Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Europa: la gent que ajuda les persones refugiades i migrants s’exposa a la presó i l’assetjament

Foto: OMER MESSINGER/AFP via Getty Images

  • Les autoritats fan un ús indegut de les lleis contra el contraban i mesures antiterroristes.
  • A tot Europa s'està processant i assetjant gent per actes de solidaritat amb persones refugiades, sol·licitants d'asil i migrants com ara facilitar roba d'abric, oferir aixopluc i salvar vides en el mar.
  • A Espanya, les autoritats han utilitzat de manera indeguda normes administratives per restringir operacions de salvament de vaixells d'ONG, amenaçats amb multes de fins a 901.000 euros.
  • #FreeToHelp

En un nou informe titulat Punishing compassion: solidarity on trial in Fortress Europe(Càstig a la compassió: la solidaritat a judici en l’Europa Fortalesa), l'organització documenta com la policia i les fiscalies fan un ús indegut de lleis contra el contraban i mesures antiterroristes per elles mateixes deficients contra defensors i defensores dels drets humans que ajuden persones refugiades, sol·licitants d'asil i migrants.

«La creixent atenció que es dona a la limitació i dissuasió de les arribades a Europa ha suposat que fer que les persones refugiades i migrants se sentin fora de perill i ben acollides es consideri una amenaça», ha manifestat Elisa De Pieri, investigadora regional d'Amnistia Internacional.

«La manca de mesures dels Estats europeus per atendre les necessitats bàsiques d’aquestes persones ha suposat que sovint la prestació de suport i serveis essencials es deixi en mans de gent corrent. En castigar qui s'ofereix a pal·liar les mancances existents, els governs europeus fan que les persones en moviment corrin encara més perill».

En l'informe s'examinen casos de defensors i defensores dels drets humans contra qui, entre 2017 i 2019, es van presentar càrrecs falsos a Croàcia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Suïssa i el Regne Unit. Es mostra com s'estan utilitzant injustament recursos judicials i policials, així com lleis promulgades per processar xarxes delictives de contraban, contra els qui ajuden les persones refugiades, migrants i sol·licitants d'asil.

Criminalització per oferir roba d'abric i aixopluc

Molts dels casos descrits en l'informe d'Amnistia Internacional giren al voltant de l’acusació de «facilitar l'entrada irregular», que s'ha utilitzat contra persones i ONG per una àmplia varietat d'actes de solidaritat i humanitaris.

Per exemple, el guia francès de muntanya Pierre Mumber va ser portat a judici per càrrecs de «facilitar l'entrada irregular» a França en haver ofert te calent i roba d'abric a quatre sol·licitants d'asil de l’Àfrica Occidental. Finalment, va ser absolt en l’apel·lació.

Un estricte règim de control fronterer imposat en el costat francès dels Alps ha suposat que a les persones refugiades i migrants capturades a menys de 20 quilòmetres de la frontera italiana se les acusi de «entrar irregularment» a França i que qualsevol que les hagi ajudat corri risc de judici i condemna. L'accés als procediments d'asil està summament restringit si la persona és capturada en aquesta zona fronterera, i són freqüents les devolucions sumàries a Itàlia.

A Suïssa s'han processat i condemnat diverses persones, entre les quals un pastor, simplement per proporcionar aixopluc a estrangers o ajudar-los a accedir a mecanismes de protecció.

El parlament suís mantindrà un debat parlamentari en els propers dies que podria conduir a un canvi en la legislació sobre facilitació de l'entrada irregular. Amnistia Internacional demana als parlamentaris i parlamentàries que introdueixin una exempció que garanteixi clarament que no es penalitzarà cap acte de solidaritat.

Assetjament a ONG i criminalització del salvament marítim

Mitjançant l'ús indegut de la legislació penal s'han atacat i assetjat també  organitzacions de la societat civil. A Croàcia, les ONG Ets de Síria? i Centre d'Estudis per a la Pau han sofert assetjament, intimació i processament per «ajuda a la immigració irregular» com a conseqüència d'haver documentat i denunciat casos de persones retornades sumàriament i amb força excessiva per part de la policia a les fronteres amb Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.

A Itàlia, membres d'operacions de salvament que han salvat la vida de persones que viatjaven a Europa en embarcacions no aptes per a la navegació marítima ha sofert campanyes de difamació, han estat objecte d'investigació penal i han hagut d'aplicar un codi de conducta que pot retardar les operacions de salvament i deixar abandonades en el mar, sense un port on desembarcar, les persones que rescaten.

Des d'agost de 2017, les autoritats italianes han retingut en múltiples ocasions vaixells d'ONG, amb la conseqüent reducció de nombre d’embarcacions disponibles per a operacions de salvament, fins i tot malgrat l'índex de morts en el mar va augmentar el 2018 i el 2019.

Les autoritats espanyoles han fet ús indegut de normes administratives per restringir les operacions de salvament de vaixells d'ONG, a les quals han amenaçat amb multes de fins a 901.000 euros.

Dos experts membres d'equips de salvament, Sarah Mardini i Seán Binder, van passar mesos en presó provisional després de ser detinguts per les autoritats gregues per ajudar persones refugiades a arribar a l’illa de Lesbos. Encara estan esperant judici per càrrecs infundats, com facilitar l'entrada irregular i espionatge.

Sarah Mardini ha afirmat: «Ajudàvem voluntàriament les persones en situació de necessitat. Podríem passar 25 anys a la presó per ajudar supervivents, però si em pregunten ara si canviaria alguna cosa, fins i tot sabent que la meva vida podria trastocar-se totalment com a conseqüència d'això, puc dir que faria exactament el mateix».

Davant la multes i el cost de la seva assistència jurídica, les ONG i els defensors i defensores dels drets humans a qui s'està criminalitzant es veuen obligats a dedicar part dels recursos i temps limitat de què disposen per a la seva missió humanitària a defensar-se de càrrecs infundats i, en el cas de les organitzacions de salvament marítim, a aconseguir que els retornin els seus vaixells».

Al març de 2019, un grup de persones refugiades i migrants es van enfrontar al capità de vaixell que les havia rescatat, El Hiblu, quan va intentar retornar-les il·legítimament a Líbia, malgrat que corrien un risc molt concret de patir tortura i altres abusos contra els drets humans. En arribar a Malta, les autoritats malteses van detenir tres adolescents que formaven part del grup per presumpte segrest del vaixell. S'enfronten a penes de cadena perpètua per càrrecs desproporcionats en aplicació fins i tot de lleis contra el terrorisme. No ha aparegut fins ara cap indici que utilitzessin la violència o posessin algú en perill».

Amnistia Internacional demana a la UE i els seus Estats membres que reformin les lleis nacionals i europees sobre facilitació de l'entrada, trànsit i estada irregulars per incloure en la definició del delicte la recerca de benefici material. D'aquesta manera s'impediria l'ús indegut de la legislació per castigar actes de solidaritat i humanitat.

Protecció deguda als defensors i defensores dels drets humans

En la Declaració de l'ONU sobre els Defensors i Defensores dels Drets Humans es defineix així les persones que emprenen accions per oferir ajuda i protegir els drets humans. Segons aquesta declaració, els Estats han de garantir-los un entorn segur i favorable, on puguin desenvolupar les seves activitats sense por de patir represàlies.

Els i les governants d’Europa han d'establir mesures per implementar la Declaració a la UE i garantir que no es processa ningú simplement per la seva tasca pels drets humans.

«Les autoritats han de deixar de criminalitzar defensors i defensores dels drets humans. La història no tractarà bé els governs que tracten com a delicte els actes realitzats per salvar vides», ha assenyalat Elisa De Pieri.

«A tot Europa, és molta la gent que ha donat mostra de molta més compassió i humanitat que els seus governs cap a les persones que busquen seguretat. És vergonyós que els defensors i defensores dels drets humans estiguin sent atacats per autoritats insensibles que s'obstinen a tancar les seves fronteres costi el que costi, fins i tot vides humanes».