Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Federació Russa: El president Medvédev ha d’actuar per posar fi als atacs contra activistes de drets humans

Londres.- Tres anys després de l'assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia, els activistes de drets humans a Rússia i en el Caucas Septentrional estan cada vegada més exposats a sofrir violència i intimidació, segons ha afirmat Amnistia Internacional.  En una carta al president rus, Dmitri Medvédev, Amnistia Internacional li demana que adopti mesures genuïnes per posar fi als atacs i demostrar que el seu govern assumeix el compromís de dur davant la justícia els autors d’aquests crims.  “Que els qui van assassinar i van ordenar assassinar Anna Politkóvskaia continuïn en llibertat posa de manifest que les autoritats russes no investiguen aquests crims en profunditat” va afirmar Irene Khan, secretària general d'Amnistia Internacional.  Diverses persones que han denunciat les violacions de drets humans que es cometen en el país, inclosos activistes de drets humans, professionals del dret i periodistes, han estat víctimes d'homicidi o han sofert intimidació, molt probablement com a conseqüència del treball que realitzaven.  El gener d'aquest any, Stanislav Markelov, advocat que treballava en estreta col·laboració amb Anna Politkóvskaia, va morir a trets a Moscou. La periodista Anastasia Baburova va ser abatuda a trets al costat d'ell. Els atacs contra els qui intenten protegir els drets humans són habituals en el Caucas Septentrional. El 15 de juliol, Natàlia Estemírova, del Centre Rus de Drets Humans Memorial, va ser segrestada a Grozni, capital de la República de Txetxènia. El seu cadàver va aparèixer aquell mateix dia a Ingúixia.  Natàlia Estemírova havia estat amenaçada de mort en diverses ocasions en relació amb la seva labor de defensa dels drets humans.  El seu homicidi va tenir lloc en un context d'atacs verbals contra els activistes de drets humans per part de les autoritats txetxenes, que els acusaven de simpatitzar amb grups armats il·legals.  Amnistia Internacional condemna els comentaris emesos per alts càrrecs públics els dies de l'homicidi de Natàlia.  A principis de juliol, Adam Delimkhanov, membre del Parlament rus i estret aliat del president txetxè, Ramzan Kadírov, va aparèixer a la televisió txetxena amenaçant els “suposats defensors dels drets humans, que donen suport als terroristes”. En una entrevista a Ràdio Llibertat poc després de l'assassinat de Natàlia Estemírova, el president Ramzan Kadírov va titllar la seva labor d'irrellevant i la va descriure com algú que “mai havia no tingut el menor sentit de l'honor o la vergonya”.  “És de la màxima importància que les investigacions sobre els homicidis de Natàlia Estemírova, Stanislav Markelov, Anastasia Baburova i Anna Politkóvskaia es portin a terme amb independència i imparcialitat i que, si hi ha motius, no deixin d'investigar-se les possibles connexions amb representants del govern, incloses les màximes autoritats” ha afirmat Irene Khan.  Amnistia Internacional ha seguit expressant la seva preocupació en particular per la seguretat dels companys de Natàlia Estemírova a les oficines de Memorial al Caucas Septentrional i a Moscou.  Akhmed Gisaev treballava amb Natàlia Estemírova. Poc abans que la matessin, va estar investigant al costat d'ella un cas de presumpta execució extrajudicial en un poble txetxè. Akhmed va denunciar que l’estaven seguint i que l’havien amenaçat que podia córrer la mateixa sort que ella.  Entre altres atacs recents estan els comesos contra Zarem Sadulayeva, presidenta de l'organització humanitària Let’s Save the Generation, i el seu espòs, Alik Dzhabrailov, que van ser víctimes d'homicidi l’11 d'agost. Uns homes que es van identificar com agents de la llei els van segrestar a la seva oficina de Grozni; hores més tard van aparèixer els seus cadàvers en el maleter del seu cotxe.  L'oficina de l'organització Mares del Daguestan pels Drets Humans a Makhatxkalà, capital del Daguestan, ha estat recentment incendiada. Els noms de dos representants de l'organització, Svetlana Isaeva i Gulnara Rustamova, així com els d'altres activistes de drets humans, advocats i periodistes del Daguestan, se citaven a fullets distribuïts a Makhatxkalà com a instigadors i col·laboradors de membres de grups armats il·legals. En aquests fullets es feia una crida a la “venjança sagnant” contra aquestes persones.  “Ja és hora que el president Medvédev demostri la seva voluntat política de protegir la població i fer valer els drets humans a Rússia. Ha d'actuar ja per acabar amb el clima de por i intimidació” va afirmar Irene Khan.  mnistia Internacional ha demanat garanties al president Medvédev que tots aquests crims s'investiguen exhaustivament i els responsables són processats i jutjats amb les garanties que exigeixen les normes internacionals. Tres anys després de l'assassinat d'Anna Politkóvskaia, les autoritats russes han de prendre mesures per posar fi als atacs contra els qui treballen per protegir els drets humans en el país.