Madrid.- Amb motiu de la pròxima visita a Espanya de Condolezza Rice, secretària d'estat nord-americana, la secció espanyola d'Amnistia Internacional (AI) s'ha dirigit per carta al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per demanar-li que transmeti un missatge clar d?absolut rebuig de l?efecte sobre els drets humans de la política empresa pels EUA en ?la guerra contra el terror?. Segons informacions aparegudes en premsa, sembla que el govern espanyol no vol tractar qüestions ?espinoses? durant les seves reunions amb Condolezza Rice. No obstant això, alguns aspectes fonamentals de la política dels EUA violen els drets humans i vulneren el dret internacional. Els exemples més significatius són el centre de detenció il?legal de Guantánamo, el programa de lliuraments ?extraordinaris? operat per la CIA, les presons secretes i la llei de comissions militars, una legislació que sembla legalitzar la tortura. Igualment l'organització està preocupada per l'aplicació de la pena de mort als EUA i demana al govern espanyol que insti les autoritats nord-americanes a no obstaculitzar iniciatives internacionals a favor de l'abolició de la pena capital en el món. ?Demanem al govern espanyol que sigui conseqüent amb el seu compromís a favor d'una política exterior compromesa amb els drets humans i que aprofiti aquesta visita per reforçar aquesta postura. Els temes ?espinosos? es tracten sobretot amb els governs aliats. Per això, és important que el govern espanyol exigeixi a Condolezza Rice, per exemple, el tancament de Guantánamo, símbol de la ?guerra contra el terror?, afirma Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya. La Secció espanyola d'Amnistia Internacional, la vigília d'aquesta visita, també s'ha dirigit directament a Condolezza Rice per transmetre aquestes peticions a través de l'ambaixada dels EUA. Un avió gegant amb tres activistes de l'organització, caracteritzats com els presos de Guantánamo, ha representat la injustícia i els abusos que cometen els EUA en la seva lluita contra el ?terror? davant l'ambaixada nord-americana, on s'ha lliurat una carta dirigida a la secretària d'estat exigint al govern nord-americà que posi fi a les mesures antiterroristes contràries a les normes internacionals de drets humans. Peticions d'Amnistia Internacional en relació amb la visita de Condolezza Rice: ? Tancament immediat de Guantánamo Un informe recent d?AI assegura que un 80% dels almenys 385 homes que continuen reclosos a Guantánamo estan en règim d'aïllament. La tortura, la humiliació, la discriminació, la burla dels tribunals i el menyspreu de les obligacions contretes en virtut dels tractats internacionals, tot això amb una impunitat gairebé total, componen l'ordre del dia de Guantánamo. El passat 12 de gener, amb motiu del cinquè aniversari de l'arribada dels primers detinguts a aquesta base militar, la vicepresidenta del govern espanyol va declarar que Guantánamo ?és una anomalia a la qual s'ha de posar fi com abans millor?. El govern espanyol ha de reafirmar la seva posició durant la trobada amb Condolezza Rice i demanar el tancament d'aquesta base, i que les persones allí detingudes siguin jutjades segons disposen les normes internacionals. Fins que això no passi, AI demana al govern que exhorti els EUA a alleujar les condicions que imperen a Guantánamo amb l'entrada de personal sanitari independent i permetent l'accés a organitzacions de drets humans i experts de l'ONU. ? Revocació de la llei de comissions militars Amnistia Internacional està fent campanya perquè la llei de comissions militars sigui derogada o reformada d'acord amb el dret internacional. Segons aquesta llei, es pot admetre com a prova informació obtinguda mitjançant coacció en sotmetre l'acusat a tractes cruels, inhumans o degradants, i el govern pot presentar proves al mateix temps que manté ocults els mètodes utilitzats per obtenir-les. A més, el jutge militar podrà ordenar que les vistes es portin a terme a porta tancada, quedant els acusats sense la protecció del dret internacional, els Convenis de Ginebra o la Constitució dels EUA. Amnistia Internacional demana al govern espanyol que expressi el seu desacord amb l'actual llei de comissions militars nord-americana i que davant l'absència de garanties de judicis justos i la il?legalitat que precedeix els judicis, Espanya no proporcioni cap informació que ajudi al processament davant les comissions militars. ? No més vols secrets de la CIA , ni ?lliuraments extraordinaris? ni ?desapareguts? Amnistia Internacional continua denunciant que els EUA han recorregut a tot un seguit de centres de detenció secreta i a un programa de lliuraments ?extraordinaris? de detinguts operat per la CIA, amb la complicitat de diversos països europeus. A Espanya segueix oberta la investigació a l'Audiència Nacional per l'ús de l'espai aeri i les escales en aeroports espanyols de vols secrets de la CIA. El govern espanyol ha de transmetre a la secretària d'estat el missatge clar que Espanya no permetrà l'ús d'espai aeri i terrestre espanyol per a activitats il?legals en la lluita contra el terrorisme, incloent la transferència de persones a la custòdia d'agents secrets de la CIA, tret que el lliurament es realitzi sota supervisió judicial i d'acord amb les normes internacionals. A més, el govern espanyol ha d'aprofitar aquesta visita per exigir que els EUA revelin els noms i els llocs on es troben totes les persones que romanen ?desaparegudes? en centres secrets de detenció. AI reitera que tots els detinguts han de ser jutjats amb garanties o posats en llibertat. En particular, AI demana a les autoritats espanyoles que preguntin per la presumpta ?desaparició? de Mustafa Setmariam Nasar, d'origen sirià i nacionalitzat espanyol. Pel que sembla, va ser arrestat a Quetta, l?Afganistan, per agents de la policia afganesa antiterrorista al començament de novembre de 2005. Els EUA no han confirmat la seva detenció de manera oficial i segueix en parador ignorat, però la seva fotografia i les seves dades han desaparegut de la llista de persones més buscades pels EUA i per les quals s'ofereixen recompenses elevades. Mustafa Nasar era una de les 35 persones que apareixien en l'acte dictat pel jutge Baltasar Garzón el setembre de 2003. ? Pena de mort no, en cap cas L'any 2006, el 91% de totes les execucions de les quals es va tenir notícia van ser realitzades en sis països, entre ells els EUA. El gener de 2007 es van complir 30 anys de la instauració de la pena de mort en aquest país. En aquestes tres dècades, més de 1.060 persones han estat executades. A més, als EUA es continua sentenciant a la pena capital persones que pateixen malalties mentals; i l'organització ha comprovat que la pena de mort s'aplica de forma arbitrària, discriminatòria i per error en molts casos. En reiterades ocasions, AI ha demanat a les autoritats nord-americanes que posin fi a totes les execucions. Amnistia Internacional demana al govern espanyol que transmeti al govern nord-americà la seva oposició a la pena capital, així com que busqui un compromís per garantir que els EUA no obstaculitzaran iniciatives internacionals a favor d'una moratòria de la pena capital i la seva abolició total. En aquest context, Amnistia Internacional sol?licita al govern espanyol que s'interessi pel ciutadà Pablo Ibar, condemnat a la pena capital el 2000 i des de llavors en el corredor de la mort del penitenciari de Starke (Florida). (31/05/2007)