Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: Visita del president colombià Álvaro Uribe

  • El govern espanyol no pot seguir ignorant la crisi de drets humans que viu Colòmbia durant la visita d'Álvaro Uribe a Espanya
Madrid.- Amb motiu de la visita a Espanya del president colombià Álvaro Uribe, Amnistia Internacional (AI) vol recordar una vegada més al govern espanyol la necessitat de prioritzar una agenda de drets humans en les relacions bilaterals amb Colòmbia. El govern espanyol no pot continuar obviant el fet que la situació de drets humans i humanitària de Colòmbia segueix sent greu, que el país continua enmig d'un conflicte armat i que els grups paramilitars segueixen operant malgrat el procés de desmobilització promogut pel govern colombià. Amnistia Internacional insta el govern espanyol a que no doni suport a iniciatives que perpetuïn les violacions de drets humans a Colòmbia.  Encara que alguns indicadors clau de la violència relacionada amb el conflicte que dura més de 40 anys com els segrests i la presa d’ostatges han millorat en els últims anys, d’altres, com els relatius a les persones desplaçades internament segueixen deteriorant-se. A més, el conflicte armat segueix afectant centenars de milers de persones, especialment les que pertanyen a comunitats indígenes, afrodescendents i camperoles, moltes de les quals viuen en terres que tenen interès econòmic per a les parts en conflicte. Els grups guerrillers, els paramilitars i les forces de seguretat continuen sent responsables d'abusos contra els drets humans i de violacions del dret internacional humanitari generalitzats i sistemàtics. L'índex encara elevat d'execucions extrajudicials comeses per les forces de seguretat continua suscitant profunda preocupació, igual que els homicidis ininterromputs de defensors i defensores de drets humans i de sindicalistes, que també segueixen rebent amenaces. Els grups paramilitars segueixen actuant, de vegades amb el suport o la connivència de les forces de seguretat, malgrat les declaracions en sentit contrari del govern. Encara que hi ha hagut alguns avenços en les investigacions judicials sobre casos clau de drets humans, la impunitat continua sent un problema greu.  El govern espanyol no pot ignorar aquesta realitat en les seves relacions bilaterals amb el govern colombià. Encara que l'Acord d'Associació Estratègica amb Colòmbia signat el gener de 2008 preveu un mecanisme de drets humans bilateral, un any i mig després, aquest segueix sense estar establert. Amnistia Internacional creu que ja sigui a través del citat mecanisme com de qualsevol altre instrument, el govern espanyol ha de plantejar una agenda de drets humans basada en les recomanacions que any rere any formula l'alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans i altres òrgans internacionals i els compromisos assumits pel govern colombià en el marc del Consell de Drets Humans de l'ONU.   Amnistia Internacional també insta el govern espanyol a suspendre l'ajuda militar i tota transferència d'equipament militar a les forces armades colombianes fins que s'hagin aplicat plenament les recomanacions d'aquests organismes internacionals de manera que no existeixi un perill evident que l'ajuda i l'equipament s’utilitzin per facilitar greus violacions de drets humans i del dret internacional humanitari a Colòmbia. Segons les últimes estadístiques oficials de comerç d'exterior d'armes espanyoles, en el primer semestre de 2008, el govern espanyol va autoritzar la venda a Colòmbia de 110 milions d'euros de la categoria “aeronaves”.  Per Amnistia Internacional els temes a abordar en aquesta nova trobada amb el president Uribe i en les seves relacions bilaterals en general són els següents:    Preocupacions d’Amnistia Internacional sobre ColòmbiaExecucions extrajudicials, desaparicions i desplaçaments forçats Els grups paramilitars –actuant de vegades de connivència amb les forces de seguretat– han estat els autors de la majoria de les execucions extrajudicials en els últims temps. El 2007 se sap que van ser responsables de l'homicidi d'almenys 300 civils. No obstant això, en les estadístiques més recents destaquen les execucions extrajudicials comeses directament per les forces de seguretat que han augmentat considerablement en els últims anys. Així mateix, el 2007, almenys 190 persones van ser víctimes de desaparició forçada a mans de les forces de seguretat i els paramilitars, o es troben en parador desconegut després de ser segrestades pels diferents grups armats d'oposició.  El govern de Colòmbia va adoptar algunes mesures per abordar les execucions extrajudicials, com la destitució l'octubre de 2008 d'una vintena d'oficials de l'exèrcit després de revelar-se que havien estat responsables de la mort de desenes de joves de Soacha. Tot i així, és imprescindible que totes aquestes denúncies siguin objecte d'una investigació efectiva per part del sistema de justícia civil, processant els responsables.  A més, en els últims 20 anys, entre tres i quatre milions de persones s'han vist obligades a abandonar les seves llars a Colòmbia. El 2007 van ser més de 300.000 les persones desplaçades, i durant la primera meitat de 2008, 270.000 van patir desplaçaments forçats. Actualment es calcula que hi ha 4 milions de persones desplaçades, moltes d'elles pertanyents a pobles indígenes, comunitats afrodescendents, dones i nens i nenes. Assetjament i amenaces  a defensors i defensores de drets humans Amnistia Internacional ha mostrat la seva preocupació pel manteniment de les amenaces de mort contra sindicalistes i defensors i defensores de drets humans. A més, AI segueix preocupada pel fet que autoritats colombianes qualifiquen periodistes com afín a la guerrilla. El govern colombià –inclòs el propi president Uribe, ha d'abstenir-se de realitzar declaracions que qüestionin la legitimitat del treball pels drets humans. A més, ha d'emprendre mesures eficaces per posar fi a la impunitat dels abusos contra els defensors i defensores i donar suport un Pla d'Acció sobre  Drets Humans després d'un ampli procés de consultes nacional.  El desembre de 2008, Edwin Legarda va resultar ferit de mort per trets de les forces de seguretat mentre viatjava al sud del país per recollir la seva esposa, Aída Quilcué, líder de l'organització indígena Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC). Aída Quilcué tornava de Ginebra, on havia assistit a la sessió d'Examen Periòdic Universal de Colòmbia del Consell de Drets Humans, davant la qual havia manifestat públicament diversos motius de preocupació en relació amb violacions de drets humans contra els indígenes, inclosos homicidis a les mans de les forces de seguretat.  El govern espanyol ha d'instar les autoritats colombianes perquè duguin a terme una investigació immediata, exhaustiva i imparcial sobre aquest homicidi i incloure en el mecanisme de drets humans amb Colòmbia mesurades concretes per a la protecció efectiva dels defensors i defensores de drets humans en el país. Fins que aquestes investigacions no es produeixin, seguiran existint dubtes sobre si el vehicle en el qual viatjava Edwin Legarda va ser encertat deliberadament i si la persona contra la qual es dirigien les bales era en realitat Aída Quilcué.  “Llei de víctimes” El govern espanyol ha d'abordar amb les autoritats colombianes la llei sobre “mesures de protecció a les víctimes de la violència”, que actualment es debat en el Congrés, i instar-los perquè la normativa sigui conforme a la legislació internacional. Aquesta llei no ha de fer cap distinció entre víctimes per part d'accions de grups paramilitars, grups guerrillers o forces de seguretat a l'hora de ser reparades. Tampoc pot negar la indemnització a futures víctimes del conflicte i a víctimes de violacions a les mans d'agents de l'Estat que no pertanyin a les forces de seguretat. I ha de contemplar la restitució de terres robades durant aquest conflicte. Procés de desmobilització L'organització ha recordat també que els grups paramilitars segueixen cometent abusos de drets humans degut, en part, a un procés de desmobilització i un marc legal que no s'ajusta a les normes internacionals. Tant és així que aproximadament el 90% dels paramilitars desmobilitzats s'han beneficiat d’amnisties de facto. A més, des que van començar a declarar davant les unitats de Justicia y Paz previstes per la llei, almenys 15 persones relacionades amb el procés van ser víctimes d'homicidi i al voltant de 200 persones més van rebre amenaces.  Molts paramilitars no estan col·laborant plenament amb els tribunals de Justicia y Paz en no retornar els milions d'hectàrees de terres dels quals es van apropiar indegudament, cosa que menyscaba el dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació.  Amnistia Internacional insisteix en la seva petició al govern espanyol perquè s'abstingui de donar suport polític a projectes duts a terme dintre del marc del procés de Justicia y Paz que podrien agreujar la impunitat a Colòmbia.  A més, Amnistia Internacional ha mostrat la seva preocupació pel fet que grups paramilitars segueixen operant en el país, per la qual cosa l'organització demana al govern colombià que garanteixi la dissolució i el desarmament efectiu dels grups paramilitars i l’enjudiciament d'aquells contra els qui existeixin proves d'haver comès violacions de drets humans. Abusos comesos per la guerrilla colombiana Els grups guerrillers segueixen cometent abusos contra els drets humans i violacions del dret internacional humanitari com ara homicidis deliberats de civils, segrests i presa d'ostatges. Amnistia Internacional segueix rebent nombrosos testimonis sobre reclutament forçat de menors d'edat tant per grups guerrillers com per grups paramilitars. L'organització també veu amb preocupació els atacs indiscriminats amb explosius que han tingut lloc en diverses zones urbanes i que en alguns casos han estat atribuïts a les FARC.  Amnistia Internacional ha acollit amb satisfacció els últims alliberaments d'ostatges i segueix demanant l'alliberament urgent i incondicional de totes les persones segrestades. Encara així, l'organització s'oposa al fet que el govern colombià ofereixi llibertat i recompenses econòmiques als membres de la guerrilla que lliurin persones a les quals mantenen privades de llibertat. Deixar en llibertat membres de la guerrilla que ja han estat investigats, jutjats i condemnats és molt distint de concedir immunitat de facto a presumptes autors de greus abusos contra els drets humans. Davant aquests delictes, Amnistia Internacional s'oposa a les amnisties, indults i mesures similars que impedeixin exercir els drets a la veritat, la justícia i la reparació per a totes les víctimes i els seus familiars.