Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

França: mesures antiterroristes per a "perseguir en comptes de jutjar"

Kamel Daoudi, sotmès a una ordre de control a França des de fa més de deu anys © AI

Malgrat haver-se aixecat l'estat d'excepció fa un any, a França segueixen aplicant-se mesures antiterroristes especials per castigar injustament persones sense càrrecs ni judici, un fet que ha deixat desenes de persones en un llimbs legal, conclou un nou informe d'Amnistia Internacional.

Punished without trial: The use of administrative control measures in the context of counter-terrorism in France revela que les mesures de control, en sortejar el sistema de justícia penal ordinari i els seus principis, imposen greus restriccions als drets de les persones.

"Les mesures introduïdes en virtut de l'estat d'excepció estaven concebudes per a ser excepcionals i temporals, però ara s'han incorporat de manera permanent en la legislació francesa ordinària i estan deteriorant la vida de les persones en arrabassar sense pietat drets bàsics", ha afirmat Rym Khadhraoui, investigadora d'Amnistia Internacional per a Europa Occidental.

"França ha creat un sistema de justícia de segona que s'aplica amb criteris generals i poc precisos, es basa en informació secreta i no ofereix a les persones afectades una oportunitat significativa de defensar-se".

En donar importants facultats discrecionals a les autoritats per castigar persones fora del sistema de justícia penal ordinari, les mesures de control administratiu es presten a l'abús i a l'aplicació discriminatòria, per exemple, a la comunitat musulmana.

Les mesures de control s'imposen basant-se en el que algú podria fer en el futur i no en un acte delictiu que hagi comès. Aquest tipus d'iniciatives "pre-delicte" poden tenir un impacte enorme en la vida de les persones afectades i les seves famílies.

Basant-se en criteris poc precisos i normalment en informació no revelada, les mesures de control permeten que el Ministeri de l'Interior imposi tot un seguit de restriccions, com prohibir a una persona sortir d'una determinada localitat, exigir-li presentar-se davant la policia cada dia i prohibir-li contactar amb certes persones.

Rochdi va ser objecte d'una mesura de control administratiu que el va confinar a la petita localitat de Echirolles durant any i mig. Durant aquest temps, no va poder visitar la seva mare, que vivia en un altre municipi, i va tenir dificultats per trobar feina donades les limitades oportunitats existents a Echirolles, una localitat de només 8 quilòmetres quadrats. "Van destruir la meva vida", va dir a Amnistia Internacional. "En certa manera és pitjor que una pena de presó perquè estem a la presó mentre estem fora. Almenys a la presó no hi ha alternativa".

Les mesures de control provoquen sovint situacions absurdes. En el cas de Rochdi, el requisit de treballar que li havia imposat un jutge es contradeia amb les restriccions imposades per l'ordre de control administratiu. Aquesta contradicció va fer que Rochdi perdés finalment la seva ocupació.

En casos com el de Rochdi, les mesures de control administratiu no només limiten injustament la llibertat de circulació d'una persona, sinó també el seu dret a la vida privada i familiar, i el seu dret al treball, la qual cosa constitueix una violació de les obligacions contretes per França en virtut de dret internacional.

Kamel Daoudi està sotmès a una ordre de control des de fa més de deu anys. L'ordre l'obliga a viure en una localitat situada a més de 400 quilòmetres de la seva família, presentar-se a la comissaria de policia tres vegades al dia i complir un toc de queda nocturn. Les autoritats franceses es neguen a renovar el seu permís de residència provisional i no poden enviar-lo al seu país d'origen, Algèria, a causa del risc que sigui sotmès a tortura. Com a conseqüència, en la pràctica està atrapat indefinidament. Va explicar a Amnistia Internacional: "Aquesta mesura és deshumanitzadora. Tota la meva vida està organitzada al voltant de les restriccions que m'han imposat. Redueix la meva vida a l'absurditat".

L'informe revela també que les persones a les quals es van aplicar mesures en virtut de l'estat d'excepció i que no van ser investigades o acusades formalment després, segueixen patint conseqüències greus. Algunes van dir sentir-se traumatitzades per les mesures de les autoritats, amb un dany psicològic i estrès continus per a elles i les seves famílies. Les mesures de control actuals podrien tenir efectes de llarga durada similars.

"L'estat d'excepció de França s'ha aixecat només per revelar l'existència d'un estat de securització permanent i draconià. S'han normalitzat unes mesures extraordinàries, les proves han estat substituïdes per informació secreta i es persegueixen persones en comptes de jutjar-les", ha explicat Rym Khadhraoui.

"És vital protegir la ciutadania d'atacs violents, però eludir el sistema de justícia penal per perseguir persones basant-se en la suposició que podrien cometre delictes en el futur és absurd i injust. Cal rebutjar aquestes ordres de control".

Excepcions a obligacions en drets humans

L'octubre de 2017, el govern francès va aixecar l'estat d'excepció que havia declarat després dels atemptats de París de 2015. En virtut d'aquesta mesura, que es va prorrogar sis vegades, les autoritats franceses van establir excepcions a algunes de les obligacions de França en matèria de drets humans i van exercir un seguit de facultats excepcionals, com la imposició de mesures de control administratiu, basades normalment en informació secreta (notes blanches) i aplicades sense acusar d'un delicte ni enjudiciar la persona objecte de l'ordre.

El novembre de 2017 va entrar en vigor una nova llei antiterrorista "que reforça la seguretat interna i la lluita contra el terrorisme" en virtut de la qual les autoritats administratives mantenen la facultat d'imposar mesures de control que limiten drets fonamentals.

En un informe de 2016, Amnistia Internacional va documentar com les dures mesures d'excepció havien trepitjat els drets de milers de persones a França, deixant-traumatitzades i estigmatitzades.

Un informe d'Amnistia Internacional de 2017 va revelar que una sèrie de noves lleis d'ampli abast estan portant Europa a una situació greu i perillosa de securització permanent i que les mesures antiterroristes són sovint discriminatòries.