Les persones que sobreviuen a la violència per armes de foc als Estats Units pateixen anys de trauma i dolor per una destructiva combinació de polítiques governamentals que ignoren les seves necessitats, ha afirmat avui Amnistia Internacional en la presentació d'una nova investigació sobre les experiències de les persones supervivents de tirotejos.

A Scars of Survival: Gun Violence and Barriers to Reparation in the USA, l'organització qualifica la violència amb armes de foc a Estats Units de "crisi de drets humans" i destaca que, sovint, les persones supervivents no tenen accés a atenció mèdica ni a altres formes de suport a causa d'unes despeses mèdiques desmesurades i a una burocràcia excessiva. Amnistia demana al govern d'Estats Units que implanti els mecanismes necessaris per garantir que els qui sobreviuen a la violència amb armes de foc tinguin accés a una reparació completa i efectiva.

"La majoria de la gent a qui vam entrevistar ens va dir que rebre un tret no va ser més que el principi del malson. Les persones supervivents explicaven que, malgrat haver estat víctimes d'un delicte, seguien tenint problemes i que sovint tenien unes despeses prohibitives per tractar el dolor crònic o obtenir ajuda per adaptar-se a una discapacitat", ha explicat Sanhita Ambast, investigadora d'Amnistia Internacional sobre drets econòmics, socials i culturals.

"Els alts costos, uns tràmits complicats i uns programes d'indemnització per a víctimes de delictes insuficients són barreres que dificulten l'accés a l'atenció i el suport adequats després del trauma de rebre un tret. Les autoritats nord-americanes han d'enfrontar-se a la violència amb armes de foc i garantir que les persones supervivents compten amb el suport necessari per fer front als perjudicis que han sofert i reconstruir la seva vida. El fet que no aborden degudament la violència amb armes de foc és un motiu més per proporcionar assistència als qui sobreviuen".

El 2018, Amnistia Internacional va entrevistar 25 supervivents de tirotejos a Miami, Tampa, Baltimore i Nova Orleans, ciutats totes elles amb taxes elevades de violència amb armes de foc. L'organització va parlar també amb 11 cuidadors i cuidadores, 17 professionals de la salut i 40 persones expertes en salut pública, defensores, activistes i professionals del treball social.

Despeses i reparació

La investigació d'Amnistia Internacional mostra que el govern nord-americà no proporciona a les persones supervivents de trets atenció mèdica essencial a llarg termini, suport, rehabilitació ni cap indemnització, alguna cosa essencial per garantir que el govern compleix la seva obligació de proporcionar-los una reparació completa i efectiva. Amnistia Internacional ha sostingut amb anterioritat que el govern dels Estats Units incompleix les obligacions en matèria de drets humans en no regular adequadament la compra, possessió i ús d'armes de foc per agents no estatals.

Atès que no existeixen programes específics per cobrir les necessitats de rehabilitació de les persones supervivents de trets, aquestes han de buscar atenció mèdica i psicològica a través del sistema de salut general, fet que planteja nombroses traves econòmiques i burocràtiques, exacerbades pel trauma i el dolor físic.

Megan Hobson tenia 16 anys quan es va veure atrapada en un foc creuat a Miami, el 2012. El tractament d'urgència li va salvar la vida, però segueix vivint amb afeccions com a dificultats per caminar, complicacions causades per fragments de bala en l'úter i la necessitat de rebre atenció i suport a la salut mental. Megan va explicar a Amnistia Internacional que seguia endeutada a causa de les factures mèdiques.

"Vaig ser una víctima, no vaig tenir res a veure amb el delicte. Només estava en el lloc inadequat en el moment inadequat", va explicar.

Jamie Williford va rebre en 2009, als 16 anys, un tret en l'esquena que la va deixar paralítica i amb necessitats sanitàries greus i permanents. Encara que Jamie té Medicaid, un programa governamental que proporciona cobertura mèdica a algunes persones d'ingressos baixos, afronta importants barreres burocràtiques per accedir a l'atenció mèdica, sobretot per trobar professionals de la salut que acceptin la seva assegurança.

Com moltes persones supervivents de trets amb discapacitat, Jamie ha tingut problemes per trobar un habitatge assequible i accessible.

Després de patir la lesió, va ser ingressada en un centre d'assistència para persones adultes, sense accés a atenció a la salut mental, educació o formació adequades per a una persona menor d'edat o nova usuària de cadira de rodes. Des que va complir 18 anys, ha viscut sobretot en allotjaments compartits, però no pot obtenir un habitatge permanent adequat que s'adapti a les seves necessitats.

Amnistia Internacional va posar en relleu el cas de Jamie com a exemple de l'entramat de nombroses polítiques deficients en què queden atrapades les persones supervivents de la violència amb armes de foc: les dificultats per accedir a l'atenció mèdica, la inexistència d'habitatges assequibles i la manca de suport a les persones amb discapacitat.

Una burocràcia asfixiant

Gairebé totes les persones supervivents de trets a qui va entrevistar Amnistia van explicar que la burocràcia i els tràmits eren un obstacle clau per accedir a l'atenció mèdica a llarg termini.

Això és especialment difícil per a supervivents de trets que viuen en entorns inestables i no estan acostumades a moure's per un sistema de salut tan fragmentat i complicat, i que moltes vegades tracten, alhora, de negociar i processar els canvis en la seva salut, vida familiar, ocupació o perspectives d'ocupació, derivats d'haver estat víctima d'un tiroteig.

Un home el germà del qual va ser víctima d'un tiroteig va explicar: "Per a l'atenció mèdica, si vols més serveis o alguna cobertura [de Medicare], comencen a preguntar si has treballat alguna vegada. Si dius que sí, volen veure sis mesos de matrius de xecs i el teu certificat de naixement, volen una targeta de la seguretat social; volen tot això i no ho tenim".

Les sol·licituds d'indemnització com a víctimes exigeixen també una notable quantitat de detalls i documentació complementària que poden ser difícils d'aconseguir, especialment quan la persona afectada s'està recuperant de lesions greus que n'han alterat la vida.

El 2017, la raó més habitual per denegar o arxivar una sol·licitud d'indemnització com a víctima en tots els estats va ser informació incompleta. També es van esmentar com a traves per accedir a una indemnització la manca de coneixements i uns requisits molt estrictes.

Recomanacions

"Amnistia Internacional demana a les autoritats federals i estatals dels Estats Units que garanteixin que les persones supervivents de violència amb armes de foc tenen accés a l'atenció mèdica i al suport que necessiten, i que se'ls informa de totes les prestacions sanitàries i d'un altre tipus a les quals tenen dret", va dir Sanhita Ambast.

L'organització també demana a les autoritats que garanteixin que totes les persones supervivents de violència amb armes de foc reben una reparació completa i efectiva, la qual cosa inclou una indemnització pels perjudicis que han sofert.

"Proporcionar atenció adequada a llarg termini a les persones supervivents de violència amb armes de foc als Estats Units no és un problema insoluble", afirma Jasmeet Sidhu, directora d'investigació de la campanya End Gun Violence a Amnistia Internacional Estats Units. "Hi ha mesures que les autoritats locals, estatals i federals poden prendre avui mateix sempre que en tinguin la voluntat política".