Amnistia Internacional es reuneix aquest dilluns, juntament amb altres organitzacions, amb Philip Alston, Relator Especial de Nacions Unides sobre pobresa extrema i drets humans, que es troba realitzant des del 27 de gener i fins al 7 de febrer, la seva primera visita a Espanya. L'organització li ha fet arribar un informe amb les seves principals preocupacions, especialment en dos dels drets, la violació dels quals contribueix de forma més decisiva al risc de pobresa a l'Estat espanyol: l'accés a l'habitatge i a la salut.   

"El pacte de govern que van signar el PSOE i Unides Podem conté propostes per fer front a algunes de les preocupacions sobre habitatge i salut que mantenim des de fa anys a Espanya. Però ara cal passar de les paraules als fets, i una visita com aquesta és una oportunitat perquè el nou govern es comprometi de debò amb la protecció de les persones i els seus drets socials per lluitar contra la discriminació i la desigualtat", assegura Marta Mendiola, responsable de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) a Amnistia Internacional Espanya, que  es reunirà aquest dilluns amb el Relator.

Habitatge

Entre 2013 (des que es van començar a comptabilitzar) i setembre de 2019 es van dur a terme 426.593 desallotjaments (243.968 per impagament de lloguer, 162.258 per execució hipotecària i 20.367 per altres raons). "Tot i que no existeixen dades desagregades per gènere, edat o per possibles vulnerabilitats que permetin avaluar l'impacte d'aquestes terribles xifres en el dret a l'habitatge, sabem que les dones són les que enfronten a més obstacles, entre els quals les víctimes de violència de gènere o les que encapçalen llars monomarentals. Cal combatre aquesta desigualtat", afirma Mendiola. Només cal veure com el risc de pobresa passa del 26,1% en la mitjana nacional, al 42,9% per a les famílies monoparentals, de les quals, el 81,8% estan encapçalades per dones.

En aquest sentit, l'organització porta anys lamentant que en la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) no existeixi una obligació perquè els jutges analitzin la proporcionalitat d'un desnonament i estudiïn cas per cas les circumstàncies personals de cada desallotjament. "Tot i que el nou Reial decret Llei 7/2019 (RDL) inclou algunes mesures positives, com la suspensió del desallotjament per un o tres mesos (en cas que el propietari sigui una empresa) si s'identifica algun tipus de vulnerabilitat, no inclou la reforma de la LEC per exigir que els jutges avaluïn cas per cas, ni s'assegura que existeixi un habitatge alternatiu en el cas de persones sense recursos", subratlla la responsable sobre DESC a Amnistia.

Amnistia Internacional valora que el RDL contingui algunes mesures de protecció per als llogaters, com l'extensió de la durada dels contractes de tres a cinc anys (i fins a set si el propietari és una empresa), però segueix considerant-les insuficients. "No inclou mesures urgents per incrementar l'escàs parc d'habitatge social en lloguer, ni propostes orientades a complir amb l'obligació internacional que tenen els Estats de garantir un habitatge alternatiu per a les persones sense recursos que han perdut o estan en procés de pèrdua de casa seva", declara Mendiola.

L'organització també lamenta que el RDL no contingui mesures efectives que garanteixin l'asequibilitat de l'habitatge per a totes les persones, de manera que aquesta sigui un dret i no un luxe. "No podem seguir posant pegats a aquesta situació: les autoritats tenen l'obligació d'impedir que la gent acabi vivint al carrer. És escandalós que la despesa personal en habitatge hagi augmentat en un 25,9% en els últims 13 anys i ho és per diversos motius: d'una banda, perquè els salaris no han crescut de la mateixa manera per afrontar aquesta despesa, ja que només han pujat un 2,2% en l'últim any, i durant l'última dècada han perdut un 7,8% del poder adquisitiu. Però és que a més, davant d'això, els preus de lloguer s'han incrementat fins a un 50% des de 2013".

Salut

Amnistia Internacional lamenta que les mesures d'austeritat implementades per l'anterior Reial decret sanitari segueixin sense revertir-se, especialment quan no s'ha tornat a nivells d'inversió en salut previs a la crisi. Entre altres, la del copagament farmacèutic, que trasllada el cost de determinats productes a usuaris i usuàries. Com ja denunciàvem en el nostre informe La Receta Equivocada, les persones més vulnerables, especialment les persones amb ingressos més baixos, les que pateixen malalties cròniques, les persones amb discapacitat i les persones que reben atenció de salut mental, paguen el preu d'unes mesures d'austeritat que han fet que l'atenció sanitària de qualitat sigui menys accessible i més cara. Tot això quan el Sistema Nacional de Salut ha perdut, entre 2012 i 2014 un total de 28.500 treballadors i treballadores.

D'altra banda, a més, i malgrat l'adopció del Reial decret Llei 7/2018 sobre universalitat, que va fer un pas positiu per pal·liar el fet que 750.000 migrants fossin exclosos de l'atenció sanitària gratuïta, encara les persones migrants en situació administrativa irregular segueixen trobant obstacles per accedir a l'atenció sanitària. Tot i que la nova legislació reconeix, en la seva exposició de motius, la necessitat de garantir el dret a l'atenció sanitària en les mateixes condicions a totes les persones en l'Estat espanyol, la nova norma no garanteix el mateix nivell de protecció que tenien els migrants abans de la reforma de 2012. "L'excessiva ambigüitat en la redacció del text, així com la introducció de múltiples condicions per poder accedir a l'atenció sanitària, creen barreres contínues perquè les persones migrants en situació administrativa irregular puguin accedir a l'atenció primària", explica Mendiola. Entre les barreres, s'inclouen el requisit de residir al país durant més de 90 dies, l'obligació de presentar documentació com el certificat de no exportació del dret o el requisit que no hi hagi tercers obligats a pagar.

Més enllà d'aquestes barreres, la nova legislació no garanteix, en no especificar-ho en la redacció de la Llei, en tots els casos i sense excepció (com sí que ho feia, per contra, l'anterior RDL 16/2012) l'accés a l'assistència sanitària a alguns grups de migrants en situació administrativa irregular, entre ells: dones embarassades, nens, víctimes de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual i sol·licitants d'asil. La nova legislació tampoc garanteix l'accés de totes les persones migrants a l'atenció d'urgència fins a l'alta mèdica.

A més, tampoc assegura que les persones que tenen un permís de residència per procediment de reunificació familiar puguin accedir al sistema de salut pública. Aquest és el procediment pel qual els ciutadans no europeus amb permís de residència a Espanya poden portar als seus familiars al país.