Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Fracàs catastròfic de l'ONU quan les infraccions en guerres causen estralls en la població civil

Per commemorar, aquest any, el 70º aniversari dels Convenis de Ginebra, el Consell de Seguretat de l'ONU ha de posar remei al seu catastròfic fracàs a l'hora de protegir a milions de civils de tot el món, la vida i mitjans de vida dels quals pateixen de manera habitual els estralls que causen les infraccions de les lleis de la guerra, ha manifestat Amnistia Internacional avui.

Demà, 23 de maig, el Consell de Seguretat obrirà un debat obert sobre la protecció de la població civil en els conflictes armats, 20 anys després que afegís per primera vegada aquesta meta a la seva agenda.

"Transcorreguts 20 anys des que el Consell de Seguretat de l'ONU prometés fer tot el possible per protegir la població civil en els conflictes armats i 70 des que s'adoptessin els Convenis de Ginebra per intentar protegir a la població civil i altres grups d'atrocitats com les comeses durant la II Guerra Mundial, el panorama és increïblement fosc", ha assenyalat Tirana Hassan, directora de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional.

Rússia, la Xina i els EUA continuen fent ús indegut del dret de veto per a bloquejar projectes de resolució que tenen per objectiu prevenir o posar fi a atrocitats

Tirana Hassan, Amnistia Internacional

Les grans potències militars es vanen cínicament de fer guerres de precisió i atacs quirúrgics que distingeixen entre combatents i civils. Però la realitat present sobre el terreny mostra que és habitual atacar civils allí on viuen, treballen, estudien, resen i busquen atenció mèdica. Les parts en els conflictes armats maten il·lícitament, mutilen i obliguen a desplaçar-se milions de civils mentre els líders mundials eludeixen la seva responsabilitat i tanquen els ulls davant els crims de guerra i l'enorme sofriment causat.

"Rússia, la Xina i els Estats Units continuen fent ús indegut del seu dret de veto per bloquejar projectes de resolució que tenen per objecte prevenir o posar fi a atrocitats. Cada vegada que ho fan, posen en greu situació de risc persones innocents que viuen en aquestes zones perilloses".

Només en els últims anys, Amnistia Internacional ha documentat un menyspreu flagrant per la protecció de la població civil i el dret internacional humanitari en els conflictes armats en els quals són part quatre dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU: Rússia, Estats Units, Regne Unit i França. El cinquè, la Xina, ha protegit activament al seu veí Myanmar mentre aquest cometia crims de guerra, crims de lesa humanitat i, possiblement, genocidi.

El desastrós fracàs a l'hora de protegir la població civil ha quedat palès en els bombardejos efectuats per la coalició dirigida per Estats Units a Raqqa, Síria, que es van cobrar la vida de més de 1.600 civils; en la destrucció gratuïta d'infraestructura i vides civils causada per les forces russes i sirianes a Alep, Idlib i altres parts, que ha provocat el desplaçament massiu de milions de persones i constitueix crims de guerra i crims de lesa humanitat, i en la guerra del Iemen, on, amb l'ajuda d'armes occidentals, la coalició dirigida per l'Aràbia Saudita i Unió dels Emirats Àrabs ha matat i ferit milers de civils en atacs il·legítims i fomentat una de pitjors crisis humanitàries del món.

Somàlia segueix sent una altra de les pitjors crisis humanitàries i de drets humans del món. Totes les parts en el conflicte, inclosos els Estats Units, han violat el dret internacional dels drets humans i humanitari. Malgrat haver doblat en els últims dos anys els atacs aeris en la guerra que manté sigilosament a Somàlia, els Estats Units no han admès ni una sola víctima civil fins que una investigació d'Amnistia Internacional li ha obligat a fer-ho.

Israel ha atacat reiteradament a civils i béns civils durant operacions militars efectuades a Gaza des del 2008, causant gran destrucció i pèrdua de vides humanes. Entre març de 2018 i març de 2019, Israel va utilitzar força letal contra manifestacions palestines, matant almenys 195 persones, entre les quals hi havia professionals de la salut, periodistes i nens i nenes. Els grups armats palestins han disparat coets d'efecte indiscriminat contra zones civils d'Israel, causant diverses víctimes mortals.

Al Sudan del Sud i en altres parts, la violència sexual i la violència per motius de gènere relacionades amb conflictes aconsegueixen nivells impressionants. Testimonis i víctimes de la brutal ofensiva dirigida pel govern que es va dur a terme a l'abril i juliol de 2018 en el nord del país van descriure com s'havia matat deliberadament civils, incloses dones, nens i nenes i persones ancianes i amb discapacitat, per mitjans com disparar contra elles, cremar-les vives dins de casa seva, penjar-les d'arbres i bigues i atropellar-les amb vehicles cuirassats. Es perseguia la població civil quan fugia cap a aiguamolls o rius de les proximitats, i els soldats disparaven indiscriminadament contra zones on hi havia gent oculta i atacaven les illes on havia buscat refugi.

La Missió d'Assistència de les Nacions Unides a Afganistan (UNAMA) va informar d'un augment sense precedents del nombre de víctimes civils el 2018, ascendint a 10.993 el nombre de persones mortes o ferides.

La setmana passada mateix, a Líbia, Amnistia Internacional va documentar com una nova ofensiva sobre Trípoli estava caracteritzada per atacs i agressions indiscriminats que posaven en perill la vida de civils, especialment de persones refugiades i migrants detingudes que es trobaven en situació de risc.

Ni tan sols les pròpies Nacions Unides tenen un historial irreprotxable. Al Sudan de Sud, la República Centreafricana i altres parts, les forces de manteniment de la pau de l'ONU s'han abstingut en múltiples ocasions de protegir civils que eren víctimes de violència mortal. Un problema especialment censurable és el de l'explotació i els abusos sexuals, que adopten la forma de violacions i agressions perpetrades contra dones civils i nenes pels mateixos membres de les forces de manteniment de la pau que se suposa que han de protegir-les.

Les persones especialment vulnerables, com els nens i les nenes i les persones ancianes o amb discapacitat, també sofreixen de manera específica els conflictes, per exemple quan militars i grups armats recluten a nens i nenes soldats o agredeixen brutalment a les persones menys capaces de fugir durant els atacs contra poblacions civils.

Malgrat els tractats internacionals que prohibeixen el seu ús, alguns Estats i grups armats continuen emprant armes d'efecte intrínsecament indiscriminat, com a munició de fragmentació i mines terrestres, que estan prohibides pel dret internacional a causa dels seus efectes sobre la població civil. Altres Estats, com Síria i el Sudan han utilitzat també armes químiques, que no tenen cabuda en la guerra.

L'any passat, l'Agència de l'ONU per als Refugiats va denunciar la xifra sense precedents de 68,5 milions de persones desplaçades al món per conflictes armats i altres formes de violència.

"Setanta anys després de l'adopció dels Convenis de Ginebra, l'existència de gairebé 70 milions de persones desplaçades per guerres i altres formes de violència reflecteix el fracàs catastròfic dels líders mundials a l'hora de protegir-les", ha afirmat Tirana Hassan.

Els líders mundials han deixat la població civil abandonada als estralls de la guerra. El debat obert d'aquesta setmana del Consell de Seguretat ha de conduir a una mica més que simples gestos i promeses buides. Cal prendre mesures concretes per invertir la tendència, protegir de manera efectiva la població civil, posar fi als crims de guerra i acabar amb la impunitat.