La Secció espanyola d'Amnistia Internacional presenta avui l'Informe de Política Exterior i Drets Humans del Govern espanyol: Una política de gestos? que analitza el període comprès entre gener de 2004 i setembre de 2005. L'organització critica que el compromís amb la defensa dels drets humans expressat pel govern de Rodríguez Zapatero, tant en el seu programa electoral com en múltiples fòrums internacionals, no s'ha concretat en mesures efectives a la pràctica. ?És molt negatiu que la defensa dels drets humans no sigui un aspecte visible, rellevant i amb impacte concret en l'agenda política de les relacions bilaterals d'Espanya amb països del seu entorn o de la seva àrea d'influència com el Marroc, Colòmbia, Cuba o Guinea Equatorial; i que aquests mateixos drets s'obviïn en les relacions amb els Estats Units, Xina o Rússia?, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya. Com un aspecte positiu, en el discurs sobre política exterior del Govern espanyol han ocupat un lloc destacat els drets humans. Aquest discurs s'ha acompanyat d'una política de suport al marc de Nacions Unides: aposta per la legalitat internacional, i un discurs contra el terrorisme vinculat al respecte pels drets i llibertats fonamentals de les persones, així com a la lluita contra la pobresa. Però aquesta tendència de compromís amb el dret internacional a l'exterior no ha trobat reflex en alguns àmbits de la política interior, com l'educació o la política d'immigració i asil, posant de manifest una greu contradicció. Així, Espanya ha signat el Protocol Facultatiu a la Convenció contra la Tortura de Nacions Unides, però no ha posat en pràctica les recomanacions del Relator Especial de Nacions Unides contra la Tortura. ?Estem molt preocupats perquè l?atac més gran al sistema universal de drets humans, l?anomenada 'guerra contra el terror', que suposa una retallada de llibertats i ha posat d'actualitat la tortura i els tractes inhumans i degradants, liderat pels Estats Units i els seus aliats al Regne Unit, no ha merescut ni una condemna ferma per part del govern espanyol?, afirma Esteban Beltrán. ?Tampoc les violacions de drets humans perpetrades per països com Rússia, en el context d'aquesta guerra han merescut l'atenció del nostre Govern. El Govern pot i ha de jugar un paper molt més rellevant en la defensa dels drets humans en el context de la guerra contra el terror?. ?La política de gestos no és suficient: la recent visita del president xinès Hu Jintao al nostre país ha estat un bon exemple de com el Govern espanyol eludeix el seu compromís amb els drets humans en les relacions bilaterals amb aquest país, obviant les gravíssimes violacions de drets humans que allí es donen.? afegeix Esteban Beltrán. A més, continua sense implantar-se a Espanya un Pla Nacional de Drets Humans, a pesar del compromís en aquest sentit que recull el programa electoral del partit en el govern. Igualment, per a Amnistia Internacional, les forces polítiques amb representació parlamentària han de prioritzar la defensa i la promoció dels drets humans a l'hora de realitzar les funcions de control i orientació política del govern en matèria de política exterior. El Parlament ha d'exigir que es respectin els acords i iniciatives parlamentàries i els compromisos internacionals d'Espanya en matèria de drets humans, així com una major rendició de comptes per part del govern. També s'han produït canvis positius respecte a la política exterior que s?havia desenvolupat els últims anys, com el suport renovat a l'Oficina de l'Alt Comissionat de Drets Humans de l'ONU, o el compromís públic del govern espanyol de donar suport a la iniciativa en favor d'un tractat internacional que reguli el comerç d'armes, així com els avenços en matèria de transparència i informació de les exportacions espanyoles de material de defensa, encara que això contrasta amb el fet que a nivell nacional no ha una llei que reguli aquest mateix comerç. (30/11/2005)