Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Europa: els confinaments per COVID-19 posen al descobert prejudicis racials i discriminació en la policia

L'aplicació policial de les mesures de confinament per la COVID-19 a tot Europa ha afectat desproporcionadament les minories ètniques i els grups marginats, que han sofert actes de violència, controls d'identitat discriminatoris, quarantenes forçoses i multes. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe.

L'informe, "Actuació policial durant la pandèmia" abraça 12 països europeus i posa al descobert una inquietant tendència als prejudicis racials relacionada amb la preocupació pel racisme institucional present en les forces policials. L'informe reflecteix així mateix altres motius de preocupació més generals plantejats en les protestes del moviment "Black Lives Matter" .

"La violència policial i la preocupació pel racisme institucional no són qüestions noves, però la pandèmia de COVID-19 i l'aplicació coercitiva de les consegüents mesures de confinament han tret a la llum el seu grau d'extensió", ha afirmat Marco Perolini, investigador d'Amnistia Internacional sobre Europa Occidental.

Actuacions policials discriminatòries contra minories ètniques

L'aplicació policial de les mesures de confinament ha afectat desproporcionadament les zones més empobrides, que sovint compten amb una proporció més alta de població pertanyent a minories ètniques. Al Sena-Saint-Denis, la zona més empobrida de França continental i habitada majoritàriament per persones negres o d'origen nord-africà, el nombre de multes per incomplir el confinament va triplicar el de la resta del país, malgrat que les autoritats locals van manifestar que les mesures de confinament s'havien respectat allà igual que en altres zones. A Niça, un barri majoritàriament habitat per persones de classe obrera i ètnies minoritàries es va veure sotmès a tocs de queda nocturns més prolongats que la resta de la ciutat.

L'ús il·legítim de la força per part de la policia es va produir amb freqüència durant els controls d'identitat i les operacions de donar l'alt i registrar que formaven part de les mesures de confinament aplicades policialment.

Al Regne Unit, un dels pocs països europeus en els quals es recopilen dades desglossades ètnicament sobre l'aplicació de la llei, la policia de Londres va registrar entre març i abril de 2020 un increment del 22% en les operacions de donar l'alto i escorcoll. En aquest període, el percentatge de població negra que va ser sotmesa a operacions d'escorcoll va augmentar aproximadament un 33%.

El projecte Evidence Lab d'Amnistia Internacional va verificar 34 vídeos de tot Europa que mostraven que la policia va utilitzar la força de forma il·legítima, i en molts casos totalment innecessària.

En un vídeo publicat a Internet el 29 de març pot veure's a dos agents encarregats de fer complir la llei donar l'alto a un jove, aparentment d'ascendència nord-africana, en un carrer de Bilbao (País Basc, Espanya). Malgrat que el jove no sembla representar cap amenaça, els agents l'empenyen amb violència i el colpegen amb una porra. Mentre els dos agents mantenen l'home immobilitzat contra la paret amb les mans a l'esquena, la mare del jove apareix i els diu als agents de policia que el seu fill té problemes de salut mental. Un agent la colpeja llavors amb la porra i, després, tres d'ells la redueixen en el terra.

Segons l'anàlisi duta a terme per Amnistia Internacional, els agents encarregats de fer complir la llei no van utilitzar el mínim de força necessària i, de fet, és qüestionable que fos necessari cap tipus de força absolut. Algunes de les persones del veïnat que van gravar el vídeo van ser multades per "l'ús no autoritzat" d'imatges de membres de les forces de seguretat.

En un altre vídeo apareix Samir, un ciutadà egipci de 27 anys resident a França des de fa 10, que salta al riu Sena en Île-Saint-Denis (França) després d'haver estat perseguit per la policia el 26 d'abril de 2020. Se sent als agents de policia utilitzar un terme despectiu per referir-se a la població àrab ("bicot") i burlar-se d'ell, i un agent li diu a un altre: "Hauries d'haver-li lligat un pes al turmell". Posteriorment, Samir va ser colpejat pels agents en el furgó policial i va estar retingut sota custòdia. No va arribar a ser acusat de cap delicte, però va rebre l'ordre d'abandonar el país. Els dos agents identificats van ser suspesos pels insults racistes.

Assentaments romanís sotmesos a quarantenes militaritzades

En una demostració de discriminació contra la població romaní de Bulgària i Eslovàquia, els governs d'aquests dos països van declarar quarantenes obligatòries en els assentaments romanís. A Eslovàquia, a més, les autoritats van encarregar a les forces armades que les fessin complir. En aquest sentit, Amnistia Internacional considera que no és adequat que les forces armades apliquin mesurades de salut pública, i que aquestes forces han d'utilitzar-se únicament en situacions d'aplicació de la llei en les quals hi hagi un motiu clar que mostri que els agents de policia resulten insuficients. En els casos en qüestió no existeix tal motiu.

Durant les quarantenes obligatòries imposades a Bulgària, més de 50.000 persones romanís van quedar aïllades de la resta del país i van sofrir greus mancances d'aliments. Una enquesta va revelar que els ingressos mitjans dels barris romanís van disminuir un 61% entre març i maig de 2020.

A Burgas, les autoritats van emprar drons amb sensors tèrmics per prendre a distància la temperatura de la població resident en assentaments romanís i controlar-ne els moviments. D'igual forma, les autoritats de la localitat de Yambol van utilitzar avions para "desinfectar" el barri romaní, on s'havia declarat un brot de COVID-19 i on es va aplicar una estricta quarantena que va continuar fins i tot després que s'aixequés l'estat d'excepció en la resta del país.

Mesures dirigides contra els camps de persones refugiades i migrants

Les persones sol·licitants d'asil, refugiades i migrants que viuen en camps i allotjaments compartits també han estat objecte de quarantenes selectives a Alemanya, Xipre i Sèrbia, i de desallotjaments forçosos a França i Grècia.

Per exemple, sota l'estat d'excepció declarat a Sèrbia, les autoritats van imposar un règim especial en el qual els centres governamentals que acollien persones refugiades, migrants i sol·licitants d'asil van ser objecte de mesures específiques. Aquests centres van quedar així sotmesos a una estricta quarantena les 24 hores del dia, mentre l'exèrcit controlava el seu compliment del toc de queda.

"El govern ha de posar fi a les quarentenes obligatòries i els desallotjaments forçosos de les persones romanís, refugiades i migrants que viuen en assentaments i camps informals. En lloc d'això, ha de protegir el dret a l'habitatge i a la salut de totes les persones", ha afirmat Barbora Černušáková, investigadora d'Amnistia Internacional sobre l'Europa Oriental.

Persones sense llar

Les persones en situació de manca d'habitatge també van suportar mesures punitives durant el confinament. A Itàlia, l'ONG Avvocato di Strada va recopilar almenys 17 casos en els quals persones sense llar van rebre multes per no poder complir les mesures relatives a l'autoaïllament i les restriccions de circulació. A França, Espanya i Regne Unit, els agents encarregats de fer complir la llei van imposar multes a desenes més de persones sense llar.

"Les autoritats han d'abordar la preocupació pel racisme institucional, els prejudicis racials i la discriminació en la policia que han caracteritzat la seva resposta a la pandèmia de COVID-19. És hora que aquestes pràctiques s'aturin i que Europa s'enfronti al racisme que té a casa", ha afegit Barbora Černušáková .

Els 12 països abordats en l'informe són Bèlgica, Bulgària, Xipre, Eslovàquia, Espanya, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Romania, Regne Unit i Sèrbia.