Als Estats Units, les forces policials han comès de manera generalitzada violacions de drets humans contra persones que es manifestaven en contra dels homicidis il·legítims de persones negres i en favor d'una reforma de la policia, ha manifestat Amnistia Internacional avui, en presentar un mapa interactiu d'incidents de violència policial i una nova campanya que demana canvis sistèmics en l'actuació de la policia.
Amnistia Internacional ha documentat 125 casos diferents de violència policial contra manifestants, en 40 estats i el Districte de Columbia entre el 26 de maig i el 5 de juny de 2020, període en què centenars de milers de persones dels Estats Units i altres països van protestar contra del racisme i la violència policial i per manifestar que les vides de les persones negres importen. L'anàlisi mostra que els agents encarregats de fer complir la llei van violar diàriament els drets humans al carrer, en comptes de complir amb la seva obligació de respectar i facilitar el dret de la gent a manifestar-se pacíficament.
Aquest ús il·legítim de la força va incloure pallisses, utilització indeguda de gas lacrimogen i esprais de pebre, i trets injustificats amb projectils menys letals, com bales de foam i de goma. Aquestes abusos van ser obra de diverses forces de seguretat, des de departaments locals de policia, fins a organismes federals i la Guàrdia Nacional.
"L'anàlisi ho deixa ben clar: quan activistes i simpatitzants del moviment Black Lives Matter van sortir al carrer en poblacions de tots els Estats Units per exigir pacíficament la fi del racisme i la violència policial sistèmics, van rebre de forma aclaparant una resposta militaritzada i més violència policial encara", ha afirmat Brian Castner, assessor general d'Amnistia Internacional sobre resposta a les crisis relatives a armes i operacions militars.
“El que cal ara és una reforma sistèmica i en profunditat de l'actuació policial als Estats Units”
Brian Castner, Amnistia Internacional
"No és moment de posar pedaços i excuses per unes quantes "pomes podrides". Ara el que cal és una reforma sistèmica i en profunditat de l'actuació policial als Estats Units, que posi fi a l'ús policial de força excessiva i els homicidis extrajudicials de persones negres. Les comunitats no han de viure amb la por de patir danys a mans dels mateixos agents que s'han compromès sota jurament a protegir-les. Els agents responsables d'ús excessiu de la força i homicidis il·legítims han de retre comptes sempre".
Investigació basada en fonts obertes sobre les protestes d'Estats Units
Per avaluar aquests incidents, el projecte Evidence Lab d'Amnistia Internacional per a situacions de crisis va recopilar gairebé 500 vídeos i fotografies de protestes publicats en plataformes de xarxes socials.
Aquest contingut digital va ser després verificat, geolocalitzat i analitzat per un equip d'investigació amb coneixements especialitzats en armes, tàctiques policials i disposicions del dret internacional i la legislació nord-americana aplicables en matèria d'ús de la força.
En alguns casos, l'equip va poder també entrevistar les víctimes i confirmar la conducta policial amb els departaments locals de policia.
Violència policial en desenes d'estats
Com mostra el mapa, l'anàlisi d'Amnistia Internacional posa de manifest una aclaparant varietat de violacions de drets humans comeses per les forces policials en tot Estats Units, concretament en el 80% dels estats del país.
El 30 de maig, un patrulla conjunta de policia de Minneapolis i personal de la Guàrdia Nacional de Minnesota van disparar il·legítimament projectils d'impacte de 37/40 mm fabricats a Estats Units contra persones que es trobaven en actitud pacífica en el porxo de les seves cases. En veure que les gravaven amb els seus telèfons mòbils, aquestes forces van començar a disparar contra elles al crit de "cap a dins" i "obriu foc".
L'1 de juny, personal de seguretat de diversos organismes federals, incloses la Policia de Parcs i l'Oficina de Presons, així com personal de la Guàrdia Nacional del Districte de Columbia, va cometre una varietat de violacions de drets humans contra manifestants a la plaça Lafayette de Washington, DC. Va utilitzar escuts antidisturbis per empènyer manifestants i professionals de mitjans de comunicació, va fer ús indegut de diversos agents per al control multituds i va llançar granades Stinger Ball de fabricació nord-americana, que contenen gas pebre i tenen en explotar un efecte "encegador" commocionant, llançant indiscriminadament pilotes de goma en totes direcccions. L'atac, va precedir una sessió fotogràfica del president Trump davant una església propera, va rebre una àmplia cobertura en els mitjans de comunicació, inclosa una llarga línia de temps en vídeo del Washington Post per a la qual Amnistia Internacional va aportar l'anàlisi tàctica i de les armes.
També l'1 de juny, al centre de Filadèlfia, la policia estatal i municipal va utilitzar grans quantitats de gas lacrimògen i esprais de pebre per desallotjar persones que es manifestaven pacíficament en l'autopista del carrer Vine. Una manifestant que es va veure afectada, Lizzie Horne, alumna d'una escola rabínica, va explicar a Amnistia Internacional:
"De sobte van començar a ruixar amb gas pebre la multitud. En la mitjana hi havia un agent que també estava llançant-lo. Després van començar amb el gas lacrimogen. Algú que estava davant, a qui un pot de gas lacrimògen havia clpejat en el cap, va començar a retrocedir ràpidament. Estàvem intentant ajudar-lo, esbandint-li els ulls, i llavors es va desmaiar i va començar a patir convulsions. Va recuperar el sentit. Quan per fi l'aixequem i comencem a apartar-lo de la calçada, van començar a llançar més gas lacrimogen, i va ser llavors quan la gent va començar a espantar-se de debò. Van començar a gasejar alhora que ens acorralaven: estàvem contra una reixa enorme que la gent havia de saltar, a la part alta d'una pujada. El reixat devia tenir gairebé dos metres d'alt. La gent va començar a posar les mans en alt, però la policia no parava. Era un pot rere l'altre. Estàvem en un núvol de gas. No podíem deixar de bavejar i tossir".
"Llavors la policia va aparèixer per l'altre costat del reixat i va començar a gasejar-nos des d'allà. Després, la policia va començar a pujar [...] anava colpejant i tombant gent. Arrossegava la gent capo avall i l'obligava a posar-se de genolls; la posava en filera, agenollada, en la mitjana de l'autopista amb les mans lligades amb manetes, i els treia les màscares i tornava a llançar-los esprai i a gasejar".
Les violacions de drets humans no es van cometre només en grans ciutats. La policia local va utilitzar injustificadament gas lacrimògen contra protestes pacífiques a Louisville, Kentucky; Murfreesboro, Tennessee; Sioux Falls, Dakota del Sud, i Albuquerque, Nou Mèxic, entre altres localitats. I a Fort Waynne, Indiana, el 30 de maig, un periodista local va perdre un ull en disparar-li la policia una granada de gas lacrimògen en la cara.
Anàlisi jurídica de l'ús de la força
L'ús excessiu de la força contra persones que es manifesten pacíficament viola la Constitució d'Estats Units i el dret internacional dels drets humans. Els organismes encarregats de fer complir la llei de tots nivells tenen l'obligació de respectar, protegir i facilitar les reunions pacífiques.
Encara que la majoria de les protestes han estat pacífiques, hi ha hagut manifestants que han recorregut a la violència. No obstant això, en molts casos, en comptes de respondre a infraccions individuals, les forces de seguretat han fet ús desproporcionat i indiscriminat de la força contra manifestacions senceres.
Les forces de seguretat només poden fer ús de la fora en reunions pacífiques si és absolutament necessari i proporcionat per aconseguir un objectiu legítim d'aplicació de la llei, en resposta a violència greu i que amenaci la vida o els drets d'altres persones. I fins i tot llavors, les autoritats han de distingir estrictament entre manifestants i vianants l'actitud de les quals és pacífica i qualsevol persona que exerceixi activament la violència. Els actes violents d'una persona no justifiquen mai l'ús desproporcionat de la força contra manifestants l'actitud de les quals és en general pacífica, i la força només està justificada fins que l'amenaça immediata de violència contra altres persones es contingui.
Qualsevol restricció de les reunions públiques, inclòs l'ús de la força contra manifestants, no ha de discriminar per motius de raça, ètnia, ideologia política o pertinença a determinat grup social.
La reforma de la policia és urgent
En una ordre executiva emesa el 16 de juny, el president Trump va proposar crear incentius per limitar l'ús de tècniques d'estrangulació com la que va matar George Floyd a Minneapolis el mes passat, així com una base nacional de dades sobre denúncies d'ús excessiu de la força per la policia.
Alhora, algunes forces policials estatals i municipals han emprès reformes parcials d'àmbit local des que van començar les protestes, entre les quals la suspensió de l'ús d'algunes armes per al control de multituds, com el gas lacrimògen. A Minneapolis, l'Ajuntament ha promès per majoria dissoldre la força de policia i substituir-la per institucions de seguretat pública més eficaces.
Amnistia Internacional demana que es duguin a terme reformes reals i estructurals de l'actuació policial als Estats Units, que siguin d'àmbit general, entre les quals:
- posar fi a la comissió policial d'homicidis extrajudicials de persones negres i fer retre comptes per aquestes morts mitjançant investigacions independents i imparcials, que proporcionin reparació a víctimes i supervivents;
- garantir el dret de protesta pacífica contra la violència policial, sense que manifestants, periodistes o vianants corrin el risc de ser objecte també de violència policial;
- aprovar legislació federal, inclosa la Llei PEACE, així com estatal, que restringeixi l'ús policial de la força de manera que només s'hi recorri quan sigui estrictament necessari i proporcionat;
- posar fi a la doctrina de la "immunitat qualificada", que impedeix fer retre judicialment comptes a la policia quan infringeix la llei, i
- aprovar legislació federal que desmilitaritzi les forces policials.
"La reforma real, sistèmica i duradora de la policia a tots els nivells és necessària per garantir en tot el país que les persones poden sentir-se segures quan surten al carrer per expressar les seves opinions lliure i pacíficament, sense que existeixi un risc real que pateixin danys a les mans dels mateixos agents que se suposa que han de protegir-les. És un dret constitucional que es troba reflectit en el dret internacional dels drets humans, i negar aquest dret amb violència física, gas lacrimogen i esprais de pebre és senyal de repressió", ha afirmat Brian Griffey, investigador/assessor per a Estats Units d'Amnistia Internacional.