Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Filipines: cal una investigació de l'ONU sobre la sagnant 'guerra contra les drogues' del govern Duterte

  • Les execucions extrajudicials comeses per la policia segueixen sent generalitzades.
  • La magnitud dels abusos assoleix el llindar de crims de lesa humanitat.

L'onada d'homicidis policials de la sagnant campanya del president filipí, Rodrigo Duterte, contra les drogues persisteix i segueix destruint vides i devastant comunitats, ha revelat Amnistia Internacional avui en un informe. L'ONU ha d'obrir immediatament una investigació sobre les greus violacions de drets humans i possibles crims de lesa humanitat comesos en el marc de la 'guerra contra la drogues'.

El nou informe d'Amnistia Internacional, They just kill: Ongoing extrajudicial executions and other violations in the Philippines 'war on drugs', mostra que la policia actua amb impunitat total quan assassina les persones de barris pobres els noms dels quals apareixen en llistes de control de drogues elaborades al marge de tot procés legal.

"Al cap de tres anys, la guerra contra les drogues del president Duterte continua sent res una empresa sagnant, a gran escala perquè els qui viuen en la pobresa segueixin pagant el preu més alt", ha assenyalat Nicholas Bequelin, director regional d'Amnistia Internacional per a Àsia Oriental i el Sud-est Asiàtic.

"És hora que, començant pel Consell de Drets Humans, les Nacions Unides adoptin mesures decisives perquè el president Duterte i el seu govern retin comptes".

El govern filipí ha reconegut almenys 6.600 homicidis policials. Les dades apunten a molts milers més, comesos per desconeguts armats, amb probables vincles amb la policia.

Després del trasllat d'alts comandaments policials de Metre Manila -fins llavors epicentre dels homicidis del país- la província de Bulacán, a Luzón Central, és ara el camp de batalla més sagnant del país.

El president Duterte ha defensat repetidament la "guerra contra les drogues" de la seva administració, al·legant que les persones que consumeixen  drogues són "delinqüents", l'homicidi del qual és "justificable".

En la seva investigació, Amnistia Internacional va identificar 20 casos en els quals es van cometre 27 homicidis, molts dels quals sembla que van ser execucions extrajudicials. Aquests homicidis es van produir a la província de Bulacán entre maig de 2018 i abril de 2019. En total, l'organització va entrevistar 58 persones, entre les quals hi havia testimonis d'execucions extrajudicials, familiars de víctimes, funcionaris locals i activistes dels drets humans.

L'informe està basat en una investigació anterior d'Amnistia Internacional, els resultats de la qual, publicats al gener de 2017, van mostrar com la policia assetjava sistemàticament les persones més pobres i indefenses del país, alhora que col·locava "proves", reclutava assassins a sou, robava les persones a qui matava i elaborava informes oficials falsos dels incidents.

"No és segur ser pobre a la Filipines del president Duterte", ha afegit Nicholas Bequelin. "L'única cosa que fa falta per assassinar a algú és una acusació sense proves de consum, compra o venda de drogues. En tots els llocs on vam anar per investigar homicidis relacionats amb les drogues, la gent corrent estava terrorizada. La por ha arrelat profundament en el teixit social de la societat".

Molts homicidis, un patró

En totes les operacions policials que Amnistia Internacional va examinar, la policia havia justificat la seva actuació de la mateixa manera: era una operació encoberta contra la droga, en la qual els sospitosos estaven armats i van oposar resistència, la qual cosa "va provocar" l'ús de força letal.

Les famílies i els testimonis van rebutjar repetidament la versió policial. En alguns casos, la família de la víctima va explicar que aquesta mai no havia tingut un arma de la seva propietat o que era massa pobra per comprar-ne una. En altres, les persones víctimes d'homicidi relacionat amb les drogues havien estat registrades primerament com desaparegudes, fins que de sobte, en descobrir-se el seu cadàver, la policia les havia classificat sistemàticament com a objectius d'una operació encoberta.

Una perit forense filipina entrevistada per Amnistia Internacional va explicar que els informes policials d'operacions encobertes que havia examinat no complien els criteris mínims de versemblança: "És tan coherent; és un guió. De fet, quan veus l'informe sembla una plantilla".

En un cas, la policia va afirmar que Jovan Managua, de 30 anys i pare de tres fills, havia disparat contra ella i que havia trobat un arma de calibre 38 i bosses de drogues il·lícites en el lloc dels fets. Segons testimonis, Ovan es trobava dormint amb els seus fills quan els agents van trucar a la porta de la seva casa preguntant per un altre home. La seva família va dir que Jovan no tenia arma i portava més d'un any sense consumir drogues.

"Van matar-lo com animal", va explicar a Amnistia Internacional una persona de la família.

Quan les "llistes de control de drogues" esdevenen llistes d'objectius

En la majoria dels casos examinats per Amnistia Internacional, a les víctimes els havien dit que estaven en les conegudes com "llistes de control de drogues" elaborades per les autoritats al marge de qualsevol procés legal.

Aquestes llistes serveixen, en efecte, per informar a la policia de qui ha de detenir o matar. Es pressiona als funcionaris locals fins al nivell d'administració de barri (barangay) perquè mostrin la seva competència recopilant els noms dels denominats "consumidors", "traficants", "proveïdors" i "protectors" de la seva zona. Amnistia Internacional considera que aquestes llistes són poc fiables, il·legítimes i injustificables. Són una prova més de l'assetjament del govern contra les comunitats pobres i marginades.

L'equip d'investigació d'Amnistia Internacional va entrevistar persones que feien investigació local sobre drets humans, personal de barangay i altres persones que van confirmar que no hi ha forma de sortir de les llistes, la qual cosa crea un sistema de vigilància i perill perpetus.

"L'administració Duterte ha creat una espècie de loteria mortal, en la qual els funcionaris han d'elaborar llistes i donar-los seguiment, amb independència que les persones incloses consumexin o venguin realment droga. Aquest sistema inacabable i pervers recompensa el compliment cec de les ordres i l'assassinat", ha afirmat Nicholas Bequelin.

Responsabilitat policial

L'acusat augment dels homicidis il·legítims a Bulacán es produeix després del trasllat d'alts comandaments de la policia. Comandaments que exercien la seva funció a Metro Manila -anteriorment la regió més mortal pel que fa als homicidis relacionats amb les drogues- han estat promocionats a càrrecs superiors a Bulacán i a la regió de Luzón Central.

Un d'ells n'és el director provincial, el superintendent major Chito Bersaluna, cap de la policia a la ciutat de Caloocan en el moment en què van matar a trets el jove de 17 anys Kian delos Santos a l'agost de 2017.

Arran de l'atenció mundial que va despertar el cas, Bersaluna va quedar en situació de "permís administratiu". No es van presentar càrrecs contra ell, però tres agents sota el seu comandament van ser processats i, finalment, declarats culpables i condemnats.

"El trasllat d'alts comandaments policials a les regions on els homicidis han augmentat és un indicador alarmanent de la impunitat existent", ha manifestat Nicholas Bequelin. "Tot el que fa l'administració Duterte per negar i desviar la responsabilitat és fals".

És hora d'obrir una investigació de l'ONU

Amb l'única excepció dels agents de policia declarats culpables de l'homicidi de Kian delos Santos, les autoritats filipines no han investigat de manera creïble ni jutjat els responsables dels homicidis il·legítims i les execucions extrajudicials comeses en les operacions contra la droga.

El nou informe d'Amnistia Internacional se suma al creixent volum de dades que indiquen que les violacions de drets humans comeses en el marc de la sagnant "guerra contra les drogues" de les Filipines constitueixen crims de lesa humanitat.

El govern filipí ha eludit fins ara tots els intents d'analitzar les violacions de drets humans comeses en el context del seu àmpliament criticada "guerra contra les drogues". Encara que la Cort Penal Internacional va obrir un examen preliminar de la campanya contra les drogues al febrer de 2018, el president Duterte va anunciar ràpidament que les Filipines es retiraria de l'Estatut de la Cort, decisió que es va fer efectiva el març passat.

Famílies de víctimes, testimonis, professionals del dret, líders religiosos i altres persones han expressatg repetidament la seva desesperació pels obstacles que els impedeixen demanar justícia i pel clima d'impunitat total del país.

"Cada vegada que veig una foto del meu fill se'm trenca el cor", va explicar a Amnistia Internacional la mare d'un jove de 20 anys víctima d'homicidi. "Vol que lluiti per ell, què faig"

Amnistia Internacional ha determinat també que els programes de rehabilitació i tractament para persones consumidores de drogues segueixen sent molt deficients. L'organització posa l'accent que les autoritats han d'augmentar la disponibilitat dels serveis de salut i socials per reduir els riscos i danys associats a les drogues i posar fi a la seva campanya de violència i por.

Amnistia Internacional demana al Consell de Drets Humans de l'ONU que obri immediatament una investigació independent, imparcial i efectiva sobre les violacions de drets humans comeses en la "guerra contra les drogues", inclosa la comissió de crims de drets internacional.

A més, la Fiscalia de la Cort Penal Internacional ha d'agilitar el seu examen de la situació i obrir una investigació penal completa i exhaustiva.