El govern dels Estats Units ha d'aturar immediatament les expulsions il·legals de sol·licitants d'asil a la frontera amb Mèxic i facilitar la recepció sense demora dels milers de persones afectades i la tramitació dels seus casos d'acord amb la legislació nord-americana, ha manifestat Amnistia Internacional avui durant una visita a la frontera.

"Aquestes expulsions violen el dret internacional, i les autoritats nord-americanes estan obligant milers de sol·licitants d'asil a esperar durant mesos en el costat mexicà de la frontera tant abans com després de rebre les seves sol·licituds de protecció. Els tribunals estan exercint una funció essencial a l'hora de contenir els abusos de poder de les autoritats nord-americanes, però la majoria de les persones que sol·liciten asil no tenen accés a la justícia i continuen patint violacions en gran escala dels seus drets", ha assenyalat Erika Guevara-Rosas, directora d'Amnistia Internacional per a les Amèriques.

Del 8 al 10 d'abril, Amnistia Internacional va monitorejar a San Diego les vistes de 28 casos d'asil que afectaven 31 persones adultes i 26 menors retornats per les autoritats nord-americanes a Mèxic des de finals de gener en aplicació de la política coneguda com “Quédate en México”. Durant les vistes, més del 40% de les persones van expressar proactivament el seu temor de tornar a Mèxic.

Amnistia Internacional va identificar en les vistes greus irregularitats degudes a la política coneguda com “Quédate en México”, entre les quals una manca generalitzada d'accés a advocats que afectava les persones retornades a Mèxic durant els procediments. Només en un dels casos monitorejat per Amnistia Internacional les persones sol·licitants d'asil havirn aconseguit assistència lletrada.

L'organització va entrevistar també, a Tijuana, vuit persones adultes i tres menors a qui les autoritats nord-americanes havien retornat a Mèxic després de sol·licitar asil. Algunes d'elles van expressar el seu temor a patir algun dany a Mèxic mentre esperaven que s'iniciés la vista dels seus casos.

"No em sento segur aquí. Pot passar alguna cosa, perquè sóc hondureny. Aquí la policia és molt corrupta, i roba els diners a molta gent", va afirmar Josue, hondureny de 53 anys.

El 8 d'abril, una cort federal nord-americana va dictar una ordre preliminar per la qual es prohibia seguir aplicant la política coneguda com  “Quédate en México”, o "protocol de protecció de migrants", en virtut de la qual les autoritats dels Estats Units han retornat a Mèxic més d'1.300 sol·licitants d'asil les sol·licituds del qual estaven encara tramitant-se. No obstant això, centenars de persones que estan esperant encara a Mèxic al fet que s'iniciï la vista judicial dels seus casos als Estats Units es troben atrapades en una situació d'incertesa jurídica, en condicions que poden ser perilloses.

Llista il·legal d'espera per sol·licitar asil en virtut de la política nord-americana de "dosificació"

A més d'aplicar la política coneguda com “Quédate en México”, les autoritats nord-americanes i mexicanes obliguen les persones sol·licitants d'asil a esperar durant setmanes o mesos abans de permetre'ls sol·licitar protecció, després d'incloure-les en una llista d'espera que és il·legal i que algunes afirmen que les posa en perill.

Manuel, salvadorenc de 29 anys que havia estat retornat a Mèxic després de sol·licitar asil, va  explicar que la policia mexicana l'havia detingut i li havia robat els diners i el telèfon la vigília del dia en què s'anava a anunciar per fi el seu nombre en la llista il·legal després d'esperar durant setmanes a Tijuana que li arribés el torn.

La llista d'espera està gestionada per un petit grup de sol·licitants d'asil durant el dia i per la policia mexicana de nit. A 9 d'abril, tenia prop de 4.460 persones inscrites a Tijuana, un 40% de les quals ciutadans mexicans, a qui ni les autoritats dels Estats Units ni les de Mèxic poden prohibir legalment sol·licitar asil a la frontera nord-americana.

En obligar milers de persones de nacionalitat mexicana a esperar a Mèxic durant setmanes o mesos abans de permetre'ls entrar als Estats Units per sol·licitar protecció, el govern nord-americà infringeix la seva pròpia legislació nacional sobre l'asil. Alhora, el govern mexicà infringeix l'article 11 de la seva Constitució (que garanteix a la ciutadania la llibertat de circulació) en impedir a persones de nacionalitat mexicana apropar-se a la frontera per presentar elles mateixes les seves sol·licituds d'asil, i tots dos països incompleixen les obligacions que han contret en virtut del dret internacional.

Del 8 al 10 d'abril, Amnistia Internacional va entrevistar 15 persones sol·licitants d'asil que portaven entre diverses hores i diversos mesos inscrites en les llistes il·legals d'espera.

Cindy, mare de 17 anys embarassada de set mesos, portava més de dos mesos esperant a Tijuana sol·licitar asil a la frontera nord-americana, després d'haver fugit de l'estat mexicà on vivia, Michoacán, a causa de les amenaces i la violència. "No em sento segura i em fa por estar aquí", va explicar. Poc després de la seva fugida, Cindy havia començat a rebre per telèfon amenaces dels seus agressors a Michoacán.

Tres dones transgènere d'El Salvador i Hondures van explicar a Amnistia Internacional que els feia por esperar a Tijuana sol·licitar asil als Estats Units, perquè la policia mexicana les havia agredit i se n''havia aprofita.

Pamela, salvadorenca transsexual de 29 anys, va explicar que feia "molta por" esperar a Tijuana. "Com la policia mexicana em va atacar i em va agredir a Ciutat de Mèxic, no em sentiria segura si hagués d'anar a la policia perquè algú m'ataqués a Tijuana. Diuen que Tijuana és un lloc molt perillós, i em fa por anar pel carrer sola".