte.

Cal revisar amb urgència la llei que prohibeix portar peces que cobreixin la cara en reunions públiques, atès que aquestes són actualment una mesura necessària contra la COVID-19.

Centenars de persones, manifestants entre elles, han estat declarades culpables de "participació en un grup amb la finalitat de preparar actes de violència". Aquest delicte tan general permet a les autoritats detenir i jutjar persones, no pel que han fet, sinó pel que les autoritats creuen que podrien fer en el futur. També s'ha detingut i jutjat manifestants només per portar ulleres de protecció o màscares per protegir-se del gas lacrimògen i les bales de goma.

Un activista va explicar a Amnistia Internacional: "És com si es pogués multar a algú en comprar un Ferrari perquè es pressuposa que superarà el límit de velocitat".

Sophie, una dona que es va unir al moviment Armilles Grogues, va dir a Amnistia Internacional que la van detenir per "participar en un grup amb la finalitat de preparar actes de violència" després d'inflar uns globus en els Campos Elísis el Dia de la Bastilla.

Atac sense precedents a la llibertat de reunió pacífica

Les detencions i enjudiciaments han tingut un efecte inhibidor en el dret a la llibertat de reunió pacífica a França. Moltes de les persones entrevistades per Amnistia Internacional van dir que ara l'hi pensaven dues vegades abans de protestar, participaven menys assíduament en protestes o evitaven les reunions públiques grans.

"Resulta irònic que un país amb una tradició tan llarga i orgullosa d'acció col·lectiva pel canvi social estigui criminalitzant d'aquesta manera les protestes. Tres anys després que Emmanuel Macron fes la promesa electoral de protegir el dret de reunió pacífica, les protestes pacífiques pateixen un atac sense precedents", conclou Marco Perolini.

"Recórrer a la llei per atacar els qui protesten és menys visible que l'ús de força excessiva, però no és menys perjudicial per al dret a protestar. Les autoritats franceses han de deixar de criminalitzar les persones i han de modificar totes les lleis que entorpeixen el gaudi del dret de reunió pacífica".