Londres.- El 9 de novembre, arran dels greus disturbis que es donen a moltes ciutats de França, el govern francès va declarar l'estat d'emergència a París i a d?altres localitats en virtut d'una llei que només s'ha aplicat una vegada des de la seva aprovació, el 1955, i que permet als Prefectes (alts funcionaris que representen l'Estat en l'àmbit local) ?prendre les mesures previstes a l'article 5 de la llei que siguin necessàries per mantenir l'ordre públic?. Entre aquestes mesures es preveu la declaració del toc de queda a zones limitades i a determinades hores i la possibilitat que els funcionaris encarregats de fer complir la llei practiquin registres sense ordre judicial, tanquin llocs de reunió pública de qualsevol classe o imposin arrests domiciliaris. El mateix dia, el ministre de l'Interior va anunciar que havia ordenat als Prefectes procedir a l'expulsió immediata dels qui siguin declarats culpables de cometre actes delictius durant els disturbis, amb independència que hagin regularitzat o no la seva condició administrativa i fins i tot si tenen permís de residència. Amnistia Internacional tem que aquest procediment d'expulsió es vegi com una forma de càstig i que es negui a les persones amenaçades amb l'expulsió l'accés a una vista pública i justa davant un tribunal independent i imparcial per impugnar la decisió executiva. Amnistia Internacional considera que aquesta ordre executiva és discriminatòria, ja que afecta exclusivament els ciutadans estrangers. Així mateix, a l'organització li preocupen les conseqüències que puguin sofrir els membres de les famílies de les persones objecte d'expulsió. L'article 8 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals garanteix el dret a la vida privada i familiar. Amnistia Internacional demana al govern francès que no expulsi cap persona a cap país on estigui exposada a sofrir tortura o maltractaments. L'article 3 de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants prohibeix als Estats Part procedir a l'expulsió ?devolució o extradició d'una persona a un altre Estat quan hagi raons fundades per creure que estaria en perill de ser sotmesa a tortura?. Amnistia Internacional tem també que les mesures adoptades pel ministeri de l'Interior comportin risc d'expulsió per a persones reconegudes com a refugiats o que estiguin sol?licitant asil. L'article 33 de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951 prohibeix l'expulsió o devolució (?refoulement?) de refugiats a territoris on ?la seva vida o la seva llibertat perilli per causa de la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social, o de les seves opinions polítiques?. França és Estat Part en la Convenció, per la qual cosa té l'obligació de no sotmetre els refugiats a expulsió o devolució. Encara que reconeix el deure de l'Estat francès de protegir la seva població d'actes delictius violents, Amnistia Internacional tem que algunes de les mesures adoptades siguin causa de violacions de drets humans, i per això fa una crida a les autoritats perquè garanteixin que les mesures preses amb aquesta finalitat són necessàries i proporcionades. D'acord amb el Comitè de Drets Humans de l'ONU, només s'ha de procedir a la restricció de salvaguardes específiques dels drets humans si les exigències de la situació ho fan absolutament necessari. Tota mesura adoptada per restringir una salvaguarda dels drets humans en una situació d'emergència ha de ser també proporcionada. El principi de proporcionalitat suposa que les mesures preses no han de ser excessives en comparació amb l'amenaça plantejada i que han de respondre a una amenaça genuïna o una pràctica existent que donin lloc a actes delictius, no a una amenaça aparent o a temor generalitzat. El dret internacional humanitari preveu també garanties de procés segut en relació amb les expulsions. L'article 13 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics estipula que tota decisió d'expulsar un estranger del territori d'un Estat Part en el Pacte ha de prendre's ?conforme a la llei?. Tret que raons imperioses de seguretat nacional s'oposin a això, s'ha de permetre a l?esmentat estranger exposar les raons que l?assisteixin en contra de la seva expulsió, així com sotmetre el seu cas a revisió davant l'autoritat ?competent?. Amnistia Internacional demana que a les persones detingudes i jutjades en relació amb els disturbis se?ls garanteixin tots els drets de procediment, d'acord amb la legislació nacional i les normes internacionals de drets humans. Així mateix, l'organització insta a les autoritats que investiguin de manera exhaustiva i independent totes les denúncies d'ús excessiu de la força i d'abusos racistes per part d'agents encarregats de fer complir la llei. Amnistia Internacional insta a més al govern que garanteixi que les declaracions oficials i les mesures de seguretat adoptades no afecten específicament comunitats de ciutadans francesos d'extracció nord-africana o subsahariana o de migrants en general. Aquestes declaracions poden donar lloc també a agressions de particulars contra membres d'aquestes comunitats. L'organització ha expressat anteriorment a les autoritats del govern la seva preocupació per informes sobre tracte racista i discriminatori a minories ètniques. En particular, en el seu informe d'abril de 2005 França: La Recerca de la Justícia: La impunitat efectiva dels funcionaris encarregats de fer complir la llei en casos d'homicidis sota custòdia, trets, tortures i maltractaments, (Índex AI: EUR 21/001/2005), va posar de relleu que en la majoria dels casos de presumptes maltractaments a mans d'agents encarregats de fer complir la llei, les víctimes eren persones d'origen ètnic no europeu, sovint d'extracció nord-africana o subsahariana. El nombre de denúncies de maltractaments ha augmentat els últims anys. També s'ha detectat un increment d?aquest tipus d?incidents, especialment en el context de controls policials d'identitat o sota custòdia policial. Els controls d'identitat degeneren sovint en violència, degut en molts casos a conductes agressives o insultants dels agents encarregats de fer complir la llei. En l'esmentat informe es va fer també èmfasi en la inacció generalitzada del sistema judicial a l'hora de perseguir i castigar les violacions de drets humans comeses per agents encarregats de fer complir la llei. Aquesta impunitat persistent contribueix a augmentar la falta de confiança pública que els agents encarregats de fer complir la llei actuïn d'acord amb aquesta i rendeixin compte de les seves accions. Amnistia Internacional reitera les recomanacions que va formular al govern i altres autoritats pertinents en el seu informe d'abril, quan els va instar a: - Revisar els procediments i les directrius i la seva aplicació en relació amb els controls d'identitat a fi de garantir que no es realitzen de manera discriminatòria. - Fer aplicar la legislació existent contra els abusos racistes i vigilar la seva aplicació. - Garantir la deguda aplicació de les disposicions sobre la motivació racista com a circumstància agreujant en determinats delictes. - Signar i ratificar el protocol número 12 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, que estipula una prohibició general de la discriminació, especialment la comesa per qualsevol autoritat pública. - Signar i ratificar la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals. Informació complementària El 8 de novembre, el primer ministre va respondre als greus disturbis que s'estan succeint a França reconeixent la necessitat d'adoptar mesures serioses per posar fi a l'exclusió social a les zones desfavorides. Els disturbis van esclatar arran de la polèmica mort de dos nois que fugien presumptament d'un control policial d'identitat el 27 d'octubre a Clichy-sous-Bois, prop de París. Els disturbis s'han produït sobretot en districtes densament poblats, amb comunitats de ciutadans francesos d'extracció nord-africana o subsahariana o de migrants que expressen així la seva frustració amb el govern francès per, entre altres coses, les pràctiques discriminatòries i la consegüent falta d'oportunitats de treball i les desigualtats socials que afecten aquestes zones, així com la seva indignació per la conducta sovint racista i agressiva dels funcionaris encarregats de fer complir la llei. La violència s'ha propagat per tot el país i afecta ciutats grans i petites, com ara Tolosa, Marsella, Niça, Rouen, Estrasburg, Lille, Dijon i Avinyó. Una persona resident a Seine-Saint-Denis, Jean-Jacques Le Chenadec, de 61 anys, va morir a causa de lesions sofertes per una agressió el 4 de novembre; més de 40 funcionaris encarregats de fer complir la llei van resultar ferits i es va tenir notícia de danys en vehicles i edificis. Fins a la data, 9 de novembre, s'han detingut més de 1.124 persones, entre les quals hi ha menors. (10/11/2005)