Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Europa: prioritats de drets humans per als Estats en la resposta al coronavirus

© Barcroft Media via Getty Images

Amnistia Internacional ha publicat avui un seguit de recomanacions per als estats europeus en què els demana garantir que les seves respostes a la COVID-19 segueixen les obligacions internacionals i regionals en drets humans.

Europe at a Crossroads estableix unes directrius clares sobre el que els governs han de fer i el que no, en resposta a l'actual pandèmia. Entre aquestes directrius, garantir el dret de les persones a la salut -per a això és necessari garantir el dret a l'habitatge, l'aigua i el sanejament-, i garantir la protecció dels sectors més vulnerables de la societat.

"Les restriccions a alguns dels nostres drets humans més fonamentals s'estan propagant per Europa gairebé tan de pressa com el propi virus. Encara que moltes d'aquestes restriccions són necessàries per protegir la salut pública, la història no jutjarà favorablement els qui aprofitin la pandèmia com a pretext per discriminar, reprimir o censurar", ha manifestat Marie Struthers, directora per a Europa d'Amnistia Internacional.

"Tot i que els Estats tenen l'obligació de prendre mesures per controlar la propagació de la pandèmia, els drets humans han d'ocupar el lloc central de tots els esforços de prevenció, contenció i tractament".

La crida principal d'Amnistia Internacional als Estats és que les autoritats prenguin totes les mesures que el màxim dels seus recursos els permetin per lluitar contra la pandèmia i fer realitat el dret a la salut de totes les persones. Això també vol dir que alguns grups corren més risc de contagi. Per exemple, les persones grans i les persones amb problemes de salut subjacents tenen més probabilitats de córrer riscos més greus per a la salut associats amb la COVID-19.

Els grups vulnerables, com persones sol·licitants d'asil, refugiades i migrants, especialment les que es troben en camps massificats, corren més risc de contagiar-se. De la mateixa manera, és necessari protegir els grups marginats, com les persones romanís, les que no tenen llar i les que estan privades de llibertat en presons, centres de detenció per a immigrants o qualsevol altre tipus d'institucions.  

Els Estats han de tenir en compte el fet que les dones i els nens i nenes poden córrer més risc de patir violència intrafamiliar, i les víctimes poden veure's obligades a aïllar-se amb parelles o familiars que les maltracten. Cal dedicar recursos i mesures per atenuar els riscos i garantir que aquestes dones, nens i nenes segueixen accedint a serveis de protecció i suport durant la crisi, i que aquests serveis són accessibles per a totes les dones, incloses les que estan en situació migratòria irregular, sense por de ser deportades.

Molts països europeus han aprovat lleis d'emergència i han pres mesures que restringeixen la llibertat de circulació, associació, expressió i reunió pública, així com el dret a la vida privada i familiar i el dret a treballar. Encara que algunes mesures d'emergència estan justificades, els governs han de garantir que aquestes mesures són sempre legals, necessàries i proporcionades, que són temporals i que estan subjectes a supervisió i revisió independents.

Encara que les restriccions a la llibertat de circulació poden ser necessàries, la pandèmia no ha d'utilitzar-se com a pretext per negar l'entrada a les persones refugiades. Ha de reconèixer-se el dret a sol·licitar asil, i no s'ha de retornar a gent a llocs en els quals pugui córrer perill de sofrir violacions greus de drets humans.

"A mesura que passen els dies és cada vegada més evident que la crisi de la COVID-19 afecta a tothom. No obstant això, algunes persones de les nostres societats pateixen molt més que altres", ha manifestat Marie Struthers.

Aquesta crisi posa de manifest la interconnexió entre l'exclusió, la desigualtat i les violacions de drets humans. Però també ofereix als governs europeus l'oportunitat d'emprendre els canvis radicals que necessitem per ser la societat que volem ser. Una societat que posa els drets humans en primera línia de qualsevol mesura que s'adopti, que garanteix que ningú es queda enrere, i que s'ocupa de protegir els grups que corren més risc".