Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Europa no ha d’acceptar “garanties diplomàtiques” contra la tortura


Alemanya, Àustria, Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, França, Itàlia, el Regne Unit, Rússia i Suècia entre els països que les accepten.


Els països europeus han de rebutjar d’una vegada per sempre la perillosa pràctica d’acceptar les promeses d’”absència de tortura” de governs amb historials demostrats  de tortura, ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe publicat avui.

L’informe, titulat Dangerous Deals: Europe’s Reliance on “Diplomatic Assurances” against Torture, documenta com alguns Governs europeus intenten enviar estrangers als quals consideren una amenaça per a la seguretat nacional a països on estan exposats a patir tortura o altres maltractaments basant-se en “garanties diplomàtiques” que rebran un tracte humà a la seva arribada, malgrat es tracta de garanties poc creïbles i el seu compliment no es pot exigir.

“No es pot confiar en les garanties contra la tortura de governs que practiquen de manera habitual aquest abús –ha manifestat Julia Hall, experta d'Amnistia Internacional en antiterrorisme i drets humans a Europa–. Els Governs europeus que accepten aquestes promeses buides menystenen la prohibició absoluta de la tortura.”

"La millor forma d’impedir la tortura és no enviar ningú a llocs on corri el risc de patir danys.”

L'informe se centra en l’ús de garanties diplomàtiques per part de diversos governs europeus per justificar la devolució, extradició o altres formes expulsió d’estrangers considerats una “amenaça per a la seguretat nacional”.

Demanant garanties que aquestes persones rebran un tracte humà, els governs donen per fet que la seva transferència és “respectuosa amb els drets humans”.

A l’informe es qüestiona aquest supòsit amb investigacions i anàlisis sobre com les garanties diplomàtiques amenacen la prohibició mundial de la tortura i altres maltractaments i com les deficiències inherents a la pràctica han estat la causa que algunes persones hagin patit tortura i maltractaments.

L'informe conté investigacions sobre 12 països: Alemanya, Àustria, Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, França, Itàlia, el Regne Unit, Rússia i Suècia.

L'ús de garanties diplomàtiques contra la tortura ha augmentat considerablement des dels atemptats dels Estats Units de l'11 de setembre de 2001. Alguns Estats han elaborat lleis i polítiques específiques que recullen la pràctica.

Sami Ben Khemais Essid va ser expulsat d'Itàlia a Tunísia el juny de 2008 després que les autoritats tunisianes prometessin que no seria sotmès a maltractaments sota custòdia. Malgrat això, vuit mesos després de la seva arribada, va denunciar que havia estat torturat durant el seu interrogatori al Ministeri de l'Interior tunisià. Persones retornades a altres països com Egipte i Rússia han patit violacions de drets humans similars.

A Espanya, l’extradició a Rússia el desembre de 2008 de Murad Gasayev va ser la primera realitzada pel Govern espanyol sota garanties diplomàtiques, que se sàpiga.

Amnistia Internacional va alertar de l’alt risc que corria Gasayev de patir tortura si tornava a Rússia, on ja havia estat torturat. També el Comitè Contra la Tortura de Nacions Unides va recordar a Espanya, en el seu informe de 2009, que sota cap circumstància s’havia de recórrer a les garanties diplomàtiques quan hi hagués raons fundades per creure que una persona estaria en perill de ser sotmesa a tortura o maltractaments al seu país.

Gasayev era buscat per la Federació Russa per la seva presumpta participació en un atemptat el 2004 a la República d'Ingushetia. Després de ser extraditat va ser detingut a Moscou i no va ser alliberat fins el 28 d’agost de 2009, data en la qual expirava el temps màxim que podia romandre sota custòdia. Mai s’han presentat evidències de la seva participació en aquest atemptat. Des de la seva posada en llibertat, tant ell com la seva família van ser amenaçats i van viure en un clima de constant intimidació i terror, segons va explicar a Amnistia Internacional el seu advocat.

Al Regne Unit, la Comissió Especial d'Apel·lacions sobre Immigració examinarà aquesta setmana el cas d’un ciutadà d'Etiòpia que s’exposa a ser retornat en virtut d’un “memoràndum d’enteniment” entre ambdós països en el qual es promet suposadament que no serà sotmès a tortura ni maltractaments a la seva arribada.

A Alemanya, un ciutadà turc es troba a l’espera de la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la intenció del govern d’expulsar-lo a Turquia atès que les autoritats turques han ofert garanties que estarà fora de perill a la presó. Dinamarca i Suècia han manifestat públicament que no descarten l’ús de garanties diplomàtiques en el futur.

“Els governs europeus han de reafirmar el seu compromís amb el principi fonamental de la protecció dels drets humans, que suposa protegir les persones dels abusos complint les obligacions internacionals. Les garanties diplomàtiques no ofereixen tal protecció, per la qual cosa s’hi hauria de renunciar”, ha afirmat Julia Hall.

En el marc de la Presidència espanyola de la Unió Europea, Amnistia Internacional ha demanat que s’adopti una posició ferma en el conjunt de la UE contra l’ús de les garanties diplomàtiques en la tortura.