Londres.- Un nou memoràndum del Sotssecretari de Defensa nord-americà, Gordon England, donant instruccions als funcionaris del Departament de Defensa perquè s'assegurin que tot el seu personal compleix el que estableix l'article 3 comú dels Convenis de Ginebra és un pas benvingut en la direcció adequada. No obstant això, només és un pas. Fa menys d'un mes, Amnistia Internacional va demanar al president George W. Bush que retirés o reescrivís de forma substancial el seu memoràndum del 7 de febrer de 2002, en el qual es deixava de banda l'article 3 comú (http://web.amnesty.org/library/Index/ENGAMR510932006). A la pràctica, el memoràndum del Sotssecretari England del 7 de juliol de 2006 constitueix, si més no, una anul?lació parcial de la política mantinguda durant quatre anys i mig pel govern nord-americà de negar als detinguts sota la seva custòdia en la "guerra contra el terror" la protecció que dóna l'article 3 comú dels Convenis de Ginebra. Les instruccions del Sotssecretari abasten només als detinguts sota custòdia del Departament de Defensa, la quals cosa eximeix un cop més del seu compliment altres agències com la CIA, presumptament responsable de detencions secretes, lliuraments il?legals i tortures o altres tractes cruels, inhumans o degradants durant la "guerra contra el terror". Està clar que la decisió d'aplicar l'article 3 comú als detinguts sota custòdia militar és només un pas parcial. També han d'aplicar-se proteccions completes en virtut del dret internacional humanitari i dels drets humans en el cas de tots els altres detinguts, independentment d'on romanguin reclosos i sota la custòdia de l?agència que sigui. La resolució Hamdan vs. Rumsfeld dictada el 29 de juny per la Cort Suprema dels Estats Units, que ha estat la causant del memoràndum del Sotssecretari, va soscavar un dels principis generals de la "guerra contra el terror" nord-americana en fallar a favor de l'aplicabilitat de l'article 3 comú. El cas en qüestió es referia al detingut iemenita Salim Ahmed Hamdan, un dels diversos detinguts de Guantànamo que s'enfronta a judici davant les comissions militars creades pel president Bush en virtut d'una ordre militar que va signar el 13 de novembre de 2001. Amnistia Internacional ha instat al govern nord-americà a no tractar de ressuscitar les comissions militars sota altres formes o per altres mitjans, per exemple mitjançant l'autorització del Congrés. El que el govern dels Estats Units ha passat per alt fins ara moment és la referència inclosa a la resolució majoritària sobre la causa Hamdan pel que fa al dret a un judici just consagrat en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. La Cort Suprema va fer referència a les normes sobre judicis justos esmentades en aquest tractat qualificant-les de "proteccions bàsiques", opinió amb la qual Amnistia Internacional està d'acord. L'organització insta una vegada més al govern nord-americà a aplicar aquestes proteccions. Amnistia Internacional reitera que totes les persones recloses a Guantànamo han de ser jutjades sense demora en judicis justos davant tribunals nord-americans o ser posades en llibertat amb totes les proteccions. El centre de detenció de Guantànamo ha de tancar-se, i qualsevol detenció ha de complir plenament el dret internacional humanitari i respectar els drets humans. Han d'acabar totes les detencions secretes, i tots els detinguts han de tenir accés a la seva família, a assistència lletrada i a una revisió judicial de la legalitat de la seva detenció, i han de ser posats en llibertat si no són jutjats en un procés just. Amb la "guerra contra el terror", el govern nord-americà no només ha tractat d'eludir les proteccions dels Convenis de Ginebra, sinó també les establertes pel dret internacional del drets humans, que inclou la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP). Els Estats Units van ratificar el PIDCP el 1992 i la Convenció contra la Tortura dos anys després. A Ginebra, al maig, el Comitè de l'ONU contra la Tortura va rebutjar la idea nord-americana que la Convenció contra la Tortura no s'aplicava a detinguts sota custòdia dels Estats Units fora de territori nord-americà. La setmana que ve, els Estats Units compareixeran davant el Comitè de Drets Humans de l'ONU. Amnistia Internacional i altres organitzacions han enviat al Comitè documents que inclouen la preocupació pel fet que els Estats Units no han aplicat el PIDCP fora del seu territori, com el propi Comitè havia dit anteriorment que havia de fer. No hi ha dubte que ha arribat el moment que els Estats Units introdueixin un gran canvi en la seva política. L'actitud de refús del govern davant el dret i les normes internacionals ha estat seguida de greus abusos i ha causat un gran dany a la credibilitat dels Estats Units en matèria de drets humans. Informació complementària L'article 3 comú dels quatre Convenis de Ginebra reflecteix el dret internacional consuetudinari. La Cort Internacional de Justícia ha determinat que les seves disposicions constitueixen "un criteri mínim que se suma a les normes més elaborades que també han d'aplicar-se en els conflictes internacionals". Ja el 1949, la Cort va qualificar les seves proteccions de "consideracions elementals d'humanitat". L'article 3 comú sosté que els judicis només poden celebrar-se "davant un tribunal legítimament constituït, amb garanties judicials reconegudes com indispensables pels pobles civilitzats". Així mateix, prohibeix la tortura i el tracte cruel, humiliant i degradant. Existeixen indicis que el rebuig per part del govern nord-americà de les proteccions establertes pels Convenis de Ginebra pot haver estat un possible intent d'eximir els agents nord-americans de ser processats per crims de guerra en virtut del dret nord-americà. A partir d'aquí, les violacions de drets humans comeses pels Estats Units en la "guerra contra el terror" han estat sistemàtiques. Durant més de dos anys, Amnistia Internacional ha estat demanant que s'establís una comissió d'investigació completa sobre tots els aspectes de les polítiques i pràctiques de detenció i interrogatori aplicades en la "guerra contra el terror" nord-americana, inclosos els "lliuraments extraordinaris" i les detencions secretes. En un recent memoràndum al govern nord-americà, Amnistia Internacional ha subratllat com a qüestió de màxima importància, no només en el context de la "guerra contra el terror", la necessitat que el govern nord-americà garanteixi que, quan les autoritats parlen del compromís dels Estats Units envers un tracte humà, el que volen dir compleix almenys el dret i les normes internacionals. Està clar que aquest no ha estat el cas fins ara. Les autoritats nord-americanes han autoritzat i aprovat tècniques d'interrogatori i condicions de detenció que violen les normes internacionals, i alhora han afirmat estar compromeses a tractar als detinguts amb humanitat. Si desitgen més informació, consultin Memorandum to the US Government on the report of the UN Committee Against Torture and the question of closing Guantánamo, del 23 de juny de 2006, http://web.amnesty.org/library/Index/ENGAMR510932006. (11/07/2006)