Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Espanya: Última oportunitat per protegir persones que fugen de greus violacions de drets humans

El Senat no ha de convertir l'asil en víctima de les polítiques comunitàries obsessionades amb el control migratori i el tancament de fronteres.

Madrid.- Yasiff i Laila (noms ficticis) patien constants amenaces per part dels talibans a l’Afganistan, fins al punt d'haver-ne de fugir finalment cap al país del costa, el Pakistan. El delicte que van cometre va ser tenir idees laiques i progressistes. Amb l'avanç dels talibans també al Pakistan, les amenaces i persecució van continuar. Va ser llavors quan, el setembre de 2007, el matrimoni va decidir sol·licitar asil a l'ambaixada espanyola al Pakistan. Un any més tard, Espanya els concedia l'Estatut de Refugiats.

 Si l'actual reforma de la llei d'asil espanyola hagués estat en vigor llavors, Yasiff i la seva família no haurien pogut sol·licitar asil davant l'ambaixada espanyola, i tal vegada no haguessin pogut sortir del Pakistan cap a un lloc segur on fugir de l'assetjament, la persecució i les amenaces dels talibans.

 Per les milers de persones que, com ara Yasiff i Laila, fugen de greus violacions de drets humans a la recerca de protecció internacional, Amnistia Internacional llança a http://www.es.amnesty.org/actua/ una ciberacció per instar els diferents grups parlamentaris representats en el Senat espanyol a no aprovar el projecte de llei reguladora del dret d'asil i la protecció subsidiària, fins que no es presentin les esmenes adequades que garanteixin que la llei s'ajusta escrupolosament a la normativa internacional.

 Aquest projecte restringeix considerablement el sol fet de poder accedir al dret d'asil; és a dir, a la seva sol·licitud com un dret humà universal. I si s'aprovés, Espanya no seria fidel a les seves obligacions internacionals pel que fa a les persones sol·licitants de protecció internacional.

 Les altes xifres de no admissió de les sol·licituds i els baixos índexs d'estatuts de refugiat reconeguts als sol·licitants ja fan que el nostre país estigui a la cua d'Europa en la protecció de víctimes de violacions de drets humans.

 Espanya acabava el 2008 amb la xifra més baixa d'estatuts de refugiat concedits des de 2001. Només 151 persones han estat reconegudes com a refugiades, d'un total de 4.516 persones que han acudit a les nostres fronteres i ambaixades sol·licitant protecció internacional. Si s’aprova la reforma de la llei d'asil les xifres seran encara més escandaloses i moltes persones perseguides i amenaçades al voltant del món seguiran corrent perill.

 Amnistia Internacional ja va traslladar als grups parlamentaris en el Congrés i al govern la profunda preocupació que susciten alguns articles d'aquest projecte, i ara urgeix al Senat espanyol perquè garanteixi que aquesta reforma de la llei no suposarà una reculada pel que fa a la llei actual d'asil i un clar incompliment de la normativa internacional.

  

Més informació

 El Congrés dels Diputats va aprovar, el passat 25 de juny, el projecte de llei reguladora del dret d'asil i la protecció subsidiària. Encara que el text recull alguns avanços, -per exemple, en la protecció de la persecució per gènere i orientació sexual, de les víctimes de tracta, dels qui fugen de tortura, etc.- també conté una sèrie de disposicions que, a la pràctica, contribuirien a dificultar encara més l'accés de milers de persones al dret a la protecció internacional. Entre d’altres preocupacions, AI fa mesos que destaca les següents:

 

  • S'exclou el dret a sol·licitar asil als ciutadans europeus comunitaris. Aquesta limitació és contrària a la Convenció de Ginebra que, en el seu article 3, prohibeix expressament la discriminació per nacionalitat, ja que això implicaria posar en perill el caràcter universal del “dret a buscar asil, i a gaudir-ne, en qualsevol país”; un dret reconegut en la pròpia Constitució Espanyola (article 13.4). D'aprovar-se la reforma proposada, Espanya donaria per descomptat que en els estats membres de la UE, o en els que s'incorporin en els pròxims anys, ni es produeixen ni es produiran en un futur greus violacions de drets humans.
  • Desapareix la possibilitat actual de demanar asil davant una ambaixada o consolat espanyols en tercers països. Aquesta mesura és injustificada i d'especial gravetat donats els enormes obstacles que les persones que fugen de persecució troben avui dia per viatjar i accedir al procediment en territori espanyol.
  • S'incorporen fórmules jurídicament imprecises, coma ara “constituir un perill per a la seguretat d'Espanya” o “constituir una amenaça per a la Comunitat” , que vénen a ampliar la llista de causes d'exclusió de l'asil, cosa que és contrària a la Convenció de Ginebra.
  • Es creen diferents procediments de tramitació que contribueixen a reduir les garanties per als sol·licitants d'asil en funció del lloc on sol·licitin protecció, de tal manera que, per exemple, els possibles sol·licitants d'asil a la frontera tindran més dificultats per poder optar ni tan sols a sol·licitar la condició de refugiat.
  • S'inclou el concepte de “tercer país segur” com causa de no admissió de la sol·licitud que vulnera l'obligació, recollida en la Convenció de Ginebra, d'estudiar cada cas de forma individual.

 

Espanya està obligada a oferir protecció internacional a les persones que fugen de greus violacions de drets humans en els seus països per la signatura de la Convenció de Ginebra i per la pròpia Constitució Espanyola.