Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

França: la policia assetja i empra la violència contra qui ajuda persones refugiades

© Pierre-Yves Brunaud / Picturetank per a Amnesty International

Les autoritats franceses han assetjat, intimidat i fins i tot agredit violentament persones que ofereixen ajuda humanitària i altres formes de suport a persones migrants, sol·licitants d'asil i refugiades en el nord de França, en un intent deliberat de restringir els actes de solidaritat. Així ho conclou un nou informe publicat per Amnistia Internacional.

Targeting solidarity: Criminalization and harassment of people defending migrant and refugee rights in northern France revela com la policia i el sistema judicial ataquen qui ajud persones refugiades i migrants a Calais i Grand-Synthe.

"Proporcionar menjar a qui té fam i donar calor a qui no té casa ni refugi s'ha convertit en una activitat cada vegada més arriscada en el nord de França, perquè les autoritats ataquen de forma habitual els qui ofereixen ajuda a les persones migrants i refugiades", ha manifestat Lisa Maracani, investigadora d'Amnistia Internacional sobre defensors i defensores dels drets humans.

Donar de menjar a qui té fam s'ha convertit en una activitat arriscada al nord de França

Lisa Maracani, Amnistia Internacional

"Les persones migrants i refugiades no van desaparèixer sense més amb la demolició del campament conegut com La jungla el 2016, i més d'un miler d'homes, dones, nens i nenes segueixen vivint de forma precària a la zona. El paper dels defensors i defensores dels drets humans que els ofereixen suport és clau".

Dos anys i mig després de la destrucció del campament anomenat La jungla, més de 1.200 persones refugiades i migrants, entre les quals menors no acompanyats, viuen en tendes i campaments informals prop de Calais i Gran-Synthe. No tenen accés habitual a aliment, aigua, sanejament, refugi o assistència jurídica, i pateixen desallotjaments, assetjament i violència a mans de la policia.

Un home afganès va explicar a Amnistia Internacional que la policiava colpejar-lo amb una porra a l'esquena durant un desallotjament forçós; un altre va descriure com un agent de policia havia orinat a la seva tenda. Un iranià va explicar a Amnistia Internacional: "Vaig sortir del meu país cercant seguretat, però aquí pateixo abusos de la policia [...] La policia ve tots els dies a emportar-se la meva tenda i la roba".

El nombre de campaments i tendes destruïts a Calais i Gran-Synthe va augmentar l'any passat, i s'han dut a terme 391 desallotjaments únicament en els primers cinc mesos de 2019. Una vegada desallotjades, les persones migrants i refugiades corren més perill de patir violència i abusos. Una dona de la zona que ofereix ajuda a les persones migrants va explicar a Amnistia Internacional que havia presenciat com la policia ruixava migrants amb gas lacrimògen a la cara mentre dormien en el jardí d'aquesta defensora.

Els abusos verbals i físics, una pràctica diària

El creixent nombre de desallotjaments és conseqüència de la política francesa de "sense punts de subjecció", que pretén dissuadir la gent que es queda a la zona assegurant-se que no s'estableixen campaments. Encara que les autoritats han engegat un servei de difusió per permetre a les persones refugiades i migrants accedir a centres de recepció i oficines d'asil a França, aquests centres estan lluny de Calais i Gran-Synthe, i de vegades no tenen prou capacitat per allotjar aquestes persones. Amb la finalitat d'alleujar-ne el sofriment, els defensors i defensores dels drets humans han tractat d'omplir el buit i proporcionar suport i serveis essencials que l'Estat francès no ofereix.

En lloc de reconèixer la importància de la feina d'aquests defensors i defensores, les autoritats han obstaculitzat el seu treball, els han intimidat i assetjat i, en alguns casos, han iniciat contra ells processaments infundats i fins i tot han utilitzat la violència.

Diversos defensors i defensores dels drets humans van explicar a Amnistia Internacional que la intimidació, les amenaces i els abusos s'han convertit en "part integrant del seu treball quotidià". Una treballadora humanitària va explicar a Amnistia Internacional que la policia l'havia empès violentament al terra i l'havia asfixiat al juny de 2018 després que filmés quatre agents que perseguien persones de ciutadania estrangera a Calais.

Un informe publicat l'any passat per quatre organitzacions va concloure que hi havia hagut 646 casos d'abús i assetjament policial contra voluntaris i voluntàries entre novembre de 2017 i juny de 2018. Aquest any s'han registrat 72 casos, però és probable que la xifra real sigui molt més alta.

Eleonore Vigny, que va participar en el projecte Observadors dels Drets Humans a Calais, va explicar que la intimidació a voluntaris i voluntàries havia assolit el seu punt culminant l'estiu passat, quan la policia va emprar noves tècniques d'assetjament. "A l'abril i maig de 2018 va haver-hi diversos registres corporals, especialment de voluntàries, i en alguns casos realitzats per agents masculins. També va haver-hi una escalada dels insults, i hi ha hagut gent a qui han empès, de vegades fins a llançar-la al terra [...] Recentment rebem més amenaces de demandes judicials, i amenaces de detencions".

Quan denuncien maltractaments a persones refugiades o migrants i a defensors i defensores dels drets humans, els denunciants asseguren que no els prenen seriosament. A Charlotte Head, una voluntària que va presentar diverses denúncies sobre la conducta policial a l'òrgan d'investigació interna de la policia, la van advertir que les seves denúncies eren "de caràcter difamatori" i que podien constituir "delicte".

Una organització local de drets humans, Cabane Juridique, va presentar més de 60 denúncies a diferents autoritats i òrgans entre gener de 2016 i abril de 2019. Al maig de 2019, el Ministeri de Justícia francès va explicar a Amnistia Internacional que els tribunals regionals havien rebut únicament 11 denúncies des de 2016, i que només una estava sent investigada per fiscals.

Estrès, ansietat i por al processament

Els defensors i defensores dels drets humans van explicar a Amnistia Internacional que se senten sotmesos a una pressió cada cop més gran i que això té un impacte negatiu en tots els aspectes de la seva vida. Alguns han sofert insomni, estrès i ansietat, mentre que uns altres descriuen l'impacte dels processaments com a "debilitador".

Loan Torondel, que havia estat treballant a Calais, va explicar a Amnistia Internacional: "Em sento atrapat entre les greus necessitats de la gent a qui intento ajudar i la intimidació de les autoritats franceses que miren d'obstaculitzar les activitats humanitàries i qualifiquen les nostres activitats de delicte. Aquest no és un entorn sostenible on treballar, i la gent a qui és la que en paga les conseqüències".

Un altre defensor dels drets humans va explicar a Amnistia Internacional: "Per als voluntaris és molt difícil. Tenen por. Els informem sobre la seguretat i el context, i s'espanten. Lluitem per captar nous voluntaris".

No obstant això, malgrat l'assetjament, moltes de les persones entrevistades per Amnistia Internacional estan decidides a seguir endavant amb la seva feina fonamental. Una voluntària local va explicar a Amnistia Internacional que dona gràcies per la presència de les persones migrants i refugiades: "Ens han fet més humans, han enriquit la nostra vida".

"En lloc d'intentar que la vida de les persones migrants i refugiades sigui el més difícil possible, les autoritats franceses haurien de prendre mesures concretes per alleujar-ne el patiment i proporcionar refugi i suport a totes les persones que viuen al carrer", ha manifestat Lisa Maracani.

"També és hora de defensar els defensors i defensores. En lloc de tractar-los com un enemic, les autoritats haurien de veure'ls com un aliat fonamental, i celebrar els actes de solidaritat i compassió, en lloc de criminalitzar-los".

Informació complementària

Les violacions de drets humans que sofreixen els defensors i defensores han d'examinar-se en el context del tracte que reben les persones els drets de les quals defensen. És fonamental que es respectin els drets de les persones refugiades i migrants. Això significa millorar el sistema d'asil i recepció a França, proporcionar rutes segures i legals al Regne Unit i reformar el sistema europeu d'asil per eliminar el requisit disposat en el Reglament de Dublín, segons el qual els sol·licitants d'asil han de demanar protecció al seu primer país d'entrada.