Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Estats Units: la violència amb armes de foc és una crisi de drets humans

El govern dels Estats Units ha permès que la violència amb armes de foc es converteixi en una crisi de drets humans, segons el nou informe d'Amnistia Internacional In the Line of Fire: Human Rights and the U. S. Gun Violence Crisis. L'organització examina en l'informe com tots els aspectes de la vida als Estats Units s'han vist compromesos d'alguna manera per l'accés sense restriccions a les armes, sense que s'hagi intentat establir una regulació d'àmbit nacional significativa.

Mentre que la majoria dels països tenen sistemes de concessió de llicències i regulació de les armes de foc, als Estats Units hi manquen mesures com ara un registre nacional, i 30 estats permeten tenir pistoles sense necessitat de llicència ni de permís.

"El govern dels Estats Units dona prioritat a la possessió d'armes de foc per sobre dels drets humans bàsics. Encara que s'han proposat moltes solucions, hi ha una enorme manca de voluntat política per salvar vides", ha assenyalat Margaret Huang, directora executiva d'Amnistia Internacional Estats Units. "Tot i el gran nombre d'armes de foc en circulació i l'enorme quantitat de persones que moren per trets tots els anys, hi ha una manca impressionant de regulació federal que podrien salvar milers de vides".

Conscient dels decennis de feina feta per comunitats afectades i per activistes, Amnistia Internacional pretén en el seu informe donar suport a aquests esforços situant el problema de la violència amb armes de foc en el marc dels drets humans internacionalment reconeguts i proposant dins d'aquest marc solucions que els Estats Units haurien d'adoptar per abordar la crisi.

"La capacitat de viure la nostra vida quotidiana amb seguretat i dignitat, sense por, és el pilar mateix dels drets humans", ha afegit Huang. "Ningú pot considerar segurs els seus drets humans mentre els nostres líders no facin res pel que fa a la violència amb armes de foc".

El 2016 -últim any del qual es disposa d'estadístiques- més de 38.000 persones van morir i 116.000 van patir ferides no mortals als Estats Units a causa d'armes de foc. En l'informe s'examina la manera en què la violència amb armes de foc afecta les comunitat negres, en les quals és la causa principal de mort d'homes i nens d'entre 15 i 34 anys, que tenen 20 vegades més probabilitats de morir per trets d'arma de foc que els seus homòlegs blancs. Les dones que pateixen violència en l'àmbit familiar i els nens i les nenes també es veuen afectats de manera desproporcionada.

Encara que en l'informe es formulen moltes recomanacions diferents per a cadascun dels aspectes del problema tractats, la crida general que s'hi fa és que s'adopti legislació nacional per eliminar la inadequada i arbitrària amalgama actual de lleis estatals a causa de les quals les persones estan més exposades a la violència amb armes de foc en uns estats que en uns altres.

Entre les recomanacions formulades figuren:

  • Control exhaustiu d'antecedents.
  • Regulació nacional de la concessió de llicències i el registre d'armes de foc i obligació de rebre capacitació per posseir un arma de foc.
  • Prohibició dels fusells d'assalt semiautomàtics i altres armes d'ús militar.
  • Inversió en programes de reducció i prevenció de la violència en les comunitats basats en dades.
  • Legislació sobre emmagatzematge segur obligatori.

S'assenyala en l'informe que, encara que els casos de matances amb armes de foc tenen profunds efectes emocionals i psicològics i podrien prevenir-se prohibint els fusells d'assalt i les armes de foc d'alta capacitat, aquests fets constitueixen només menys de l'un per cent de les morts per arma de foc. Més comuns i menys difosos són els casos individuals que marquen la vida quotidiana en comunitats de tot el país. Per aquest motiu, en l'informe es comparteixen casos individuals de persones afectades per la violència amb armes de foc.

"Han d'entendre [que] els nostres fills pateixen" -va dir Pam Bosley, dona de Chicago el fill de la qual, Terrell, va morir víctima de la violència amb armes de foc en uns fets de 2006 encara sense resoldre i que va parlar amb Amnistia Internacional per a l'informe. "Necessitem serveis socials i teràpia per a la joventut. Com sobreviuran i triomfaran en aquest ambient? Quan maten un nen, a tot estirar el col·legi fa venir un terapeuta per a un dia. Si ens tractessin com a Sandy Hook, les coses serien diferents. Quan van treure aquelles vides en aquella comunitat van portar terapeutes per a un any perquè treballessin amb els nens; els nostres nens passen per això tots els dies. La nostra comunitat no té cap valor per als Estats Units. No creuen que mereixem teràpia o suport".

En l'informe s'exploren també les conseqüències per les milers de persones que sobreviuen a la violència amb armes de foc. De mitjana, tots els dies més de 317 persones reben un tret i sobreviuen, almenys prou per arribar a l'hospital. Les conseqüències mentals, físiques i econòmiques de les seves ferides determinen la seva vida per sempre. Aquesta situació és una crisi de salut pública de proporcions extraordinàries i amb una resposta notablement escassa per part del govern, donats els efectes que sofreixen per a tota la vida moltes persones supervivents.

Thomas Scalea, director del Centre de Xoc i Trauma R. Adams Cowley de Baltimore, va parlar amb Amnistia Internacional d'un pacient que és un exemple de la lluita que lliuren les persones supervivents: "Tinc un noi [que] va rebre múltiples trets. L'he operat potser 15 o 20 vegades en 18 mesos, perquè tenia molts problemes i estava malalt. Però ho ha superat i està bé. Excepte que [...] li van disparar també en el braç i té greument danyat el nervi i es guanyava la vida fent mudances i recollint coses. Necessites els dos braços per recollir coses, així que està incapacitat i no pot treballar [...] I és que no hi ha reeducació ni capacitació. I per tenir la discapacitat has de negociar amb el sistema de salut, i si a mi em costa ja molt fer-ho, com creuen que li va a anar a ell?"

A més de treballar perquè s'implementin les recomanacions federals i locals formulades en l'informe, Amnistia Internacional col·laborarà a escala estatal amb entitats locals, començant amb iniciatives empreses a Ohio, Illinois i Michigan. A Illinois, membres de l'organització instaran el governador a aprovar la Llei per Combatre el Tràfic Il·legal d'Armes de Foc, que ajudarà a frenar el flux d'armes procedents del tràfic il·legal i impedir que els venedors d'armes obrin els seus negocis al costat de col·legis i jardins d'infància. A Ohio, gran nombre d'activistes s'esforçaran per aturar un projecte de llei amb el qual augmentaria la probabilitat que es produeixin enfrontaments amb armes de foc. Una tercera campanya a Michigan tindrà per objecte aconseguir que s'aprovi una llei que permet a les famílies prendre mesures per impedir als seus membres danyar-se mútuament o a altres persones.

Altres activitats de campanya serviran també per demanar als governs municipals i estatals que inverteixin en les comunitats finançant plenament programes basats en elles per buscar solucions, que han demostrat ser la forma més eficaç d'intervenció per a la reducció de la violència amb armes de foc a Estats Units.

Autoritzacions i exportacions d'armes espanyoles als EUA

El 2017 Espanya va autoritzar 218 llicències de material de defensa (amb valor de 205 milions d'euros), principalment en armes petites (89 milions d'euros), armes lleugeres (20.000 euros) municions (6,6 milions d'euros) amb destinació als Estats Units. En aquest mateix any, es va exportar material per valor de 80,7 milions d'euros.

En aquest context, Amnistia Internacional demana al govern espanyol que no autoritzi l'exportació als EUA d'armes petites ni de munició a la policia, empreses de seguretat privada o particulars perquè actualment existeix un risc substancial que s'utilitzin per cometre o facilitar violacions i abusos, inclosos actes de violència contra civils. Aquesta política de denegació ha de mantenir-se fins que el Govern introdueixi mesures eficaces per prevenir l'ús indegut d'armes petites, com la prohibició de la possessió d'armes de tipus militar per part de civils, així com sistemes estrictes de concessió de llicències, marcatge i rastreig i procediments transparents en relació amb l'ús policial de les armes de foc i les exportacions nord-americanes d'armes de foc.